A L’Estany no hi ha estany
El monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès).
Quan una tranquil·la nit d’estiu els mosquits fan cua per picar-te, n’hi ha prou amb ruixar-los amb algun esprai, com més contaminant millor. Però fa 600 anys era més complicat.
Un monestir envoltat de mosquits
Per començar, a L’Estany hi havia un llac que anava bé perquè atreia animals i hi havia bona caça, però els mosquits feien estralls duent epidèmies. A falta de repel·lents, van decidir fer unes canalitzacions per dessecar l’aigua. Poc èxit van tenir i es va intentar en diferents ocasions. Finalment al segle XVIII, amb una important obra hidràulica, es va deixar tot ben eixut i apte per al conreu.
Tot això començà al segle X quan es construí una església en aquest indret que amb el temps tingué una certa rellevància i més tard arribà a la decadència.
Els abats es succeïren i cada un intentà buidar el llac sense massa èxit.
Tanmateix, el plat fort de la visita és el claustre, però mira que avui no escriuré ni una paraula, perquè considero que tothom en parla prou. En canvi vull que pareu l’atenció a l’exterior. Mireu la curiosa sanefa que recorre l’absis. En castellà es diu ‘ajedrezado jaquense’ perquè recorda un tauler d’escacs i és característic de la catedral de Jaca (Aragó).
Simbolisme de pedra
Els capitells de les finestres tenen motius vegetals i animals. Un d’ells representa el sol i la lluna. Si l’observes de més a prop, veuràs que el sol porta un abundosa cabellera i la lluna una petita barbeta.
Antigament, diverses cultures, com la jueva, la germànica o la celta, consideraven que el sol era femení i la lluna era masculina. Tanmateix, la presencia aquí d’aquest capitell pot ser una crítica cap a l’arrianisme, una religió pagana que, entre altres dogmes, negava la Trinitat.
El cristianisme se les va veure i desitjar per reconvertir aquests símbols, atorgant al sol el paper de Crist com a “sol de justícia” (Ml 4,2).
Al nivell del carrer, mig amagada per la barana i la vegetació hi ha una inscripció al mur, amb el símbol de la creu entre l’alfa i l’omega.
Dins l’església, mil vegades modificada, trobem una roda de campanes. Normalment aquest element es situava prop de la sagristia i es feia servir durant la missa.
A continuació fixeu-vos amb els peus de les columnes de l’absis. No és freqüent que estiguin decorats. Per exemple, a la base de l’esquerra veiem l’escena bíblica de Daniel entre els lleons.
Un passeig pel poble
El nucli urbà conserva algunes cases construïdes a l’ombra del monestir.
A més de la data 1883, el portal del cementiri presenta tota una simbologia vinculada amb el pas del temps: les calaveres, el rellotge de sorra i les flors. Aquí els difunts encara gaudeixen de tranquil·litat i bones vistes.
Seguidament ens acostem a la Font Vella que es troba sota terra, al final d’unes escales. Damunt l’arc, un relleu indica la data 1756. La mà ve de Macià, un dels promotors que va fer dessecar l’estany.
Als afores de la població hi havia un pont ( anomenat’pontarró’). Al damunt hi ha una capelleta (pedró) del segle XVII que va fer posar un personatge en sortir il·lès d’una caiguda. Què voldran representar les curioses incisions que es veuen a cada costat?
Per acabar, tornem al punt d’inici i donem una darrera ullada a la placeta del monestir de Santa Maria de l’Estany. L’escut damunt la porta d’entrada al claustre correspon a Berenguer de Riudeperes, l’abat que manà construir l’abadia al segle XIV.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història: estany.cat
- La mina: estany.cat
- El monestir: arteguias.com – monestirestany.cat
- El monasterio del Estany, per E. junyent
- Itineraris per L’Estany: viulestany.cat
- Sol i lluna: arteguias.com