Jo pago, tu pregues
El monestir de Roca Rossa, dins el terme de Tordera.
Sovint em meravella com hi ha construccions que no aguanten un aiguat i d’altres que, malgrat la climatologia i el vandalisme, han sobreviscut 900 anys com qui no vol la cosa.
Aquesta ha estat la sorpresa en trobar el que resta del monestir de Roca Rossa al bell mig d’una urbanització que primer va prendre posicions als anys 70 i més tard es va regular (quan ja no hi havia remei).
Un trist final
L’església de Santa Maria va ser la primera construcció a aixecar-se al segle XII i la darrera que queda dempeus. La resta de dependències ha desaparegut engolida per la vegetació, sota uns penosos xalets o, simplement, espoliada.
Aquí hi vivia l’única de l’ordre dels agustins en tot el Maresme i fins al segle XIII va tenir el seu moment d’esplendor, ja que els nobles veïns hi feien donacions a canvi de pregàries.
El terratrèmol de 1431 va debilitar els murs i la comunitat va desallotjar el recinte que va quedar abandonat. Tot això se sap per l’únic document conservat a Solsona que es va salvar en marxar el darrer monjo.
Temps després, al costat es va construir una masoveria de la qual només resten quatre parets.
Fa pena veure la deixadesa en què es troba, al costat d’un camp de futbol, tot ple d’escombraries i oblidat de les institucions. Malgrat tot, encara es pot intuir un cert aire entre místic i romàntic.
Nota
A mitjans de 2017 van tenir lloc unes polèmiques obres de restauració, que han deixat obsoletes les imatges d’aquest article. Pel que he vist, un excés de ciment i reixes han esborrat qualsevol rastre de romanticisme a l’edifici. Això sí, la poc respectuosa intervenció evitarà la seva degradació.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: urbanització Roca Rossa. Tordera