Escut. La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Distintiu polític o religiós?

Heràldica a la Bisbal d’Empordà.

Un gran nombre d’escuts de poblacions fa referència directa o indirecta a un personatge religiós. En una cultura com la nostra, arrelada -voluntàriament o no- des de fa segles a unes creences, es fa difícil discriminar la política de la religió.

Si això passa ara, imagineu fa deu segles, quan era impensable que una existís sense l’altra. Avui visitem La Bisbal d’Empordà, on els carrers són plens de mostres heràldiques.

Al carrer de la Riera hi vivien rics comerciants. Només cal observar els finestrals gòtics amb escuts.

Finestra gòtica al carrer Riera. La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

El bisbat

A la portalada barroca de l’església de Santa Maria, observem una curiosa creu. Al segle XI els reis francs van cedir la ciutat al bisbat de Girona -d’aquí Bisbal-. La creu amb totes les boletes sembla que representa precisament això. Actualment, amb alguna modificació, és l’escut de la ciutat. Com veieu, ja barregem política i religió.

Heràldica a la Bisbal d'Empordà. façana barroca de l'església de Santa Maria. Baix Empordà

Al carrer Santa Maria del Puig i trobem una font refeta al segle XIX, amb la mateixa creu -més o menys- i un parell de grius amb cara de pocs amics, sostenint l’escut.

Aquest animal mitològic, mig ocell, mig lleó, reunia les millors característiques de cada un i es considerava que era el rei de la terra i del cel i, per tant, el perfecte defensor davant qualsevol mal. Era també un símbol de Crist, que era humà i diví. Sembla lògic que fos triat per protegir el bisbat.

Escut de La Bisbal d'Empordà entre dos grius. Baix Empordà

Si observeu l’escut de l’Ajuntament de Barcelona, veureu que també el custodia un griu. Per altra banda, és sospitosament similar als que trobem a la plaça de Sant Iu, de Barcelona, segons sembla, utilitzat antigament per la Diputació General de Catalunya.

Per altra banda, aquesta creu recorda a la de Tolosa. Els seus orígens es remunten al segle XII i de mica en mica s’anà utilitzant com a símbol del Llenguadoc, tot el territori de llengua occitana i també la Vall d’Aran. Va arribar fins aquí la influència occitana? Aquest punt el deixaré pels historiadors.

La residència dels bisbes

Ara anem al castell, que a partir del segle XIII va ser palau episcopal i residència dels bisbes de Girona.

Castell de La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Uns quants bisbes que van passar per aquí van fer reformes a l’edifici. Perquè ningú s’oblidés, van deixant constància col·locant els seus escuts a la façana principal, que ara sembla el mur de la fama.

L’escut amb el paó, correspon al bisbe Berenguer de Pau (segle XV), qui al final de la seva vida, va acompanyar el rei Ferran el Catòlic a Nàpols, on va morir.

Escut de Berenguer de Pau al castell de La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Del mateix segle és el de Joan Margarit i Pau, un altre personatge de confiança dels reis Joan II i Ferran del Catòlic que va ser bisbe d’Elna que després va anar a Itàlia on va ser ambaixador del Papa. L’escut conté tres margarides (Margarit) i un paó (Pau).

Heràldica a la Bisbal d'Empordà. Escut de Joan Margarit i Pau al castell. Baix Empordà

Afavorint els jesuïtes

Del segle XVI tenim l’escut de Jaume Caçador, amb tres flors i una estrella al mig i una profusa decoració renaixentista. Aquest bisbe va comptar amb l’ajut dels jesuïtes, afavorint la fundació d’aquest orde. També va ser president de la Diputació del General de Catalunya. De fet hi ha més bisbes que també van accedir a la presidència. On acaba la religió i comença la política?

Escut de Jaume Caçador al castell de La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Al segle XVII el bisbe segovià Francisco Arévalo va fer canviar el portal al segle XVII, on podem veure el seu nom i l’escut. Està clar que la humilitat no era la seva millor virtut. A més, va ser Inquisidor a Catalunya, que imagino ja sabeu què significa.

Escut de Francisco Arévalo al castell de La Bisbal d'Empordà. Baix Empordà

Sembla que hi ha més escuts que podrien fer menció a aquest bisbe. En heràldica, el cognom Arévalo ha derivat en una gran varietat de dissenys. Un és el que dividit en quatre parts, mostra unes franges i quatre llops.

Escut del bisbe Arévalo al castell de la Bisbal. Baix Empordà

L’altra ostenta només una àliga. Si us hi fixeu, el de la porta principal és una barreja d’aquests últims. Però no ho puc afirmar amb rotunditat, ja que no sóc un entès en heràldica ni tampoc he trobat informació de prou confiança.

Més heràldica

Al número 3 del carrer del Raval trobem una finestra gòtica on tornem a veure dos grius sostenint un escut en blanc. Potser el motiu va desaparèixer amb el temps o bé no va passar la censura.

Heràldica a la Bisbal d'Empordà. Escut en una finestra gòtic al carrer del Raval. Baix Empordà

Al carrer de les Mesures tenim l’Ajuntament Vell, remodelat en diverses ocasions. A la façana tornem a veure l’escut amb els grius. En aquesta ocasió, la creu és perfilada i els grius semblen saltar d’alegria.

Heràldica a la Bisbal d'Empordà. Escut de la ciutat a l'Ajuntament Vell. Baix Empordà

A continuació, al passeig Marimon Asprer, que deu el nom a un ric hereu que va dilapidar la fortuna familiar, tornem a trobar l’escut amb els dos grius, només que la creu sembla haver perdut protagonisme.

Heràldica a la Bisbal d'Empordà. Escut de la ciutat a la balustrada vora el riu. Baix Empordà

Política al cinema

Per acabar, ens aturem davant el Cinema Mundial, una antiga fàbrica de taps de suro que el 1914 el propietari convertí en cinema. A la façana veiem un medalló amb les quatre barres i un altre amb la creu del municipi.

Heràldica a la Bisbal d'Empordà. Escut de Catalunya al Cinema Mundial. Baix Empordà

A sota de cada un pengen cinc estrelles. Imagino que tindran el seu significat (polític), però he estat incapaç d’esbrinar-lo.

Heràldica a la Bisbal d'Empordà. Escut al Cinema Mundial. Baix Empordà

I fins aquí una mostra d’heràldica a la Bisbal d’Empordà.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop