Sant Valentí de Salarsa

Si un dia passes de llarg de Camprodon (Ripollès), t’equivoques i agafes un camí que et destrossa el xassís del cotxe i arribes a Salarsa, que són dues masies perdudes al mig d’enlloc, que sapigues que hi ha una aconsellable passejada fins a una bonica ermita romànica, en un indret que sembla de postal: Sant Valentí de Salarsa.

Tot i que documentada al segle X, en segles posteriors hi van afegir un porxo i el campanar, van obrir finestres i una nova porta.

Pel que sembla, tant el monestir de Sant Pere de Camprodon com el de Sant Joan de les Abadesses tenien propietats en aquest indret, així que a la inauguració del temple van assistir els abats d’ambdós monestirs.

L’indret és per aturar-s’hi una bona estona, contemplar l’esplèndid paisatge i deixar que els nanos corrin pel camp. Si ets més caminador, el camí segueix fins a Beget.

Sant Valentí de Salarsa

Un sant romàntic

Conegut com a Valentí de Roma, diu la tradició que aquest màrtir del segle III va ser un metge que es va convertir al cristianisme, arribant a sacerdot. El problema és que casava als militars, cosa totalment prohibida per l’emperador Claudi II. L’home considerava que la vida militar i familiar eren tasques incompatibles.

I ja se sap que fer enfadar un alt dirigent és perillós. En aquest cas, el van detenir, el van deixar ben baldat a cops de pedres i bastons i finalment li van tallar el cap, part que encara es conserva en una església de Roma.

D’aquí a ser considerat patró d’una de les festes més ensucrades i cursis, hi ha un pas.

De totes maneres, sembla que l’església catòlica va introduir la veneració d’aquest sant de sospitosa veracitat, el mateix dia que se celebrava una festa pagana romana ben pujada de to.

Una llegenda pretén justificar que la festa de Valentí és el catorze de febrer, perquè és el moment en què les aus inicien els rituals d’aparellament.

Aquarel·la amb una panoràmica de l'església romànica de Sant Valentí de Salarsa.

Restes viatgeres

Pel que sembla, al segle X un tal Sal·la, noble fundador del monestir de Sant Benet de Bages, va portar des de Roma una part de les suposades relíquies del màrtir. Les seves restes van ser venerades al monestir fins al segle XIX, quan es van traslladar a Navarcles, on encara hi són.

Alguna cosa no em quadra, ja que, precisament al segle XIX, tot examinant el contingut d’unes capsetes procedents de Sant Valentí de Salarsa, trobaren uns ossos. Un certificat els autentificava com a pertanyents a Valentí.

Així doncs, les relíquies del sant enamoradís, van anar a parar o no a aquesta església perduda en una solitària vall del Ripollès?

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Com arribar: veure el plànol

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).