L'Estany

A L’Estany no hi ha estany

El monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès).

Quan una tranquil·la nit d’estiu els mosquits fan cua per picar-te, n’hi ha prou amb ruixar-los amb algun esprai, com més contaminant millor. Però fa 600 anys era més complicat. 

Cementiri. Santa Maria de l'Estany
Cementiri.

Un monestir envoltat de mosquits

A L’Estany hi havia un llac que anava bé perquè atreia animals i hi havia bona caça, però els mosquits feien estralls duent epidèmies. A falta de repel·lents, van decidir fer unes canalitzacions per dessecar l’aigua. Poc èxit van tenir i es va intentar en diferents ocasions. Finalment al segle XVIII, amb una important obra hidràulica, es va deixar tot ben eixut i apte per al conreu.

La mina sota el pontarró.
La mina sota el pontarró.

Tot això començà al segle X quan es construí una església en aquest indret que amb el temps tingué una certa rellevància i més tard arribà a la decadència.

Els abats es succeïren i cada un intentà buidar el llac sense massa èxit.

Antiga rajola amb el nom del poble.
Curiós que conservés la grafia en català.

El plat fort de la visita és el claustre, però mira que avui no escriuré ni una paraula, perquè considero que tothom en parla prou. En canvi vull que pareu l’atenció a l’exterior. Mireu la curiosa sanefa que recorre l’absis. En castellà es diu ‘ajedrezado jaquense’ perquè recorda un tauler d’escacs i és característic de la catedral de Jaca (Aragó).

Fris escacat. Santa Maria de l'Estany

Els capitells de les finestres tenen motius vegetals i animals. Un d’ells representa el sol i la lluna.

Capitell a l'exterior. Santa Maria de l'Estany

Al nivell del carrer, mig amagada per la barana i la vegetació hi ha una inscripció al mur, amb el símbol de la creu entre l’alfa i l’omega.

Inscripció al mur exterior. Santa Maria de l'Estany

Dins l’església, mil vegades modificada, trobem una roda de campanes. Normalment aquest element es situava prop de la sagristia i es feia servir durant la missa.

Roda de campanes. Santa Maria de l'Estany

Fixeu-vos amb els peus de les columnes de l’absis. No és freqüent que estiguin decorats. A la base de l’esquerra veiem l’escena bíblica de Daniel entre els lleons.

Base d'una columna. Santa Maria de l'Estany
Els lleons no es van menjar Daniel.

Passegem pel poble

El nucli urbà conserva algunes cases construïdes a l’ombra del monestir.

finestra antiga.
Història als murs.

Aquí els difunts encara gaudeixen de tranquil·litat i bones vistes.

Entrada al cementiri.
Entrada al cementiri.

Ens acostem a la Font Vella que es troba sota terra, al final d’unes escales. Damunt l’arc, un relleu indica la data 1756. La mà ve de Macià, un dels promotors que va fer dessecar l’estany.

Font Vella. Santa Maria de l'Estany
Font Vella.

Als afores de la població hi havia un pont ( anomenat’pontarró’). Al damunt hi ha una capelleta (pedró) del segle XVII que va fer posar un personatge en sortir il·lès d’una caiguda. Què voldran representar les curioses incisions que es veuen a cada costat?

El pedró del pontarró. Santa Maria de l'Estany
El pedró del pontarró.

Tornem al punt d’inici i donem una darrera ullada a la placeta del monestir de Santa Maria de l’Estany. L’escut damunt la porta d’entrada al claustre correspon a Berenguer de Riudeperes, l’abat que manà construir l’abadia al segle XIV.

Escut de l'abat Berenguer de Riudeperes. Santa Maria de l'Estany
Escut de l’abat Berenguer de Riudeperes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop