Sarral. Conca de Barberà

El carrer més estret de Catalunya

Avui fem un itinerari per Sarral (Conca de Barberà). Aquesta població va ser vila reial i per tant rebé privilegis especials. Al segle XIV li va ser concedit el dret a utilitzar les quatre barres com a escut propi.

Carota al mur de l'església.
Fent ganyotes als vianants.

El nom sembla que prové de ‘Sa Real’ (salut reial), ja que, segons s’explica, Martí l’Humà va venir aquí per refer-se de la seva delicada salut.

Balcó de ferro del segle XVIII.
Un senyor balcó del segle XVIII.

Malgrat que no es té constància que el carrer dels Jueus formés part del call, sí que queda clar que aquest curiós passadís del segle XIII i de menys de 60 cm és el més estret de Catalunya.

L'estret carrer dels Jueus. Itinerari per Sarral
Claustrofòbia medieval.

El temple de Santa Maria, destrossat per dos incendis, encara conserva la interessant i malmesa portalada barroca.

Portalada barroca del temple de Santa Maria. Itinerari per Sarral
Testimoni d’anys difícils.

Com la majoria de poblacions de la comarca, Sarral també té un celler modernista. En aquest cas és obra del fill de Lluís Domènech i Muntaner.

Mosaic amb el nom de Sindicat de Vinicultors. Itinerari per Sarral
El vinicultor es dedica a l’elaboració del vi i el viticultor al conreu.

A la tanca exterior fixeu-vos amb les rajoles (que semblen noucentistes) amb motius al·lusius al vi. Em pregunto si són obra de Xavier Nogués.

Rajoles de la tanca del Sindicat de Vinicultors. Itinerari per Sarral
El vi com a font d’inspiració.

Però no perdem de vista que el primer Sindicat Agrícola que es troba a l’altra banda de la població, es va construir el 1913 per iniciativa d’uns pagesos amb menys recursos.

Antic Sindicat Agrícola. Itinerari per Sarral
L’anomenat Sindicat dels Pobres.

Els metges apedregats

Als afores de la població trobem la curiosa ermita dels Sants Metges. Els germans Cosme i Damià van ser dos importants metges que van morir a Turquia al segle IV dC. Segons la llegenda, van ser apedregats i assagetats, però els míssils rebotaven. També els van llençar al mar i van surar. Finalment els van tallar el coll i aquí s’acaba la broma.

Ràfec de l'ermita dels Sants Metges. Itinerari per Sarral
Devoció innovadora.

Lloc de gran devoció des del segle XIV, la primera ermita va ser modificada i destruïda en diverses ocasions i finalment refeta als anys 60 en un estil ben diferent. Cal destacar l’extraordinària reixa amb eines del camp, obra de Josep Grau-Garriga, prolífic artista que dominà especialment la pintura mural i el tapís.

Detall de la vidriera de la porta de l'ermita dels Sants Metges. Itinerari per Sarral
Homenatge al món rural. Sarral.

Abans d’arribar a l’ermita, tenim la monumental font barroca (s. XVIII), de qui? Dels Sants Metges.

Font dels Sants Metges. Itinerari per Sarral
Els sants a la garjola.

Per acabar aquest itinerari per Sarral, allà mateix es troba Villa Teresa, una curiosa torre d’estiueig d’aires neoàrabs. Qui seria aquesta senyora?

Pensem que es pot tractar de Teresa Generès, nascuda a Sarral i que es convertí en la segona esposa d’Ignasi Tomàs Fabregat (1744-1812), un arquitecte que va deixar molta obra pels voltants i que acabaria com a director de l’escola de dibuix de Granada.

Façana de la Villa Teresa. Itinerari per Sarral
Ja ningú recorda la Teresa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop