El turó de la Sagrera d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).
En primer lloc, encara que sigui difícil d’imaginar, pensa que Esplugues de Llobregat fou una vila agrícola fins als descontrolats anys seixanta del segle XX.
Espai sagrat
Sembla que el subsol era ple de coves —esplugues—, d’on probablement ve el nom. Pràcticament desaparegudes les restes romanes, la seva història més documentada comença al segle X. Això no obstant, és un parell de segles més tard quan s’esmenten dos petits nuclis, un d’ells el turó de la Sagrera.
A l’època medieval la sagrera era un espai inviolable de trenta passes al voltant de l’església, on protegir-se de l’extorsió del senyor feudal. Els carrers eren estrets i ben enganxats al temple, ja que calia aprofitar molt bé el terreny. Dins d’aquest perímetre hi havia el fossar o cementiri.
Temps aturat
L’antic camí ral arribava fins a aquella primitiva església romànica dedicada a Santa Maria Magdalena, epicentre del turó de la Sagrera d’Esplugues. Amb el temps, esdevingué el sinuós carrer de Montserrat, al voltant del qual es formà un peculiar nucli que, contra tot pronòstic, s’ha preservat i ha canviat ben poc. Tanmateix, les antigues cases rurals del segle XVI que tenien el seu hort i un pou s’anaren transformant en residències amb jardí alhora que s’afegien altres habitatges. Juntament amb el carrer de l’Església, formen un conjunt únic que mereix una visita sense presses.
El claustre viatger
Entrant pel carrer Església, tens el monestir de Santa Maria de Montsió. Poc et pots imaginar què s’amaga darrere d’aquestes parets. Un magnífic claustre gòtic del segle XIV, que va ser traslladat dues vegades i refet aquí pedra a pedra el 1947. Els capitells, que són tots iguals, mostren dues roses i un escut amb la flor de lis —lliri— a cada cara, símbol de la Verge Maria. Diverses mènsules a les cantonades mostren personatges bíblics i animals simbòlics.
Modernisme de nivell
A continuació, hi ha Can Casanovas l’edifici just al costat del monestir i que forma part del recinte i que es pot visitar —en hores convingudes— entrant pel claustre de Montsió. L’antic mas del segle XV fou adquirit per l’industrial Josep Pujol i Bausis i el 1902 el seu fill encarregà la reforma a l’arquitecte barceloní Antoni Maria Gallissà. Nascut a Barcelona el 1861, Gallissà col·laborà amb Domènech i Montaner i amb Jujol i projectà interessants mostres dins el corrent del modernisme. Per exemple, pots veure la Casa Llopis a Barcelona (Bailèn 113), així com diversos panteons, com el de la família Arús a Vilassar de Mar.
L’artista
Davant mateix, s’ha recuperat un espai que ara és una placeta amb una interessant obra escultòrica de Xavier Corberó i Olivella. Nascut a Barcelona el 1935, Corberó ja venia d’una família d’escultors. Després d’estudiar a diverses escoles d’art, treballà en una foneria a Lausana i després marxà a Nova York. En primer lloc, treballà el ferro, tot i que posteriorment es decantà per la pedra, treballant obres que poden passar per figures abstractes.
El cau creatiu
Precisament, a pocs metres d’aquí pots veure el complex d’edificis on vivia i treballava. Aquest singular espai començat a construir el 1972 es coneix actualment com a Espai Corberó. Format per diversos patis i construccions laberíntiques, ocupa una parcel·la de més de dos mil metres on hi havia habitatges que l’artista anà adquirint i reformant.
El pagès ric
A continuació, torna a canviar de vorera per contemplar Can Ramoneda. És la gran masia tota blanca que hi ha al número 101. Els orígens es remunten al segle XIV, quan hi visqué en Pau Ramoneda, qui, a més de ser un jurat del municipi, tenia una important producció de cereals i de vi de bona qualitat. Tot i això, l’edifici que pots veure actualment és el resultat d’una important reforma d’ampliació duta a terme el segle XVIII.
A la façana veuràs una fornícula que conté un plafó ceràmic amb una de les estacions del viacrucis. On són la resta? Doncs no ho sé, perquè no n’he vist cap més. Potser varen desaparèixer durant la Guerra Civil.
Al costat de Can Ramoneda hi ha Can Cortada, habitatge del marquès de Castellbell. Aquest títol nobiliari li fou concedit el 1702 per Felip V de Castella al senyor de Castellbell per haver estat fidel a la seva causa.
El temple en obres
Davant l’església s’obre la plaça Miquel d’Esplugues, un il·lustrat monjo caputxí de finals del XIX qui arribà a sacerdot i fou persona de confiança de Francesc Cambó.
