Aquesta ruta amb moto pel Pla de la Calma, al Montseny, passa per llocs d’increïble bellesa on el temps sembla haver-se aturat. Cal tenir en compte que l’itinerari el vaig fer el 2014, així que és possible que alguna cosa hagi canviat. Per exemple, no n’estic segur si actualment encara es pot transitar per la pista principal que travessa l’indret.
Protecció divina
Per començar dirigeix-te per la C-17 en direcció a Vic i pren la sortida 49 cap a Seva. Ja que hi ets, et recomano fer una breu visita al nucli antic. L’església de Santa Maria està documentada al segle X i encara li queden parts romàniques. La resta fou refeta al segle XIX en estil neoromànic. Els carrerons al seu voltant conformen el que havia estat la sagrera, és a dir, un espai sagrat on el senyor feudal no tenia jurisdicció sobre les persones ni les mercaderies, sinó que estaven sota la protecció eclesial. Aquí trobaràs algunes notables llindes i finestres.
Un municipi, quatre nuclis
Un cop a Seva, desvia’t per anar per la BV-5301 fins al Brull. És un minúscul però interessant nucli format per l’església de pedra vermella de Sant Martí, la rectoria, un restaurant i les restes d’un castell. El municipi, però, està format pels petits nuclis de Sant Jaume de Viladrover, Sant Cristòfol de la Castanya i la urbanització de l’Estanyol.
La fortalesa
A l’oficina de turisme pots demanar fer la visita a la imponent fortificació ibera del Turó del Montgròs. Tot i que el poblat està datat cap al segle VII abans de la nostra era, aquesta gran muralla s’edificà tres-cents anys més tard. Descobert el 1974, l’impressionant mur de cent cinquanta metres de longitud protegia l’istme que dona pas a la península del Montgròs.
El sanatori
De tornada, pots desviar-te a l’esquerra, una mica abans d’arribar al Brull, per visitar el Mas Casademunt. Aquesta important masia del segle XVI fou molt reformada a principis del segle XX per reconvertir-la en un sanatori de persones malaltes de tuberculosi, ja que la climatologia de l’indret era ideal per la recuperació. El complex disposava d’habitacions així com d’una notable església dedicada al Sagrat Cor.
El Pla de la Calma
Seguint per la mateixa carretera arribaràs a Collformic, on hi ha un restaurant i dos camins. Pren el que puja i que va fins al Pla de la Calma, terreny on conflueixen fins a cinc municipis. Una llegenda explica que en aquest territori no hi ha arbres perquè al segle XIII Jaume I els feu tallar tots per fabricar els pals mascles dels seus vaixells. La pista que travessa aquest altiplà està en un raonable bon estat i passa per uns paisatges indescriptibles. Això sí, ni un arbre, ni una ombra en bona part del camí. No corris, gaudeix del camí i afluixa quan trobis excursionistes.
Materials aprofitats
A mig camí et pots desviar per visitar la Barraca d’en Ramon. Es tracta d’una construcció —molt refeta— de pedra seca, és a dir, pedra sense treballar i sense utilitzar cap material d’unió. La funció d’aquesta mena de cabanes era la d’aixopluc en cas de climatologia adversa o bé per desar les eines del treball del camp. El més interessant és dins. Quan entris, veuràs una estranya pedra amb petròglifs datats del Neolític. Bé, la pedra és una reproducció, ja que el vandalisme estava malmetent la peça original. Probablement, qui edificà la barraca aprofità aquesta estela com a base de l’estructura. Coneguda com a Pedra Arca, l’original es troba al poble de Montseny.
Vida pagesa
Seguidament, trobaràs la bonica Casa Museu l’Agustí. Tot i que documentat al segle XII, aquest mas ramader data del segle XVII i forma part del Parc Etnològic de Tagamanent (Vallès Oriental). El 1943 restava abandonada i mig enrunada i la Diputació de Barcelona l’adquirí per convertir-la en museu on experimentar com era la vida quotidiana d’una família pagesa de muntanya. Per visitar-la cal adreçar-se a la masia el Bellver, que trobaràs uns metres més avall i que la Diputació de Barcelona ha convertit en restaurant. A l’aparcament d’aquest mas del segle XVIII et recomano deixar el vehicle una estona per fer la següent visita.
La muntanya gran
A continuació, és molt recomanable fer a peu la breu pujada fins al Tagamament. Així de pas, estires una mica les cames. Sembla que el mot preromà ‘taga’ equival a muntanya. I ‘manent’ seria una derivació de magne, és a dir gran. Per tant, Tagamanent podria significar muntanya gran. Al cim se situa l’església de Santa Maria, que és tot el que queda del castell, documentat al segle X. A més a més, les vistes són impagables.
Una llegenda explica que un comte del castell es va casar i tingué un fill deforme. Ofès, matà la dona i el nadó i es tornà a casar amb idèntics resultats i mateix final. Llavors va demanar ajut al diable, a qui va voler enganyar, i per això tingué un fill més horrible. Després de matar el fill el comte se suïcidà. Diuen que de llavors ençà, el castell restà deshabitat, escoltant-se els plors dels nadons, motiu pel qual l’anomenaren ‘nen amagat’ que a l’inrevés és Tagamanen. La t final s’afegí per temes de fonètica.
A partir d’aquest punt el camí torna a ser asfaltat. Finalment, després de mil revolts, la carretera et durà novament a la C-17 i després cap a casa.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
Saber més
- El Brull: elbrull.cat
- Fortificació del Turó del Montgròs: rondaller.cat
- El Tagamanent: rondaller.cat
- Barraca d’en Ramon: rondaller.cat
Aquesta m’agradaria fer_la! Te bona pinta!
Doncs sí, les vistes són impagables.
Té una pinta genial… m’encanta la foto de l’àbsis… llàstima no poder ficar-me a pistes amb la meva moto actual…
La del Brull és a peu de carretera. Hi podem anar i aprofitar per visitar Seva i el poble de Montseny on es troba l’original de la pedra amb petròglifs 🙂