L’escut de Moià (Moianès).
Molt abans que existís l’euro i el bitcoin, els catalans vam utilitzar moneda pròpia durant cinc-cents anys. Apa.
Una moneda catalana
Allà pel segle XIII, concretament l’agost de 1285, Pere II el Gran -o bé Pere II comte de Barcelona, com vulguis- va encunyar una moneda d’argent que es coneix com a croat. Com no podia ser d’altra manera, a l’anvers apareix l’efígie del monarca. Al revers, en canvi, hi ha la creu coneguda com a patent, que és aquella que els braços es fan més estrets al centre.
Aquesta creu, que dóna nom a la moneda, s’associa a l’Orde del Temple o bé més correctament “Orde dels Pobres Companys de Crist i del Temple de Salomó”. Ho deixarem amb Templers i avall va.
Però si t’hi fixes, aquestes monedes acostumen a dur a més, diversos cercles al voltant de la creu. Sobre això hi ha diverses interpretacions. D’una banda es creu que es tracta d’una derivació del monograma utilitzat pels quatre reis del Sacre Imperi Romanogermànic que es van dir Otó -Oddo-, entre els segles X i XII. Així doncs, tampoc és que en Pere II fos molt original en temes de disseny.
De bona plata
Per entendre millor la segona possible interpretació ens hem d’acostar una mica més a la moneda. Observarem que hi ha dos anells –rodelles si parlem amb propietat- i dos grups de tres punts. Els dos cercles sembla que fan esment al compromís de mantenir la llei de la moneda, és a dir, la proporció de puresa de l’argent, valor que no es va respectar, ja que amb el pas del temps es va devaluar que no vegis.
D’altra banda, els punts es refereixen a la proporció de la llei. Una llei de dotze diners seria la plata pura i una de sis diners, tindria el cinquanta per cent de puresa. Però, si vols que et digui la veritat, no m’he aclarit amb tot el que he llegit sobre aquest tema.
Municipis venuts
Potser alguna vegada has escoltat o llegit que aquest o aquell poble va ser un carrer de Barcelona. I probablement, com a mi em passava, no tens ni idea de què significa realment.
Però el carreratge va ser prou important i ens ajuda a entendre la història de moltes poblacions. Intentaré fer un resum que no sigui embolicat.
Cap al segle XIII la corona catalanoaragonesa no sempre tenia els diners que necessitava. Més impostos ja no era possible posar. Així que se’ls va acudir empenyorar les poblacions. El rei venia una població a canvi de diners, però amb el pacte de recomprar-la al mateix preu quan les coses anessin millor.
Dit així pot semblar una bona solució. Però la realitat era que, quan la Corona tornava a adquirir la població, els vilatans havien de contribuir parcialment o totalment pel rescat.
Suposadament, aquestes poblacions rebien la seguretat de no ser separades més de la Corona, ja que era millor ser governats per un rei que no pas per un senyor feudal que feia el que volia. No obstant això, es va donar el cas de viles que van ser venudes i comprades fins a tres vegades.
A fi d’evitar aquests abusos, s’anà imposant una clàusula segons la qual si es tornava a vendre un lloc, aquest seria traspassat a una ciutat propera i el rei perdria la jurisdicció. Es considerava llavors que la població era carrer de la dita ciutat i obtenia el dret als seus privilegis, com fer mercat o ser defensada.
Clar que això també tenia un preu que calia pagar. Però amb aquesta fórmula tothom sortia guanyant.
Ara, amb tot això al cap, ens n’anem a Moià (Moianès).
Auto redempció
Fins a tres vegades Moià va ser comprada i venuda com un sac de patates. Farta de canviar de mans i de dependre de reis i senyors feudals, la població aconseguí reunir els diners necessaris per recomprar la vila i ser considerada com a carrer de Barcelona. Això va passar el 1384.
Com a record d’aquest fet l’escut de Moià va adoptar les armes de Barcelona: les quatre barres i la creu de Sant Jordi. Al segle XVI va incorporar a més un petit detall: el revers d’un croat d’argent. Així perpetuaven que, amb els seus propis diners s’havien alliberat del domini feudal dels Planella.
Quan passegis pels carrers de Moià observa les parets. Descobriràs un bon grapat d’escuts, la majoria dels quals mostren el que acabem de veure.
Alguns es troben aguantats per dues figures dempeus, alades i nues, que les persones enteses en heràldica en diuen tinents. A la part inferior hi ha un rostre amb cara de pocs amics. Representarà el rei que els va vendre o el senyor que els va comprar?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació dels escuts: veure el mapa
Saber més
- Entre la Creu i la Rosa. Aproximació a la simbologia emprada pels templers, per M. Torres
- Croat: numismaticodigital.com – enciclopedia.cat
- Pere el Gran i l’inici de l’era del croat: enciclopedia.cat
- Otó I: arrecaballo.es
- Història de Moià: moia.cat
- Carreratge: enciclopedia.cat
- El carreratge de Barcelona, per M. T. Ferrer
- Consideracions sobre l’escut heràldic de la vila de Moià, per R. Tarter
- De sellos y blasones: miscelánea científica, per J. C. Galende
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: