Aquarel·la de les restes de la muralla romana de Barcelona a la plaça dels Traginers..

Romandre com a Roma

Itinerari per conèixer algunes de les restes romanes a Barcelona.

Els romans conquerien en plan McDonald’s. Triaven un bon lloc, creaven una ciutat amb esquemes predeterminats i repoblaven la zona “pacíficament”.

La Barcelona romana era com una franquícia: els seus carrers, el fòrum amb el poder religiós i civil, les muralles, l’aprovisionament d’aigua, … Tot se sabia com havia de ser.

Avui descobrirem, en indrets fins ara amagats, l’empremta que aquests conqueridors ens van deixar.

Alea iacta est!

En primer lloc, visitem el museu d’Història de Barcelona (MUHBA) sota la plaça del Rei. Malgrat que ja vaig dir que no és res emocionant, és de tot punt imprescindible anar-hi per conèixer la Barcino a la romana.

Columna al Museu d'Història de Barcelona
Detall d’una columna al MUHBA.

Ja que hi ets, acosta’t al carrer del Paradís i entra per veure les espectaculars columnes del temple d’August.

Seguidament, passem per la plaça de Sant Jaume, entrem pel carrer de Sant Honorat i girem pel de la Fruita on visitarem la Domus de Sant Honorat, la casa d’un important personatge del segle IV, amb interessants mosaics.

Mosaic a la Domus de Sant Honorat. Restes romanes a Barcelona
Mosaic a la Domus de Sant Honorat.

De casa bona

Baixem pel carrer de Ferran i tombem per Avinyó on ens espera una altra casa, la Domus d’Avinyó, potser menys sorprenent, però igualment interessant per les restes de pintures. El magnífic audiovisual ajuda a entendre millor aquesta troballa.

Pintures a la Domus d'Avinyó. Restes romanes a Barcelona
Detall de pintures a la Domus d’Avinyó.

Anem trencant per carrerons cap a l’esquerra fins a trobar el carrer de Regomir. El nom li ve de la “Porta Regumiro” que podràs veure just a l’entrada del Pati d’en Llimona. De fet el que veuràs és un dels passos laterals per a vianants.

Uns metres més avall entrem per una porta de vidre (és gratuït!) per caure de genolls en descobrir una de les torres d’entrada de la muralla i també les restes d’unes termes. Aquí s’acabava la ciutat.

Termes portuàries. Restes romanes a Barcelona
A banda i banda de la Porta de Mar hi havia unes termes.

Ahir defensa, avui paret

Sortim a un pati per l’altra costat del recinte i definitivament agafem una contractura de coll en aixecar la vista i comprovar la sorprenent alçada de les muralles. Mareja pensar que aquestes edificacions fa més de deu segles que es van fer.

Tram de la muralla a la Porta de Mar. Restes romanes a Barcelona
Un espai recuperat al costat de la Porta de Mar.

Tombem pel carrer del Correu Vell, que deu el nom a la primera estafeta establerta a Barcelona al segle XVIII. Passem per carrers molt estrets però plens d’encant així que no vagis a corre-cuita.

Barcelona. Carrer del Correu Vell
És com trobar-nos en plena època medieval.

Anem a parar a la plaça dels Traginers on veiem un petit tram de muralla.

Aquarel·la de les restes de la muralla romana de Barcelona a la plaça dels Traginers..
La muralla a la plaça dels Traginers.

Pugem per Viladecols, Lledó i tombem a la dreta per la baixada de Caçador. 

Des d’aquí, encara que no sigui romana, val la pena contemplar la façana posterior de la Casa Pomés amb rajoles blaves. Una curiositat: si mires la part frontal que dóna a Via Laietana veuràs que és la mateixa estructura però amb estil neogòtic.

Barcelona. Casa Pomés
Casa Pomés.

Fora de la ciutat

Per trobar més restes romanes a Barcelona, passegem per la part exterior de la muralla i el fossat. Tot i que hi va haver diferents muralles, per construir la que ara veiem del segle III dC es va arrasar amb tot el material disponible i per això trobem peces incrustades provinents d’altres construccions.

Fixa’t en les ampliacions realitzades durant l’edat mitjana per aprofitar els espais entre les torres: murs, arcs, finestres, … I és que el recinte començava a quedar-se petit.

tram de la muralla. Restes romanes a Barcelona
Ampliacions medievals damunt la muralla romana.

Per cert, l’autèntica muralla és la de pedra. Els trams de maó són la solució que es va adoptar a principis del segle XX  quan es van plantejar “què fem: ho restaurem que no es noti o ho fem ben diferent?”. La resposta és evident.

A continuació creuarem la plaça de l’Àngel i continuarem per Tapineria. Ens aturem a la plaça de Ramon Berenguer per contemplar com a l’època medieval es va modificar la muralla per ampliar la capella de Santa Àgata.

Capella de Santa Àgata. Plaça Ramon Berenguer
Ampliació de la capella de Santa Àgata.

Seguint per Tapineria anem a parar a l’avinguda de la Catedral per veure les restes de l’aqüeducte que al segle I dC duia l’aigua del Besòs fins a l’entrada de la ciutat.

Continuem per Boters, girem pel carrer del Duc, tombem pel de Francesc Pujols i anem a espetegar a la plaça de la Vila de Madrid on visitarem la Via Sepulcral.

La via dels morts

Als primers segles de la nostra era, els romans feien els enterraments a banda i banda dels camins, de manera que els vianants aprofitessin per fer ofrenes i pregàries. Per això, algunes tombes tenen un forat per on introduir les ofrenes.

Tombes de la Via Sepulcral. Restes romanes a Barcelona
Via Sepulcral.

Finalment, aquesta necròpolis va quedar tapada per les deposicions de la riera. Al damunt es va aixecar un convent que va ser destruït a la Guerra Civil. En remodelar l’espai als anys 40 es descobriren aquestes restes. 

Via Sepulcral, Restes romanes a Barcelona
Aquí reposa Cornelia Cosme (segle III dC).

I aquí donem per finalitzada la descoberta de les restes romanes a Barcelona. I tant que hi ha més! Però per avui penso que hauràs tingut prou emocions.

Per acabar, et deixo amb la bonica pregària d’un enterrament:

“Espargeix vi i oli de nard perfumat
sobre les meves cendres, oh hoste!,
i afegeix-hi bàlsam de roses vermelles.
La meva urna no plorada gaudeix
d’una primavera perpètua.
No he mort, només he canviat de món.”

Làpida de la Via Sepulcral. Restes romanes a Barcelona
Llosa sepulcral.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop