Lliçà de Vall. Sant Esteve de Palaudàries

Al·legoria de la vida

Caminar pel bosc és molt més que fer salut. Avui, a més de moure les cames i gaudir de la natura, entendrem un dels aspectes més elementals de les primitives esglésies.

Anem a Lliçà de Vall (Vallès Oriental), nucli destrossat per les urbanitzacions i les indústries, però que encara ens sorprèn amb una zona rural que sembla un món a part.

Lliçà de Vall. Sant Esteve de Palaudàries

Sant Esteve de Palaudàries.

Abans de començar.

Deixem el vehicle al costat de l’ermita de Sant Valerià. L’edifici era en un altre indret més avall, però va quedar tan malmès per la guerra que al segle XVII es va reconstruir aquí, dins el mas Cuscó.

Si us fixeu, la façana mira a ponent. Aquesta és una característica del romànic i té la seva explicació. Segons la simbologia cristiana, en entrar per la porta i travessar la nau per anar a l’absis, passem de la mort (on es pon el sol) a la vida (on neix).

Generalment a l’absis hi havia les representacions del cel, Déu omnipotent, creació, etc. mentre que a la cara interna de la portada se solia representar el judici final i els turments de l’infern.

Lliçà de Vall. Sant Valerià

Sant Valerià.

En marxa!

A la dreta prenem el camí que passa darrere la masia, creuem un carrer asfaltat i ens dirigim a l’inici d’una de les moltes urbanitzacions sense cap mena d’encant. Voregem les cases per l’esquerra i no fem cas de cap altra camí. Arribarem a una bifurcació prou evident. Baixem pel camí de l’esquerra fins a creuar el torrent de Can Pa-i-Aigua un curiós nom per un curs fluvial (avui no baixa ni gota).

Lliçà de Vall

El camí s’enfila de valent. Ànim que només són 300 metres. Un cop dalt girem a l’esquerra i serà molt planer.

Gaudiu dels pins, la molsa, els bolets, les olors …

Temps d’espantar bruixes.

Arribarem al conjunt monumental de Sant Esteve de Palaudàries documentat al segle XI. No hi havia massa parròquia aquí així que el rector havia de fer missa també a altres llocs per guanyar-se la vida.

Lliçà de Vall. Sant Esteve de Palaudàries

Sant Esteve de Palaudàries. Cementiri.

Al costat del campanar hi ha el comunidor, un lloc elevat amb obertures als quatre punts cardinals, des d’on es conjurava el mal temps i les bruixes.

Lliçà de Vall. Sant Esteve de Palaudàries

Sant Esteve de Palaudàries.

Xino-xano el camí ens durà entre camps de conreus. Sortosament el bosc no ens deixa veure una altra urbanització a la nostra dreta. Arribarem a una cruïlla ben indicada on podem escurçar el camí i passar a l’altre costat del torrent.

Lliçà de Vall

Al bosc hi ha molta vida.

Ara tenim uns 700 metres de pujada. No és forta però sí constant. Si aneu distrets mirant el bosc ni us adonareu. Un cop dalt creuem el carrer i tornem a l’aparcament pel mateix camí de l’inici.

INFORMACIÓ PRÀCTICA