Els fanals que no va fer Gaudí
Tants turistes fent-se fotos, asseguts als bancs de trencadís dels fanals del Passeig de Gràcia pensant que són de Gaudí i ningú els hi ha dit que són d’un altre.
A principis del XX començava la febre modernista i tots els arquitectes feien ús de formes arrodonides. Així que, en determinats casos es fa difícil veure la diferència.
L’autor d’aquests fanals va ser l’arquitecte municipal Pere Falqués, que va rebre una allau de crítiques per tan estrambòtica creació. Ell va ser també el responsable a Barcelona de l’edifici Hidroelèctrica, la torre d’aigües Macosa o la Casa de Lactància.
El treball de forja és obra de Manuel Ballarín, probablement el forjador modernista més important del moment. Trobareu més reixes seves a la Casa Ametller, al palau del Baró de Quadras o a la Casa de les Punxes.
Diuen les males llengües que, com que Falqués i Ballarín eren cunyats, el primer va abusar de la forja per tal d’afavorir el segon. Coses de família.
Als anys 50 els fanals del Passeig de Gràcia es van veure alterats, amb afegits i canvis, fins que als 90 es van restaurar deixant-los com el model original.
Així mateix, al capdamunt veiem l’escut de Barcelona amb la corona dels reis d’Aragó i un ratpenat.
Aquest animal es va començar a utilitzar en l’heràldica barcelonina al segle XVII en forma de drac que va anar canviant a ratpenat. Al modernisme va ser un element molt recurrent, però després va caure en desús per les seves connotacions medievals i monàrquiques. També hi ha llegendes que el relacionen (una mica amb calçador) amb Jaume I.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Passeig de Gràcia. Barcelona
Saber més
- Els bancs: larosadefuego.blogspot.com
- Pere Falqués i Urpí: opinioandreuenca.blogspot.com
- Els fanals al Passeig de Gràcia: elpasseigdegracia.blogspot.com
- Manuel Ballarín: wikiwand.com
- Modificacions i restauracions dels fanals: barcelofilia.blogspot.com
- Escut de Barcelona: barcelonatienepoder.blogspot.com
Hola Alfons :
Com deus vist, avui al matí havia una altra llegenda, per equivocació ja la havia publicat fa un temps.
Al migdia he fet la rectificació possant una de nova, i com veig t’agradat. Gràcies i Salutacions
Ramon solé
Alfons :
Gràcies per aclarir-ho i posar-ho a l’article. I de ser un bon seguidor del meu bloc.
Jo també cada dia que posses tu un article, m’avisa puntualment en el meu mobil, cosa que motiva en mirar l’article.
Salutacions i molts anims per continuar així.
Ramon solé
Benvolgut Amic :
Feu referencia a la Torre de les Aigues, per ho no dieu quina es a Barcelona, us referiu a la del Tibidebo, o a un altre… ? Son varies les que hi han a Barcelona – Ciutat….!
Moltes Gràcies, Salutacions.i molt bons articles feu.
Ramon Solé
Benvolgut Ramon,
Moltíssimes gràcies per l’observació.
Efectivament hi ha vàries torres, però en aquest cas es tracta de la torre Macosa, al carrer Selva de Mar 9 de Barcelona. Acabo de rectificar-ho a l’article.
Pere Falqués també va fer la Casa de les Aigües al carrer Garbí 2 (Barcelona).
Com a aficionat que sóc, és més que probable trobar inexactituds als meus escrits, per això agraeixo molt quan m’els fan saber.
Per cert, sóc asidu lector del vostre bloc de fonts i he fet alguna de les sortides comentades. Aprofito per felicitar-vos per la vostra feina.
Alfons Martín