El ràfec de Can Caciques de Llagostera (Gironès).
Des dels temps de les neules que les persones han fet front com han pogut a l’amenaça dels poders ocults. Bruixes, malastruga, encanteris, esperits endimoniats, tempestes i malalties són només alguns exemples de les pors ancestrals.
Verges i sants han fet el que han pogut, però, tot s’ha de dir, les persones pensem que tot ajut sempre és poc. Així doncs, vam començar a afegir objectes, símbols i rituals a les nostres cases per tal que el mal no faci mal. Com per exemple, les carlines a les portes, el blauet a les finestres o les dents de llop i altres traços als ràfecs de les teulades. En articles anteriors he parlat sobre el símbols protectors que hi ha a Madremanya i a Llorà.
Aquesta mena de manifestacions ornamentals són una barreja entre art popular i artesania rural, molt properes al món espiritual. Generalment, es trobaven en municipis petits i de pocs habitants, en casals aïllats i, fins i tot, en esglésies.
Però l’església no sempre va veure aquestes pràctiques amb bons ulls i va fer el possible per prohibir-les. Sense massa èxit, tot s’ha de dir.
Per tal d’il·lustrar això, avui ens n’anem a veure Can Caciques de Llagostera, habitatge recentment restaurat i convertit en un excel·lent centre d’interpretació del patrimoni de la vila. A més, aquest edifici del segle XVI amaga al seu interior una torre i part d’un fossar de l’antiga muralla medieval.
El nom li ve de la propietària que hi visqué al segle XVIII. Tot i que el centre mereix una visita, ara només pararem atenció al peculiar ràfec o volada que hi ha a la teulada exterior.
Flors i molt més
En primer lloc, observem una gran varietat de dibuixos amb un traç de color vermellós, damunt la teula pintada de blanc. Generalment, la tècnica recorda a la del fresc, només que d’una manera més rudimentària.
Primerament, se submergia una part de la teula dins la lletada de calç. A continuació, quan la calç encara era fresca, es pintava amb pigments barrejats amb l’aigua de la calç. El pigment vermell s’aconseguia amb terra vermella o bé amb òxid de ferro -mangra-.
La temàtica és ben variada i l’execució senzilla i ingènua. Cada un dels dibuixos està emmarcat amb una sanefa.
De les quaranta teules decorades, la majoria mostren elements florals, la major part de les quals es troben a la filada superior. La presència de tantes flors pot ser un mer element decoratiu com també pot fer esment a la Verge Maria.
Altres contenen animals, com ocells, peixos, una cabra i algun altre mamífer que no em queda prou clar quin pot ser. Hi ha un parell d’oficis, com el de forner i el de pagès, un vaixell, el sol, la lluna i tot un seguit d’imatges de difícil interpretació.
Finalment, tenim unes inscripcions que ens ajuden a saber qui i quan les va pintar. Si no vaig errat, diu: ALS 18 Xbre 1734 MiqvEL MVMIR Y GALCERA… ME FEC… Algunes lletres queden mig ocultes per la paret i cal posar imaginació. El que sí que queda clar és que són del segle XVIII.
Inspiració endevinatòria
Sembla que la tradició d’ornamentar les volades de les cases cal anar-la a buscar al segle XVI, tot i que la màxima difusió va tenir lloc als segles següents, com aquí. Va tenir incidència especialment pel sud de França, Catalunya i Mallorca.
Més que com un element decoratiu, aquestes imatges s’han d’entendre com una forma de protegir els edificis, generalment des d’un punt de vista simbòlic i religiós.
En una societat amb poca cultura, profundament vinculada a la religió tant com a les creences populars, no ens ha d’estranyar trobar una barreja de motius cristians i supersticiosos. Es tracta d’invocacions destinades a protegir la llar.
Gran part d’aquestes il·lustracions semblen haver estat extretes d’una auca, la qual al seu torn podria haver-se inspirat en el zodíac i les cartes del tarot, joc endevinatori ja mencionat al segle XIV.
L’auca més antiga que es coneix data del 1676 i va ser impresa a Moià. No vol dir que abans no hi hagués. Aquest joc era una mena de loteria que va generar tanta passió, que va haver de ser prohibit i els taulells van ser cremats, raó per la qualde les primeres auques se’n conserven ben poques.
Desconeixem el significat de molts d’aquests dibuixos de les auques, que en un principi només anaven numerats i no duien cap explicació. Tanmateix, vaig a fer un intent per intentar esbrinar el significat dels del ràfec de Can Caciques de Llagostera. Cal advertir que no soc historiador i, per tant, les explicacions són opinions meves personals.
Els animals
La presència de l’àliga a les festes catalanes es remunta al segle XIV. El fet de dur una corona cenyida és símbol de poder. De fet, a les processons sempre té un lloc d’honor -és el més proper a la figura del sant patró-. I és l’únic element del bestiari festiu que pot ballar a l’interior de l’església.
El que sembla una cabra o un boc pot, simplement, ser una menció al món rural. Però dins l’imaginari popular i religiós, aquest mamífer és també la representació del dimoni. Si és així, es tractaria d’un altre amulet protector.
Bruixes i dimonis
Un parell de teules de Can Caciques de Llagostera, mostren tres línies ondulants. Segons com, semblen tres branques d’esbarzer. En aquest cas, pot ser un amulet per foragitar les bruixes. Recorda que els éssers malignes detesten les formes punxegudes. Així mateix, pot tractar-se d’un riu molt esquematitzat.
En un altre lloc veiem una dona amb un llarg i desproporcionat nas. Personalment, proposo que es tracta de la representació d’una bruixa.
Una altra teula ben curiosa presenta una figura completament de color fosc de la qual només veiem els ulls i un nas que sembla un bec d’ocell. En principi pot fer esment a una figura maligna. Però cal també recordar que a les auques -ignoro el motiu- apareixien alguns personatges de raça negra, sovint olorant o sostenint una flor.
Astres
La lluna i el sol són dos astres igualment presents a les auques. Dia i nit; llum i tenebres; vida i mort… Són moltes les interpretacions que poden tenir i més encara en una època plena de supersticions. El sol, a més, és també temut pels mals esperits.
En diversos llocs apareixen estrelles. De vegades poden ser al·lusions a la Verge, com simplement, tractar-se de motius decoratius per emplenar els espais. A la casella de la lluna, un estel porta cua, per la qual cosa pot representar un cometa o bé l’estel de la Nativitat.
He llegit que els motius estel·lars i solars poden estar relacionats amb el calendari agrícola i festiu.
El zodíac
Dins una de les caselles de les primeres auques hi havia dos peixos col·locats un al costat de l’altre, com aquí. Desconec el significat, però jo diré la meva. D’una banda, pot fer referència a l’ofici de pescar.
De l’altra banda, la seva presència a l’auca pot ser causada per la vinculació amb el corresponent signe zodiacal, tot i que actualment els peixos se solen dibuixar capgirats. Diu el mite grec que els amants Ares (déu de la guerra) i Afrodita (deessa de la bellesa) van fugir del tità Tifó en forma de peixos i més tard van passar a formar part de la constel·lació del mateix nom.
Enigmes dibuixats
A la teula del costat dels peixos hi ha un enigmàtic personatge. Sembla que duu unes banyes, motiu pel qual pot fer esment del dimoni. Potser la vara que sosté amb la mà pot ser una llança. Tot i això, no descarto que es tracti de l’arcàngel Gabriel.
Una altra teula sembla voler representar un eixam entre dues flors. En aquest cas, els puntets serien les abelles. Per si a alguna persona li dona pistes comento que dins la simbologia maçona, l’eixam -el Temple- representa el treball col·lectiu on cada membre -obrer- realitza una labor individual.
Passem a veure l’animal amb orelles, que dedueixo que és un ase llaurant el camp, tasca típica d’aquests verals. A les auques sovint s’incloïen diversos oficis, segons el gremi que la patrocinava.
Hi ha una estranya forma que pot ser una muntanya, però que a mi em recorda vagament l’òrgan sexual femení. Pot ser una manera de demanar fertilitat -pel camp o bé per la família-. Així mateix, una il·lustració pot voler representar la muntanya de Montserrat amb un estel al damunt.
Especialment curiosa resulta la vinyeta amb el que sembla un insecte carregant uns fruits silvestres. Aquí no m’atreveixo a dir res, només recordar que a l’auca del sol i de la lluna també hi apareix un insecte alat.
Per acabar, deixo sense possibilitat de resolució per part meva, un parell de dibuixos que em resulten tan abstractes que no els trobo ni solta ni volta.
Si en llegir això, t’il·lumines i pots donar alguna resposta sobre el ràfec de Can Caciques de Llagostera, t’agrairé que ho comparteixis.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de l’Olivereta. Llagostera
Saber més
- La conservació de les teules pintades a Mallorca, per Clara I. Matheu
- Dents de llop: palatiofrugelli.blogspot.com
- Tejas y ladrillos de alero pintados de Girona, per X. Gabarró
- El Tarot: locarranquer.blogspot.com
- Auca: enciclopedia.cat – histo.cat – rondaller.cat
- El món de les auques: tionia1.pangea.org
- Eixam maçó: cupdf.com
- Can Caciques: cancaciques.cat – invarquit.cultura.gencat.cat
- L’àliga: locarranquer.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: