Mollet del Vallès, Vallès Oriental, escut

Mollet no és un peix (I)

Primer itinerari per Mollet del Vallès.

Sempre dic que hi ha poblacions que han tingut la dubtosa sort de trobar-se en el lloc més idoni per a ser víctimes de l’especulació. Moltes són a la plana vallesana.

Mollet del Vallès, amb unes terres de conreu fèrtils i ben regades i situada a la cruïlla dels camins que duien a Barcelona, Vic i Girona, als anys setanta del segle XX va sucumbir a una industrialització ferotge que va desfigurar el municipi.

Finestra renaixentista amb un escut. Itinerari per Mollet del Vallès, Vallès Oriental.

Malgrat això, encara podem trobar indicis de com havia estat aquesta vila pròspera fins aquell moment.

En primer lloc, res millor que començar a la plaça Prat de la Riba, on recentment es va trobar una necròpolis del segle XII.

Peix parlant

A la façana de l’antiga Casa de la Vila, projectada a finals del segle XIX, hi ha una de les nombroses variants de l’escut de la vila. El peix, un mollet -o llobarro-, és un senyal ‘parlant’ que fonèticament recorda el nom de la població. En realitat el topònim sembla que prové d’una antiga masia que estava situada en un terreny ple de pous i aiguamolls, d’on li ve el nom.

Casa de la Vila de Mollet del Vallès.

El Mercat Vell és un edifici projectat a mitjans del segle XX per Manuel Cases Lamolla, arquitecte lleidatà, ara oblidat, que va deixar interessants edificis, com el del carrer Agricultura a Barcelona.

Façana del Mercat Vell.

Font renascuda

Al mig de la plaça s’aixeca una rèplica de l’antiga font modernista projectada pel reusenc Domènec Sugrañes, qui col·laborà diverses vegades amb Gaudí. Potser us sonarà més si us dic que a Barcelona va participar en l’ampliació de la plaça de toros Monumental.

Durant les obres de ‘millora’ de la plaça als anys 60, la font es va enderrocar. Més tard, els veïns van demanar la restitució i aquí la tenim, amb una altra versió de l’escut.

Escut de Mollet del Vallès a la font modernista de la plaça.

Vestuari diví

A continuació, mireu amunt per veure un plafó ceràmic representant la marededéu de Montserrat. En aquest mateix lloc hi havia un medalló de la mateixa Verge que, al quedar davant l’ajuntament, es va fer tapar.

Després de l’enderroc de l’habitatge es volgué recuperar, però va haver-hi una mica de rebuig popular per la forma en què anteriorment anava vestida la Moreneta i es va optar per l’actual. O es va a la moda o no s’hi va.

Mare de Déu de Montserrat. Plafó ceràmic a Mollet del Vallès.
Plaça Prat de la Riba.

A l’esquerra de la façana hi ha una petita finestra gòtica, de la qual no he trobat informació, però que evidentment és reaprofitada.

Itinerari per Mollet del Vallès, Vallès Oriental. Finestra gòtica i fanal.

La noia dels remeis

No passa desapercebuda la façana neogòtica de la farmàcia Amadó, de finals del segle XIX, que recorda l’entrada d’una església.

A banda i banda hi ha uns medallons amb la copa i la serp. Segons la mitologia grega, Higiea era la filla d’Asclepi -Esculapi pels romans-, el déu de la medicina. Ella era qui preparava els remeis que el seu pare utilitzava. Del seu nom deriva el mot higiene. En aquest cas, la copa representa el remei i la serp és el símbol del poder del verí, que pot matar o curar.

Acompanyant la copa hi ha unes flors de cascall, una mena de rosella, de les quals s’extreu un potent analgèsic.

Medalló amb la serp i la copa a la farmàcia Amadó de Mollet del Vallès.

A la mateixa vorera, crida l’atenció una façana on destaquen uns plafons ceràmics de color blau amb uns infants sostenint un cistell ple de fruita. Potser un record de quan la vila era agrícola.

Finestra decorada amb rajoles ceràmiques. Itinerari per Mollet del Vallès, Vallès Oriental.

L’església

Pugem unes escales i ens apropem a l’església on es venera Vicenç d’Osca, un diaca que, al segle IV que va ser ajudant del bisbe de Saragossa. Tots dos van ser perseguits i van morir de mala manera.

Us podeu imaginar que l’antiga església gòtica va ser destruïda i només el campanar es va salvar. El nou temple va ser projectat el 1940 per Francesc Folguera, un representant del noucentisme. Va ser autor entre d’altres, del temple de Sant Sadurní d’Anoia, i va participar en la construcció del Poble Espanyol de Montjuïc.

Itinerari per Mollet del Vallès, Vallès Oriental. Campanar de l'església de Sant Vicenç.

Parada i fonda

Al davant tenim La Marineta, una masia del segle XVI, actualment convertida en centre cultural. Les finestres inferiors són fruit d’una reforma efectuada el 1920 per Josep Goday, quan també s’afegiren els esgrafiats. Aquest era el lloc on s’aturaven les diligències que feien el camí de Barcelona a Vic. El nom deriva de Marinette, l’esposa de l’antic propietari.

Als dentells de les finestres podem llegir la data de construcció, amb alguna errada ortogràfica.

Llinda amb la data 1567 a La Marineta.

Per acabar

Seguidament, passant pel carrer de Portugal arribem al de Sant Pacià, on he trobat aquesta imatge amb la roba estesa, que sembla d’un altre temps.

Roba estesa a la finestra.

A pocs metres, una escola ocupa l’edifici de l’antic mas de can Pacià, nom del darrer propietari. L’origen es remunta al segle XV quan els pagesos van poder ser propietaris de les terres que treballaven. D’aquí cal destacar la finestra gòtica.

Finestra gòtica de Can Pacià.

Per acabar, pugem per les escales del mateix carrer per contemplar un acolorit mural, realitzat per Erb Mon, un artista brasiler que ha deixat nombroses obres a les parets, especialment a Catalunya. En el projecte s’involucraren un grup de joves, amb la idea de recuperar espais degradats.

Itinerari per Mollet del Vallès, Vallès Oriental. Acolorit mural realitzat per Erb Mon.

No us perdeu la segona part d’aquest itinerari per Mollet del Vallès.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop