església Sant Pacià. Sant Andreu Palomar. Barcelona

Les banyes del cérvol

L’església de Sant Pacià, a Sant Andreu de Palomar.

Teodosi I el Gran va ser el darrer emperador -nascut a Hispània- que governà a tot el món romà, abans que l’imperi no quedés repartit entre els seus fills. Això passava a finals del segle IV.

Va ser en aquesta època que va viure Pacià, bisbe de Barcelona i considerat un dels Pares de l’Església, grup que fonamenta la fe catòlica.

Fill de casa distingida i amb bons estudis, Pacià es casà i tingué un fill que va ser alt funcionari i escriptor com ell. D’entre les diverses obres, Pacià és autor del desaparegut escrit ‘Cervus’, un tractat contra el paganisme, on critica el costum dels barcelonins de disfressar-se d’animal amb banyes durant les festes d’inici d’any.

Des de l’antiguitat, les banyes eren un símbol de caràcter sexual. Aquesta va ser una de tantes celebracions que l’església va eliminar o bé canviar per d’altres més cristianes.

Façana de l'església de Sant Pacià. Sant Andreu Palomar. Barcelona

Construint i destruint

Al barri de Sant Andreu de Palomar trobem l’església de Sant Pacià, més coneguda pels mosaics d’estil neoclàssic, realitzats per un jove i aleshores poc conegut Gaudí.

Mosaic del terra de l'església de Sant Pacià. Sant Andreu Palomar. Barcelona

Edificada a finals del XIX, la seva funció inicial era convent de monges i escola. L’edifici va ser projectat per Joan Torras Guardiola qui, a més d’arquitecte, també va ser mestre d’arquitectes, com Antoni Gaudí. Torras va destacar en la realització de grans estructures metàl·liques, com ponts i cobertes per a mercats. Seva va ser la bastida per construir el monument a Colom de Barcelona.

En aquells temps, Sant Andreu de Palomar encara era un municipi independent, que havia estat protagonista de fets destacables, com l’inici de la Guerra dels Segadors el 1640. Però, com era freqüent, l’escolarització de les classes populars no se la plantejava gairebé ningú.

Campanar. Església de Sant Pacià. Sant Andreu Palomar. Barcelona

Fins que el vicari de Sant Andreu va demanar les monges que estudiessin la possibilitat d’obrir una escola. Així ho van fer i va ser la primera del municipi. Anys més tard, les monges van marxar i el convent el van comprar els Germans Maristes. Aquesta orde feia poc que s’havia instal·lat a Catalunya procedent de França.

Mur exterior. Església de Sant Pacià. Sant Andreu Palomar. Barcelona

Mals moments

Amb els successos de la Setmana Tràgica (1909), l’església quedà molt malmesa i la comunitat religiosa va deixar el lloc. El temple va ser utilitzat com a magatzem, fins que el 1923 el bisbe de Barcelona va comprar els terrenys i va refer els edificis, que van ser inaugurats el 9 de març de 1924, diada de sant Pacià.

Durant la Guerra Civil, s’evità la destrucció gràcies al mossèn, qui aconseguí negociar dedicar els locals a fins socials.

Escales d'entrada. Església de Sant Pacià. Sant Andreu Palomar. Barcelona

Una de les portes internes conté un vitrall que representa el segon vers del Salm 42: “Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.”

Casualitat o no, la figura del cérvol sembla fer referència al tractat que Pacià va escriure disset segles enrere.

Vitrall. Església de Sant Pacià. Sant Andreu Palomar. Barcelona

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de les Monges, 27. Barcelona

Saber més

Què veure a prop