La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Arquitectures de doble ús

Segona passejada per La Bisbal d’Empordà.

Després d’haver visitat el centre històric, veurem com va crèixer la vila, començant per l’interessant carrer del Raval.

Al número 10 destaca una magnífica barana de ferro colat, de considerables dimensions. Al centre hi ha una lira amb els extrems amb forma de cap d’animal. A cada banda, unes cares amb pàmpols de raïm, representant Dionís. Aquesta divinitat grega és el protector del vi, la vinya, el teatre i les festes.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Reixa de ferro amb una lira. Baix Empordà

Més amunt, al número 3, trobem una finestra gòtica on tornem a veure dos grius sostenint un escut en blanc. Potser el motiu va desaparèixer amb el temps o bé no va passar la censura.

Finestra gòtica al carrer Raval. La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Al costat, una finestra ovalada presenta una peculiar reixa amb un personatge envoltat de grans fulles, que semblen de vinya. Una veritable llàstima no haver trobat informació de cap d’aquests habitatges.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Reixa de forja en un òcul. Baix Empordà

L’edifici d’estil neoclàssic que fa cantonada amb Valls d’en Colomer és Can Veí, construït a mitjans del XIX. Un curiós escut circular presenta un taulell damunt del qual hi ha el que podria ser una mola i una destral. Podria referir-se a l’ofici d’esmolador.

Escut a Can Veí. La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Zona de comerç

Pugem pel carrer Ample fins al carrer de les Mesures. Construïdes al segle XIX, les Voltes d’en Galí reben el nom del comerciant de robes que tenia aquí el magatzem. Una placa en llatí deixa testimoni que Josep Galí -el pare- i Joaquim -el fill-, van fer construir aquests porxos.

Fixeu-vos que les baranes dels balcons estan formades per fletxes.

Reixa de balcó feta amb fletxes. La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Però el temps passa i els nous usos també. Així que, quan una entitat bancària s’instal·là aquí, va recobrir el sostre de les galeries amb rajoles verdes amb el seu logotip.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Enrajolat sota el balcó amb les inicials d'una entitat bancària. Baix Empordà

Davant mateix tenim l’Ajuntament Vell, edifici original del segle XVI i remodelat en diverses ocasions. La darrera, d’estil noucentista, va tenir lloc el 1928 i va anar a càrrec de Pelai Martínez, arquitecte municipal de La Bisbal. Potser us sonarà més si us dic que un any després va projectar el Palau d’Arts Gràfiques per a l’Exposició Universal de Barcelona, on ara hi ha el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Balcó de l'ajuntament Vell de la Bisbal. Baix Empordà

Observeu la decoració de terra cuita, tècnica també utilitzada per aquest arquitecte en altres obres seves.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Decoració amb terracota a la porta de l'ajuntament Vell. Baix Empordà

Les Voltes

I així, en aquesta passejada per La Bisbal d’Empordà, arribem a una altra icona de la ciutat: les Voltes. Aquest conjunt d’edificis d’aire neoclàssic, va ser projectat a mitjans del segle XIX per Martí Sureda. Aquest incansable arquitecte nascut a L’Escala, va ser l’urbanista que va projectar els eixamples de Girona i diverses poblacions gironines, com La Bisbal.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Sota les Voltes. Baix Empordà

Només una part dels més de dos-cents metres de galeries porxades són obra seva original. El projecte el va acabar anys més tard Pelai Martínez, seguint el mateix estil.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Contrapicat d'una arcada de les Voltes. Baix Empordà

Sota els porxos, cal destacar l’oficina d’una entitat bancària projectada el 1923 per Rafael Masó. A la porta de ferro forjat veiem la data.

Detall de la forja de la porta de la Caixa d'Estalvis. La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Aquest prolífic arquitecte noucentista va deixar mostres de la seva genialitat, especialment a Girona, on va néixer, i a tota la província. Va recuperar la tradició artesana de la ceràmica, que va aplicar als seus projectes. A la Bisbal va col·laborar amb l’obertura d’una fàbrica dedicada a la ceràmica.

L’escut de Catalunya a l’entrada, ens parla del marcat compromís de l’arquitecte amb el catalanisme.

Porta de la Caixa d'Estalvis projectada per Rafael Masó. La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

La cultura dels diners

Així que s’acaben els porxos tornem a travessar el carrer per veure la Casa de Cultura. Aquest edifici noucentista es pensa, sense tenir-ho per segur, que també és obra de Pelai Martínez.

A la façana que dóna al carrer Cavallers, destaquen uns interessants esgrafiats. El de l’esquerra sembla representar la indústria ceràmica, tan arrelada a la vila. La noia de la dreta fa esment de l’agricultura.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Esgrafiat d'una noia amb una gerra. Baix Empordà

En requadres més petits hi ha representades la indústria, l’agricultura, la primavera i l’estiu, en un ordre poc comprensible.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Esgrafiats de la Casa de Cultura. Baix Empordà

El relleu damunt la porta és una al·legoria de l’estalvi. Veiem una mare sostenint una guardiola que ensenya els fills a ser estalviadors: un nen duent unes fulles de llorer -que potser simbolitza el triomf- i una nena amb una rosa a la mà -puresa?-. L’obra duu la signatura Ll. Cairó. Entenc que es tracta de Llorenç Cairó i Sanchís, escultor i retratista de Figueres, gran admirador dels clàssics grecs.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Relleu escultòric a la Casa de Cultura. Baix Empordà

A l’altre costat del riu

Creuem el Daró, que ha tingut crescudes històriques i entrem al passeig Marimon Asprer que va paral·lel al riu, té la seva peculiar història. Quan a mitjans del segle XVIII, els Marimon van emparentar amb els Vilossa, van unir les extenses possessions i terrenys.

Al segle XIX, un dels darrers Marimon, va dilapidar la fortuna familiar en festes i viatges. Quan va morir, els seus fills van cedir aquests terrenys on som ara, amb dues condicions: que fossin destinats a passeig públic i que aquest portés els cognoms del pare. Vés per on, la ruïna va perpetuar la seva memòria.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Balustrada al passeig Marimon Asprer. Baix Empordà

Acabem l’itinerari davant el Cinema Mundial. En realitat, aquest edifici era una fàbrica de taps de suro. Segurament el propietari va veure més futur en l’espectacle i el 1914 el convertí en cinema. La discreta façana modernista conté motius florals, un medalló amb les quatre barres i un altre amb la creu del municipi.

Passejada per La Bisbal d'Empordà. Decoració del Cinema Mundial. Baix Empordà

Finalitza aquí la segona passejada per La Bisbal d’Empordà. No us perdeu el proper article dedicat a l’heràldica que hem trobat en aquesta ciutat. Us endureu alguna sorpresa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop