El carrer més estret de Catalunya
Avui fem un itinerari per Sarral (Conca de Barberà). Aquesta població va ser vila reial i per tant rebé privilegis especials. Al segle XIV li va ser concedit el dret a utilitzar les quatre barres com a escut propi.
El nom sembla que prové de ‘Sa Real’ (salut reial), ja que, segons s’explica, Martí l’Humà va venir aquí per refer-se de la seva delicada salut.
Malgrat que no es té constància que el carrer dels Jueus formés part del call, sí que queda clar que aquest curiós passadís del segle XIII i de menys de 60 cm és el més estret de Catalunya.
El temple de Santa Maria, destrossat per dos incendis, encara conserva la interessant i malmesa portalada barroca.
Com la majoria de poblacions de la comarca, Sarral també té un celler modernista. En aquest cas és obra del fill de Lluís Domènech i Muntaner.
A la tanca exterior fixeu-vos amb les rajoles (que semblen noucentistes) amb motius al·lusius al vi.
Em pregunto si són obra de Xavier Nogués, ja que aquest artista va fer nombroses il·lustracions i rajoles relacionades amb el vi. De fet, la del senyor amb el porró, es troba amb una postura idèntica a un personatge que apareix al celler del Pinell de Brai.
Però no perdem de vista que el primer Sindicat Agrícola que es troba a l’altra banda de la població, es va construir el 1913 per iniciativa d’uns pagesos amb menys recursos.
Els metges apedregats
Als afores de la població trobem la curiosa ermita dels Sants Metges. Els germans Cosme i Damià van ser dos importants metges que van morir a Turquia al segle IV dC. Segons la llegenda, van ser apedregats i assagetats, però els míssils rebotaven. També els van llençar al mar i van surar. Finalment els van tallar el coll i aquí s’acaba la broma.
Lloc de gran devoció des del segle XIV, la primera ermita va ser modificada i destruïda en diverses ocasions i finalment refeta als anys 60 en un estil ben diferent. Cal destacar l’extraordinària reixa amb eines del camp, obra de Josep Grau-Garriga, prolífic artista que dominà especialment la pintura mural i el tapís.
Abans d’arribar a l’ermita, tenim la monumental font barroca (s. XVIII), de qui? Dels Sants Metges.
Per acabar aquest itinerari per Sarral, allà mateix es troba Villa Teresa, una curiosa torre d’estiueig d’aires neoàrabs. Qui seria aquesta senyora?
Pensem que es pot tractar de Teresa Generès, nascuda a Sarral i que es convertí en la segona esposa d’Ignasi Tomàs Fabregat (1744-1812), un arquitecte que va deixar molta obra pels voltants i que acabaria com a director de l’escola de dibuix de Granada.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- L’escut: historiesdelaconca.wordpress.com
- Patrimoni: sarral.altanet.org
- Església de Santa Maria: patrimoni.concadebarbera.cat
- El celler modernista: invarquit.cultura.gencat.cat
- Rajola de Xavier Nogués: TurismeTerrAlta
- Cosme i Damià: bibiloni.cat
- Josep Grau-Garriga: wikiwand.com
- Ignasi Tomàs Fabregat, per A. Isabel Serra Masdeu
Muy interesante … Gracias por tu aportación
Gràcies!
Molt més estret que el carrer de les Mosques a Barcelona….!!!!!! 🙂
El de les Mosques sembla una autopista al costat d’aquest ;-D
Me ha gustado mucho. Yo tampoco conocia a la teresa 😀
Gracias! La de la Teresa es una de esas historias que se han perdido en el tiempo. Una lástima.