La ciència del vi

Com que el principal conreu de la Terra Alta era el cereal i no la vinya, el sotrac de la fil·loxera no va ser tan fort en aquesta zona on el vi era més aviat per a consum propi. Curiosament, el desastre a altres comarques, va provocar en aquestes terres de secà un ressorgiment de la vinya per compensar la demanda.

Amb la industrialització a mitjans del XIX, els enginyers catalans van dedicar esforços a estudiar la viticultura, aconseguint que la producció passés del mètode tradicional a l’enologia moderna.

A més dels recents descobriments en microbiologia, una de les seves principals aportacions va ser dissenyar un model de celler en què tot quedés integrat, des de l’entrada del raïm fins a la seva comercialització.

Gandesa, Terra Alta, celler, modernisme, noucentisme

Arquitectura pràctica.

A Gandesa trobem un dels millors exemples de celler ‘pensat’ pels nous temps, obra de Cèsar Martinell.

A més de projectar l’edifici, Martinell organitzà l’espai on havia de tenir lloc la producció i l’emmagatzematge. Per tal de facilitar el treball, tingué en compte la ventilació, les condicions de fermentació o la distribució de la maquinària.

El nou celler cooperatiu permetia ajuntar la producció de tots els socis i classificar el raïm per varietats. Això va afavorir a més, la creació de nous tipus de vins.

Gandesa, Terra Alta, celler, modernisme, noucentisme
L’arquitecte.

Nascut a Valls, Cèsar Martinell és un dels darrers testimonis del noucentisme, un corrent de curta durada, però que va deixar una empremta memorable en totes les arts. Com a ajudant de Gaudí, es nota la influència del darrer modernisme en les seves construccions.

La Mancomunitat de Catalunya, que impulsava el cooperativisme, li va fer el primer encàrrec: el celler de Rocafort de Queralt. Dels 40 cellers que va projectar a partir d’aquell moment, els de Gandesa i Pinell de Brai han merescut el qualificatiu de ‘catedrals del vi’.

Gandesa, Terra Alta, celler, modernisme, noucentisme
La força de la cooperació.

Primerament amb la indústria tèxtil i més endavant estès a diversos rams, el cooperativisme va ser la solució popular a la depressió econòmica soferta a Catalunya al primer terç del segle XIX.

A més de minimitzar els riscos, reduïa les despeses de la petita pagesia, centralitzant les compres, organitzant la venda conjunta i reduint intermediaris.

Gandesa, Terra Alta, celler, modernisme, noucentisme
La núvia plantada.

Al xamfrà arrodonit, un gran rètol ceràmic indica l’activitat de l’edifici. Va ser dissenyat pel barceloní Xavier Nogués, dibuixant i caricaturista que va tocar la majoria de tècniques. Als anys vint es va dedicar en cos i ànima a la decoració ceràmica. Potser el millor exemple el trobem al fris del proper celler de Pinell de Brai.

A la part superior del rètol hi ha l’escut de Gandesa que representa un guant.

Popularment s’ha volgut associar a un fet històric ocorregut al segle XIV i conegut com la Farsa de Gandesa. Durant la celebració del matrimoni de conveniència entre Jaume d’Aragó i Elionor de Castella, el nuvi, qui volia ser frare i no regent, va deixar plantada la seva promesa a l’altar, fugint tan de pressa que, diuen, va perdre un guant.

En realitat el nom de la vila sembla que tindria un origen molt més remot i faria esment al castell del qual només resten quatre pedres.

Gandesa, Terra Alta, celler, modernisme, noucentisme

INFORMACIÓ PRÀCTICA