L’accelerat pas de vila a ciutat
El turó de la Sagrera d’Esplugues de Llobregat.
Encara que sigui difícil d’imaginar, Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) era una vila agrícola fins als descontrolats anys 60.
Sembla que el subsòl era ple de coves (esplugues), d’on probablement ve el nom. Pràcticament desaparegudes les restes romanes, la seva història més documentada comença al segle X, però és dos segles més tard quan s’esmenten dos petits nuclis, un d’ells el turó de la Sagrera.
A l’època medieval la sagrera era un espai inviolable de trenta passes al voltant de l’església, on protegir-se de l’extorsió del senyor feudal. Els carrers eren estrets, ja que calia aprofitar molt bé el terreny.
Temps aturat
Entrant pel carrer Església, trobem el monestir de Santa Maria de Montsió. Poc podem imaginar què s’amaga darrere aquestes parets. Un magnífic claustre gòtic del segle XIV, que va ser traslladat dues vegades i refet aquí pedra a pedra.
L’edifici modernista del costat és Can Casanovas. L’antic mas va ser transformat per l’arquitecte Antoni Maria Gallissà, que va col·laborar amb Domènech i Montaner i amb Jujol i va deixar interessants mostres dins el corrent del modernisme, com la Casa Llopis a Barcelona (Bailèn 113).
La part posterior i el pati es poden visitar (en hores convingudes) entrant pel claustre de Montsió.
Carrerons amb sabor
Davant mateix s’ha recuperat un espai que ara és una placeta amb una interessant obra escultòrica de Xavier Corberó, reconegut artista que té el seu original taller uns metres més avall.
La gran masia tota blanca al número 101, és Can Ramoneda, del segle XIV, però engrandida més tard. Segons s’explica, aquí hi vivia el pagès més ric del poble.
Davant l’església s’obre la plaça Miquel d’Esplugues, un il·lustrat monjo caputxí de finals del XIX que arribà a sacerdot i va ser persona de confiança de Francesc Cambó.
Cremada durant la Guerra Civil i convertida en magatzem de llenya, la parròquia de Santa Magdalena és de factura molt recent. S’alça aproximadament on hi havia una antiga ermita dedicada a la mateixa santa en aquest turó de la Sagrera d’Esplugues de Llobregat.
De la debatuda existència de Magdalena, ens quedarem amb el fet que potser va ser qui va ungir amb perfums els peus de Jesús, com una premonició de la seva mort. Potser per això als capitells de l’entrada de l’església hi ha el que sembla una copa d’ungüent. O potser no.
Camí al passat
Baixem pel pintoresc carrer Montserrat, amb jardins ombrívols i cases que ens parlen d’una altra època.
Al número 64 hi ha la masia de Can Cargol, del segle XVI, on sembla que cada nou propietari va posar finestres de tota mida allà on li va semblar.
Aneu-vos fixant en tots els detalls, que són els que donen caràcter a aquest carrer: un balcó amb un afegit gòtic, una barana modernista, …
La darrera casa és Can Rosselló, habitatge senyorial d’estil neoclàssic, probablement de principis del XX, que gaudeix de les millors vistes.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Compte: hi ha 2 carrers que es diuen de l’Església: un baixa fins a l’N-340. L’altre, que és el que farem a peu, comença a la plaça de les Moreres i no té sortida.
Saber més
- Origen de la ciutat: esplugues.cat
- Barri de la Sagrera: esplugues.cat
- Claustre de Montsió
- Antoni Maria Gallissà: gaudiallgaudi.com
- Xavier Corberó: blog.elespanol.com
- Escultures de Xavier Corberó: festacatalunya.cat
- Can Ramoneda: TeleEstudiEsplugues (video)
- Parròquia de Santa Magdalena: parroquiasantamagdalena.org
- Vida de Maria Magdalena: wikiwand.com
- Patrimoni d’Esplugues de Llobregat: diba.cat