Si un dia passes de llarg de Camprodon (Ripollès), t’equivoques i agafes un camí que et destrossa el xassís del cotxe i arribes a Salarsa, que són dues masies perdudes al mig d’enlloc, que sapigues que hi ha una aconsellable passejada fins a una bonica ermita romànica, en un indret que sembla de postal: Sant Valentí de Salarsa.
Tot i que documentada al segle X, en segles posteriors hi van afegir un porxo i el campanar, van obrir finestres i una nova porta.
Pel que sembla, tant el monestir de Sant Pere de Camprodon com el de Sant Joan de les Abadesses tenien propietats en aquest indret, així que a la inauguració del temple van assistir els abats d’ambdós monestirs.
L’indret és per aturar-s’hi una bona estona, contemplar l’esplèndid paisatge i deixar que els nanos corrin pel camp. Si ets més caminador, el camí segueix fins a Beget.
Un sant romàntic
Conegut com a Valentí de Roma, diu la tradició que aquest màrtir del segle III va ser un metge que es va convertir al cristianisme, arribant a sacerdot. El problema és que casava als militars, cosa totalment prohibida per l’emperador Claudi II. L’home considerava que la vida militar i familiar eren tasques incompatibles.
I ja se sap que fer enfadar un alt dirigent és perillós. En aquest cas, el van detenir, el van deixar ben baldat a cops de pedres i bastons i finalment li van tallar el cap, part que encara es conserva en una església de Roma.
D’aquí a ser considerat patró d’una de les festes més ensucrades i cursis, hi ha un pas.
De totes maneres, sembla que l’església catòlica va introduir la veneració d’aquest sant de sospitosa veracitat, el mateix dia que se celebrava una festa pagana romana ben pujada de to.
Una llegenda pretén justificar que la festa de Valentí és el catorze de febrer, perquè és el moment en què les aus inicien els rituals d’aparellament.
Restes viatgeres
Pel que sembla, al segle X un tal Sal·la, noble fundador del monestir de Sant Benet de Bages, va portar des de Roma una part de les suposades relíquies del màrtir. Les seves restes van ser venerades al monestir fins al segle XIX, quan es van traslladar a Navarcles, on encara hi són.
Alguna cosa no em quadra, ja que, precisament al segle XIX, tot examinant el contingut d’unes capsetes procedents de Sant Valentí de Salarsa, trobaren uns ossos. Un certificat els autentificava com a pertanyents a Valentí.
Així doncs, les relíquies del sant enamoradís, van anar a parar o no a aquesta església perduda en una solitària vall del Ripollès?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Com arribar: veure el plànol
Saber més
- Valentí de Roma: wikiwand.com
- Sant Valentí de Salarsa: artmedieval.net
- Valent Sant Valentí: la història d’una manipulació: antonijaner.com
- La festa de Sant Valentí: una tradició catalana?, per T. Alaix
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: