Fanal passeig de Gràcia.

Els fanals que no va fer Gaudí

Tants turistes fent-se fotos, asseguts als bancs de trencadís dels fanals del Passeig de Gràcia pensant que són de Gaudí i ningú els hi ha dit que són d’un altre.

A principis del XX començava la febre modernista i tots els arquitectes feien ús de formes arrodonides. Així que, en determinats casos es fa difícil veure la diferència.

Fanal passeig de Gràcia. Barcelona

L’autor d’aquests fanals va ser l’arquitecte municipal Pere Falqués, que va rebre una allau de crítiques per tan estrambòtica creació. Ell va ser també el responsable a Barcelona de l’edifici Hidroelèctrica, la torre d’aigües Macosa o la Casa de Lactància.

El treball de forja és obra de Manuel Ballarín, probablement el forjador modernista més important del moment. Trobareu més reixes seves a la Casa Ametller, al palau del Baró de Quadras o a la Casa de les Punxes.

Diuen les males llengües que, com que Falqués i Ballarín eren cunyats, el primer va abusar de la forja per tal d’afavorir el segon. Coses de família.

Als anys 50 els fanals del Passeig de Gràcia es van veure alterats, amb afegits i canvis, fins que als 90 es van restaurar deixant-los com el model original.

Detall del trencadís dels fanals del passeig de Gràcia. Barcelona

Així mateix, al capdamunt veiem l’escut de Barcelona amb la corona dels reis d’Aragó i un ratpenat.

Aquest animal es va començar a utilitzar en l’heràldica barcelonina al segle XVII en forma de drac que va anar canviant a ratpenat. Al modernisme va ser un element molt recurrent, però després va caure en desús per les seves connotacions medievals i monàrquiques. També hi ha llegendes que el relacionen (una mica amb calçador) amb Jaume I. 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Passeig de Gràcia. Barcelona

Saber més

Què veure a prop