Viacrucis a Can Ramoneda. Esplugues de Llobregat.

L’accelerat pas de vila a ciutat

El turó de la Sagrera d’Esplugues de Llobregat.

Encara que sigui difícil d’imaginar, Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) era una vila agrícola fins als descontrolats anys 60.

Porta de fusta de Can Ramoneda. Esplugues de Llobregat. Baix Llobregat.
Tancat amb quatre panys.

Sembla que el subsòl era ple de coves (esplugues), d’on probablement ve el nom. Pràcticament desaparegudes les restes romanes, la seva història més documentada comença al segle X, però és dos segles més tard quan s’esmenten dos petits nuclis, un d’ells el turó de la Sagrera.

A l’època medieval la sagrera era un espai inviolable de trenta passes al voltant de l’església, on protegir-se de l’extorsió del senyor feudal. Els carrers eren estrets, ja que calia aprofitar molt bé el terreny.

Finestra al carrer Montserrat, al turó de la Sagrega d'Esplugues de Llobregat.
Veure passar el temps per la finestra.

Temps aturat

Entrant pel carrer Església, trobem el monestir de Santa Maria de Montsió. Poc podem imaginar què s’amaga darrere aquestes parets. Un magnífic claustre gòtic del segle XIV, que va ser traslladat dues vegades i refet aquí pedra a pedra.

Capitell del claustre glòtic de Santa Maria de Montsió a Esplugues de Llobregat. Baix Llobregat.
El claustre viatger.

L’edifici modernista del costat és Can Casanovas. L’antic mas va ser transformat per l’arquitecte Antoni Maria Gallissà, que va col·laborar amb Domènech i Montaner i amb Jujol i va deixar interessants mostres dins el corrent del modernisme, com la Casa Llopis a Barcelona (Bailèn 113).

Detall de la galeria de Can Casanovas, reformat en estil modernista per Antoni Maria Gallissà. Esplugues de Llobregat.
Modernisme amagat.

La part posterior i el pati es poden visitar (en hores convingudes) entrant pel claustre de Montsió.

Bassa al jardí de Can Casanovas, mas reformat per Antoni Maria Gallissà. Esplugues de Llobregat.
El repòs de l’aigua.

Carrerons amb sabor

Davant mateix s’ha recuperat un espai que ara és una placeta amb una interessant obra escultòrica de Xavier Corberó, reconegut artista que té el seu original taller uns metres més avall.

Obra de l'escultor Xavier Corberó al carrer Església d'Esplugues de Llobregat
Trobada escultòrica.

La gran masia tota blanca al número 101, és Can Ramoneda, del segle XIV, però engrandida més tard. Segons s’explica, aquí hi vivia el pagès més ric del poble.

Plafó ceràmic amb la crucifixió a Can Ramoneda al Turó de la Sagrera d'Esplugues de Llobregat.
Baixada de la creu.

Davant l’església s’obre la plaça Miquel d’Esplugues, un il·lustrat monjo caputxí de finals del XIX que arribà a sacerdot i va ser persona de confiança de Francesc Cambó.

Turó de la Sagrera d'Esplugues de Llobregat. Detall decoratiu en una porta.
Mirant qui passa.

Cremada durant la Guerra Civil i convertida en magatzem de llenya, la parròquia de Santa Magdalena és de factura molt recent. S’alça aproximadament on hi havia una antiga ermita dedicada a la mateixa santa en aquest turó de la Sagrera d’Esplugues de Llobregat.

Timpà de l'església de Santa Magdalena al Turó de la Sagrera d'Esplugues de Llobregat.
Imitació d’un timpà romànic

De la debatuda existència de Magdalena, ens quedarem amb el fet que potser va ser qui va ungir amb perfums els peus de Jesús, com una premonició de la seva mort. Potser per això als capitells de l’entrada de l’església hi ha el que sembla una copa d’ungüent. O potser no.

Església de Santa Magdalena al Turó de la Sagrera d'Esplugues de Llobregat.
Una copeta?

Camí al passat

Baixem pel pintoresc carrer Montserrat, amb jardins ombrívols i cases que ens parlen d’una altra època.

Turó de la Sagrera d'Esplugues de Llobregat. Bunganvilles al carrer Montserrat.
Esplendor primaveral.

Al número 64 hi ha la masia de Can Cargol, del segle XVI, on sembla que cada nou propietari va posar finestres de tota mida allà on li va semblar.

Turó de la Sagrera d'Esplugues de Llobregat. Can Cargol, un habitatge del segle XVI.
Un racó ombrívol.

Aneu-vos fixant en tots els detalls, que són els que donen caràcter a aquest carrer: un balcó amb un afegit gòtic, una barana modernista, …

Turó de la Sagrera d'Esplugues de Llobregat. Finestra gòtica al carrer Montserrat.
Serà gòtic autèntic o una còpia?

La darrera casa és Can Rosselló, habitatge senyorial d’estil neoclàssic, probablement de principis del XX, que gaudeix de les millors vistes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Compte: hi ha 2 carrers que es diuen de l’Església: un baixa fins a l’N-340. L’altre, que és el que farem a peu, comença a la plaça de les Moreres i no té sortida.

Saber més

Què veure a prop