El carrer més estret de Catalunya

Avui fem un itinerari per Sarral (Conca de Barberà).

Vila de privilegis

Malgrat que des del temps de les farinetes ja hi havia alguna civilització primitiva que li agradava viure per aquests verals, la veritable història d’aquesta vila l’hem d’anar a buscar al segle XI, quan el territori conquerit als musulmans fou repoblat amb colons cristians. Poc després, Alfons I la constituïa com a vila reial i, per tant, rebé privilegis especials.

Aquarel·la amb una panoràmica de la població de Sarral.
Una vila amb encant.

Al segle XIV, el rei Pere I cedia el domini de la població al monestir de Sant Cugat del Vallès, però els vilatans van dir que ni parlar-ne i la vila tornà a ser propietat reial. A continuació, s’aixecaren les muralles per defensar l’indret, però sembla que no van servir de gaire cosa, ja que la població va ser cremada en dues ocasions.

Carota al mur de l'església.
Fent ganyotes als vianants.

Vila reial

També al segle XIV, el rei Joan I concedia a Sarral el dret a utilitzar les quatre barres reials com a escut propi. Pel que fa a l’origen del nom, hi ha qui diu que prové de Sa Real (salut reial), ja que, segons s’explica, Martí l’Humà va venir aquí per refer-se de la seva delicada salut. Una altra teoria afirma que prové d’una expressió llatina que ve a dir que “Ella és reial” que derivà cap a “Sarreal“. Tot pot ser.

Balcó de ferro del segle XVIII.
Un senyor balcó del segle XVIII.

Carrers estrets

Malgrat que no es té constància que el carrer dels Jueus formés part del call, sí que queda clar que aquest curiós passadís del segle XIII i de menys de 60 cm és el més estret de Catalunya. De fet, tot i que al segle XIV a Sarral hi havia una jueria més aviat modesta, no va ser prou rellevant com per a formar un call.

L'estret carrer dels Jueus. Itinerari per Sarral
Claustrofòbia medieval.

Fent i desfent

La història de les esglésies a Catalunya ve a ser, si fa no fa, la mateixa arreu. Per exemple, el temple de Santa Maria, destrossat per dos incendis, encara conserva la interessant i malmesa portalada barroca. Els orígens d’aquest temple els hem de situar al segle XII, quan Sarral es trobava sota protecció reial. Destrossat tres-cents anys després, es bastí un de nou en estil barroc i no seria acabada fins al segle XVIII. Un incendi deixaria l’interior fet caldo i s’aprofitaria per fer-hi noves reformes i ampliacions.

Portalada barroca del temple de Santa Maria. Itinerari per Sarral
Testimoni d’anys difícils.

Va de vi

Com la majoria de les poblacions de la comarca, Sarral també té un celler modernista. En aquest cas és obra de Pere Domènech Roura, fill de Lluís Domènech i Muntaner. A final segle XIX els agricultors del municipi uniren forces per tal de crear la Societat de Treballadors Agrícoles que el 1906 rebria el nom de Sindicat Agrícola. Sis anys més tard s’aixecava un celler seguint el model del de Barberà de la Conca, el primer que es va crear a la península. Es coneixia com a “Sindicat dels pobres”.

Antic Sindicat Agrícola. Itinerari per Sarral
L’anomenat Sindicat dels Pobres.

Poc després, es creava el Sindicat de Vinicultors i s’encarregava el projecte de l’edifici a Pere Domènech, qui tot just estava acabant el celler de l’Espluga de Francolí. Aquesta nova seu rebia popularment el nom de “Sindicat dels rics”.

Mosaic amb el nom de Sindicat de Vinicultors. Itinerari per Sarral
El vinicultor es dedica a l’elaboració del vi i el viticultor al conreu.

A la tanca exterior fixa’t en les rajoles (que semblen noucentistes) amb motius al·lusius al vi. Em pregunto si són obra de Xavier Nogués, ja que aquest artista va fer nombroses il·lustracions i rajoles relacionades amb el vi, algunes de les quals es conserven al MNAC. De fet, la rajola del senyor amb el porró, té una composició idèntica a un altre personatge que es pot veure al fris ceràmic del celler del Pinell de Brai.

Rajoles de la tanca del Sindicat de Vinicultors. Itinerari per Sarral
El vi com a font d’inspiració.

Els metges apedregats

Ara, continuant aquest itinerari per Sarral, ens n’anem als afores de la població on hi ha la curiosa ermita dels Sants Metges. Els germans Cosme i Damià foren dos importants metges que van morir a Turquia al segle IV dC. Segons la llegenda, foren apedregats i assagetats, però els míssils rebotaven. També els van llençar al mar i van surar. Finalment, els van tallar el coll i aquí s’acaba la broma.

Ràfec de l'ermita dels Sants Metges. Itinerari per Sarral
Devoció innovadora.

Lloc de gran devoció des del segle XIV, la primera ermita va ser modificada i destruïda en diverses ocasions i finalment refeta en un estil ben diferent. El 1970 l’arquitecte local Josep Puig Torné aprofità el poc que quedava per crear un original edifici. Para atenció a l’extraordinària reixa amb eines del camp, obra de Josep Grau-Garriga, prolífic artista que dominà especialment la pintura mural i el tapís.

Detall de la vidriera de la porta de l'ermita dels Sants Metges. Itinerari per Sarral
Homenatge al món rural. Sarral.

Abans d’arribar a l’ermita, veuràs la monumental font barroca edificada al segle XVIII. Com la capella que acabes de veure, aquesta font està també dedicada als Sants Metges. Ben tancats dins una fornícula amb una reixa de ferro, Cosme i Damià vigilen qui beu aigua.

Font dels Sants Metges. Itinerari per Sarral
Els sants a la garjola.

Per acabar aquest itinerari per Sarral, allà mateix es troba Villa Teresa, una curiosa torre d’estiueig d’aires neoàrabs. Però, qui seria aquesta senyora? Penso que es pot tractar de Teresa Generès, nascuda a Sarral i que es convertí en la segona esposa d’Ignasi Tomàs Fabregat (1744-1812), un arquitecte que va deixar molta obra pels voltants i que acabaria com a director de l’escola de dibuix de Granada.

Façana de la Villa Teresa. Itinerari per Sarral
Ja ningú recorda la Teresa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Encara no hi ha comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).