Coses i cases de nobles (Montgat part II)
Segona passejada per Montgat (Maresme).
Entrem a l’encantador carrer Marquès de Monsolís, format al segle XIX amb cases de cós que al davant tenien els horts.
Per començar aquesta passejada per Montgat, sortim a la carretera però de seguida entrem al carrer Aurora Bertrana per veure Cal Pallejà, la ‘caseta’ del marquès.
Així que ens anem acostant, veiem un mur de pedra i torres amb merlets. A través de la magnífica porta de ferro forjat podem veure la mansió.
De fet el que veiem és la reforma efectuada a mitjans del XX en estil neoclàssic.
Isabel II va concedir el títol de marquesa a la vídua d’un governador militar, mort a mitjans del XIX mentre intentava evitar la crema de convents. La filla es casà amb un Pallejà de Montgat. A partir d’aquest moment els descendents també són marquesos.
El nucli antic
Reculem, passem per sota de la carretera i entrem al carrer Riera d’en Font.
La font en sí és ben curiosa. Té un relleu que representa la pesca i el turó amb el túnel. Però em quedo amb la impagable graella de peixos formant la data 1982.
Aquí comença el carrer de l’Església. El nucli original es va formar al segle XVIII amb un petit barri de casetes de pescadors a tocar de la platja.
Les cases que ara veiem daten del segle XIX, quan es va edificar l’església.
La primera capella era dalt del turó de Montgat al segle XV (sospito que aquest turó és com el melic del món). Però entre el túnel i les excavacions no en queda res. A principis del XIX la van construir on ara la veieu. Les obres van durar més de 40 anys!
Arribem al carrer del Mar, tonem a veure el túnel i pugem al Camí Ral, en realitat l’N-II. Seguim avall per la vorera fins a trobar les escales que pugen al ja famós turó de Montgat. Són 150 metres de pujada, però paga la pena les vistes.
El monument que hi ha al cim commemora la fundació el 1876 de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques que més tard va originar el Centre Excursionista de Catalunya.
Les Mallorquines
Per continuar aquest itinerari per Montgat, torneu a baixar i continueu per la carretera, fins a trobar l’estació de Montgat, construïda amb el típic maó vist, utilitzat a altres estacions. A dalt té una mena de frontó neoclàssic. Va entrar en funcionament el 1848, amb la línia Barcelona Mataró.
La plaça del davant rep el nom de Les Mallorquines, barri sorgit arran de la industrialització. Es creu que el nom podria ser degut a dues noies de Ses Illes que vivien aquí i eren de molt bon veure.
El monument que s’aixeca a la plaça porta per nom Mediterrània (l’avinguda del costat també es diu així). És una obra d’Àlvar Suñol, artista nascut en aquest barri. En els relleus veiem al·legories a la mar i a Montgat. A dalt, un bust (la mar) amb unes cintes amb paraules en els idiomes parlats a la ribera de la mar.
Pel pas inferior tornem a la vora del mar. I aquesta xemeneia? És el que queda de la fàbrica ERT (Explosivos Río Tinto) enderrocada els anys 90. A causa de l’aire irrespirable que emanava, el lloc es coneixia com Montgat dels Fums, tenyint les cases del vermell de la pirita.
I ja hem tornat al lloc de l’inici, acabant així aquesta passejada per Montgat!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 4 km de recorregut circular.
Saber més
- Marquesat de Monsolís: chimisanas.cat
- Cal Pallejà: wikiwand.com
- Església de Sant Joan: santjoanbaptistademontgat.blogspot.com.es
- Turó de Montgat: descobrir.cat
- Associació Catalana d’Excursions Científiques: enciclopedia.cat
- Estació ferroviària: wikiwand.com
- Les Mallorquines: chimisanas.cat
- Àlvar Suñol: alvarsunol.cat
- Escultura Mediterrània: monuments.iec.cat
- Sobre l’enderroc de la fàbrica: elpais.com