L’església romànica del segle XI fou reformada i ampliada cinc-cents anys més tard, quan s’afegí un campanar. Això no obstant, a mitjan segle XIX el temple tornava a ser ampliat sota la direcció del barceloní Josep Simó i Fontcuberta. Probablement, aquest arquitecte no et sonarà de res. De la seva obra, feta en un estil eclèctic —és a dir, indefinit—, potser hauràs vist l’església de la Immaculada de Vilanova i la Geltrú o la de Sant Cristòfol de Premià de Mar. També projectà diversos habitatges particulars a Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal, substituïda més tard per la Pedrera.
Cremada durant la Guerra Civil i convertida en magatzem de llenya, la parròquia de Santa Magdalena fou reconstruïda el 1941 per l’arquitecte municipal Climent Maynés i Gaspar. Molt influenciat per l’art clàssic grecoromà, Maynés havia estat arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat on projectà l’Ateneu, l’edifici de l’Ajuntament i la biblioteca.
La deixebla
De la debatuda existència de Magdalena, ens quedarem amb el fet que potser va ser qui ungí amb perfums els peus de Jesús, com una premonició de la seva mort. Resulta ben curiós que aquest personatge hagi tingut una especial rellevància pel corrent gnòstic. Aquesta antiga religió s’originà cap al segle I a partir d’idees filosòfiques i religioses i prioritza el coneixement espiritual —gnosi. Consideren que les persones som ànimes divines dins d’un cos imperfecte. Asseguren que Maria Magdalena escriví un evangeli —del qual s’han trobat diversos fragments— on suposadament es relaten les revelacions que Jesús feu a aquesta deixebla. Et pots imaginar que als altres deixebles no els feu gens ni mica de gràcia que el mestre hagués triat una dona per explicar-li coses divines.
Camí al passat
Tot seguit, baixa pel pintoresc carrer Montserrat, també conegut com de la Rectoria, amb jardins ombrívols i cases que ens parlen d’una altra època. El primer habitatge a mà esquerra es coneix com a Ca l’Angeleta, ja que aquí hi visqué n’Àngela Pagès i Sanllehí, organista de la parròquia d’Esplugues.
Seguidament, al número 64 hi ha la masia de Can Cargol, on sembla que cada nou propietari va posar finestres de tota mida allà on li va semblar. Probablement bastida al segle XVIII, aquesta casa pairal pertanyia al marquès de Castellbell, qui vivia a Can Cortada.
El 1969 l’escultor Xavier Corberó adquiria aquesta casa i la del costat —Can Bielet—, fent-les reformar. Als horts del davant hi aixecaria el seu taller, que també acabes de veure. Et recomano endinsar-te al passatge de Baix-lloc, cobert de buguenvíl·lies, per observar el darrere d’aquesta inusual construcció.
Protecció punxeguda
Ves fixant-te en tots els detalls, que són els que donen caràcter al turó de la Sagrera d’Esplugues. Per exemple, les finestres amb els característics estripagecs. Es tracta de gruixuts barrots de metall forjat amb grans formes punxegudes a manera d’espines a banda i banda. Són molt típics de la zona del Pirineu. Com bé diu el nom, l’objectiu dels estripagecs era esquinçar les jaquetes —gecs— dels lladres que pretenien entrar sense ser convidats. En els temps de la sopa d’all, un gec era una peça de vestir amb mànigues que arribava fins a la cintura, altrament anomenada pallissa.
El final del carrer
Continuant avall et trobaràs amb les anomenades cases d’en Rovira o Cal Teio les quals encara conserves alguns elements medievals, com un portal adovellat o una finestra gòtica.
Finalment, la darrera casa és Can Rosselló, habitatge senyorial d’estil neoclàssic, de finals del segle XIX, que gaudeix de les millors vistes.
Per acabar aquest tomb pel turó de la Sagrera d’Esplugues, des d’aquest punt pots continuar passejant pels jardins de Ca n’Hospital, donant la volta i anant a parar novament davant de l’església.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Compte: hi ha 2 carrers que es diuen de l’Església: un baixa fins a l’N-340. L’altre, que és el d’aquest article, comença a la plaça de les Moreres i no té sortida.
Saber més
- Origen de la ciutat: esplugues.cat
- Barri de la Sagrera: grupestudis.entitats.esplugues.cat
- Antoni Maria Gallissà: gaudiallgaudi.com
- Xavier Corberó: ca.wikipedia.org
- Can Ramoneda: TeleEstudiEsplugues (video)
- Can Cargol: ca.wikipedia.org
- Parròquia de Santa Magdalena: parroquiasantamagdalena.org – bisbatsantfeliu.cat
- Vida de Maria Magdalena: wikiwand.com
- Patrimoni d’Esplugues de Llobregat: diba.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: