El primer edifici que el vianant del segle XII trobava només entrar al recinte murallat de Barcelona, era el Palau Episcopal (molt diferent de l’actual). Ampliat i remodelat mil vegades, no sempre amb encert, encara resulta enigmàtic, perquè no és fàcilment obert a les visites. Avui només ens fixarem especialment en la paret que dona a la plaça Garriga i Bachs.
Si els turistes i els arbres et deixen badar a gust (molt de compte algú no et pispi la cartera), mira amunt, fins a escoltar un crec a les cervicals. Veuràs una façana que, si no fos pels esgrafiats que la recobreixen, no tindria massa interès.
Al segle XVIII l’edifici es va modificar profundament en estil barroc. En aquesta cantonada hi havia unes sales que s’enderrocaren pel seu mal estat i es construí una nova ala on s’integraren les habitacions del bisbe, que després resulta que no li van agradar i va ocupar unes altres. La placeta on ara et trobes no existia, sinó que hi havia un edifici. Tot devia ser molt fosc i trist.
Un fruit simbòlic
D’aquella època encara sobreviuen els sotabalcons enrajolats amb el motiu d’una magrana. A més dels usos medicinals -antidiarreic i antihemorràgic, entre altres-, aquest fruit té diversos significats simbòlics segons cada civilització. D’una banda, a causa dels nombrosos grans que conté, generalment se l’associa amb la fecunditat. De l’altra banda, la peculiar configuració de la magrana que conté moltes llavors protegides per una forta closca i una corol·la amb forma de corona, la convertí en símbol d’unitat de molts sota una mateixa autoritat -eclesial o monàrquica-.
Això no obstant, dins del cristianisme, la magrana té un simbolisme de castedat quan es refereix a Maria i de resurrecció pel que fa a Crist. Per aquest motiu, pintures i escultures religioses mostren la Verge o bé l’infant amb aquest fruit a la mà.
Arquitecte prolífic
Aquesta façana va ser redecorada el 1928 segons el projecte d’Enric Sagnier. Com a arquitecte del bisbat de Barcelona va tenir molt bons contactes, deixant, només a Barcelona, més de tres-centes edificacions dels més variats estils, segons el gust del propietari. És a dir, que durant els cinquanta-cinc anys de vida professional, Sagnier va projectar una mitjana d’un edifici cada dos mesos. Impressionant.
Per exemple, tens el temple expiatori del Sagrat Cor, l’edifici de la Caixa de Pensions, la Duana o el Palau de Justícia. Tot i que va estar proper al corrent modernista, l’obra d’aquest prolífic arquitecte és molt més de tall clàssic. La seva indefinició artística li valgué el menyspreu -i l’oblit- d’altres corrents arquitectònics, tant del moment, com posteriors.
Dos sants de la ciutat
L’esgrafiat de l’esquerra representa Pacià de Barcelona (o de Barcino), un bisbe del segle IV. Pel llibre i la ploma que agafa, pots veure que també va ser escriptor. És considerat un dels Pares de l’Església, grup d’escriptors i bisbes que fonamenten la fe catòlica.
A la dreta tenim Sant Oleguer, també nascut a Barcelona i bisbe de la ciutat al segle XI. A la mà porta la catedral de Tarragona perquè va ser arquebisbe d’aquesta ciutat. Però, si la façana d’aquesta catedral és del segle XIII! Sí, però no oblidis que els esgrafiats són del XX i per tant, l’edifici ja era com el coneixem.
El bisbe ambivalent
Per acabar, una mica més a l’esquerra es pot veure mig amagat, un escut. Sabem que és el distintiu d’un bisbe pels elements que el voregen: el barret, la creu llatina i els cordons que acaben amb sis borles a cada banda. També hi ha els atributs episcopals: un bàcul (el bastó amb mànec amb forma d’espiral) i una mitra (el barret acabat amb punxa).
En aquest cas correspon a Josep Miralles Sbert, nascut a Palma, Mallorca, el 1860. Després de ser bisbe a Lleida va passar a Barcelona on exercí entre el 1926 i el 1930. El seu caràcter autoritari li valgué que fos traslladat a Mallorca. Tot i que va defensar l’ús del català a l’església, durant la Guerra Civil va ser molt criticat per decantar-se pel bàndol franquista.
Miralles va adoptar el lema “Sibi, non tibi”, que vol dir ‘per a ells, i no per a tu’ (és a dir, ‘no vaig venir a ser servit, sinó a servir’).
Finalment, pots seure en un banc de la placeta i deixar descansar les cervicals, mentre prens un gelat. Aprofita per llegir una mica sobre el fet històric representat al monument als herois de 1809 que ocupa tota la paret de la plaça.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça Garriga i Bachs. Barcelona
Saber més
- El Palau Episcopal de Barcelona, per M. Marià i J.C Minguell
- Palau Episcopal de Barcelona (més resumit): wikiwand.com
- Pacià de Barcelona: wikiwand.com
- Oleguer de Barcelona: wikiwand.com
- El bisbe Josep Miralles, per J. Massot (pàg. 79)
- Metodología, fuentes y heráldica en la sede episcopal de Barcelona, per L. Darna
- Significat de la magrana: vitalgrana.com – es.aleteia.org – arabalears.cat
- La granada, símbolo de reyes y de la monarquía española, per Sebastián García
Hola! m’agrada molt el teu estil de fotografia comentada. És sempre interessant conèixer la història del què fotografiem.
Jo acabo d’obrir un bloc de fotografia (no de fotografies), en català. T’agrairé que el visitis!
He visitat el tu bloc i m’he subscrit. Està molt bé! Jo vaig triar una Sony alpha 5000. Tenia clar que volia que fos petita i amb certa qualitat, així sempre la porto a sobre. Altra cosa són les fotos, que em costa molt que em surtin com jo vull :-/