Església Sagrat Cor de Maria.

Eixamplant la ciutat

El Camp d’en Grassot (Barcelona) és un d’aquells barris que ens sona a llegenda. Pràcticament desconegut i sempre associat al barri de Gràcia, té la seva història.

Els terrenys, documentats al segle XVI, van tenir diferents propietaris fins a arribar a mans d’Isabel Grassot muller de Jeroni Grassot, advocat de la Reial Audiència de Catalunya, important organisme de justícia.

A finals del XIX, amb el recent pla Cerdà aprovat, els Grassot van urbanitzar les seves finques, ocupades per forns per coure rajoles i altres materials d’obra. És la zona delimitada aproximadament pels carrers Sardenya, Camèlies, Escorial i Rosselló.

Església Sagrat Cor de Maria. Barcelona
Un estil inspirat en arquitectures passades.

En una primera fase es va seguir el pla Cerdà, obrint carrers i construint cases modestes.

A principis del XX els claretians van aixecar aquí l’església del Cor de Maria, segons el projecte de Joan Martorell que, a la seva mort, el va finalitzar el seu nebot Bernardí Martorell. Joan Martorell va ser mestre de Gaudí i autor de nombroses construccions dins i fora de Catalunya.

L’edifici barreja diferents estils, però predomina el neobizantí, molt de moda a tot el món a finals del XIX i principis del XX. Estava inspirat en l’arquitectura dels segles V i IX de l’imperi de Bizanci (us sona Turquia?).

Camp d'en Grassot. Rosassa de l'església Sagrat Cor de Maria.
A la rosassa sembla repetir-se la M de Maria.

Problemes i més problemes

Primer l’arquitecte va morir abans de veure acabada l’obra. Més tard, l’edifici va patir danys durant la Guerra Civil (encara visibles a la façana) i va ser utilitzat com a taller de reparació de vehicles i magatzem. Finalment l’església va ser restaurada i el 1940 es va consagrar.

El significat dels detalls

Els capitells de l’entrada formen lliris i roses, símbols amb significats contraposats dins el catolicisme. El lliri representa la virginitat de Maria però també la resurrecció. La rosa, en canvi, simbolitza la maternitat i a més el sofriment de Crist a la creu.

Capitells florals a l'església Sagrat Cor de Maria. Camp d'en Grassot
Lliris i roses per a Maria.

Al timpà veiem a Maria amb el lema ‘refugi de pecadors’ beneint dos personatges agenollats: una noia jove i un capellà entrat en anys. Uns àngels els hi posen unes capes. La capa és un símbol de protecció i acolliment, probablement accentuat per la llegenda de Sant Martí, que explica que va donar la seva capa a un pobre.

Camp den Grassot.  Timpà de l'església Sagrat Cor de Maria.
Repartint capes.

Així mateix, els mosaics de la façana estan dividits en tres franges. La línia central repeteix el sagrat cor. La zona superior representa diversos símbols de l’activitat missionera, com el continent americà, i també temes bíblics, com l’arca bíblica de l’aliança, el sol, la lluna o l’estel de Natzaret, que s’expliquen a la línia inferior del mosaic.

Camp den Grassot. Mosaics a la façana de l'església Sagrat Cor de Maria.
Costen de veure, però els símbols hi són.

Els fills del cor de Maria

Finalment, la política anticlerical de principis del XIX va provocar una revifalla dels corrents missioners. El 1849 Antoni Maria Claret va formar una congregació sota la protecció del Sagrat Cor de Maria que es va escampar arreu. Un dels principals objectius va ser l’educació, motiu pel qual van fundar diverses escoles.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació

Saber més

Què veure a prop