La Cova de les Encantades al Montcabrer (Cabrils).
Què tindran les coves que ens atreuen tant? És un espai fosc i profund del qual no saps si et sortirà un os, un sonat o trepitjaràs una cagarada. Des dels temps de les puces que les cavitats naturals s’han utilitzat per viure, amagar-se o practicar rituals màgics. Hi ha qui diu que representen l’úter matern, i per això són un bon lloc per invocar la mare terra.
Doncs bé, vint-i-sis segles abans que tu i jo sortíssim de l’úter matern, els ibers del Maresme ja van utilitzar una petita cova al Montcabrer, situada a uns 230 metres muntanya amunt i habitada des del neolític. Actualment, es coneix com a cova de les Encantades, que tampoc és un nom d’allò més original. De fet, amb el mateix nom hi ha a Queralbs, a Pont de Bar, Vilamanya, les Escaules i Martís. Ben segur que n’hi ha alguna més.
Probablement perquè per pujar-hi cal déu i ajut, la destinaren només a lloc de culte, més que no pas per viure. Les excavacions arqueològiques així ho semblen demostrar. Això sí, les vistes són impagables.
La mitologia
Una de les troballes va ser un peveter o, més tècnicament, un timateri, paraula procedent del grec que vol dir ‘recipient per l’encens’. Efectivament, es tracta d’una peça de fang que té forma de cap on es cremaven essències perfumades durant els rituals religiosos o espirituals. En aquest cas, sembla que pot representar, entre d’altres, el cap de la deessa púnica Tanit o bé la grega Demèter, ja que els ibers assimilaren dels grecs aquest culte.
Aquesta senyora, responsable de l’agricultura i dels cereals, era filla de Cronos, i el molt sapastre la va devorar només néixer. Ja veus que la pobra no va començar amb bon peu. Més tard, ella soleta va fer que la terra deixés de donar fruits fins que el déu dels morts li retornés la filla que havia segrestat. Al final, arribaren a un acord: sis mesos estaria amb el raptor, que corresponen a l’hivern —la mort— i sis més amb la mare, que és quan la terra torna a fructificar.
Fruits divins
Demèter ensenyà a la humanitat com sembrar, llaurar i recol·lectar. Fou molt popular entre la gent del camp, la qual li ofrenava els porcs, ja que era un animal que destruïa les collites. El seu culte sempre va estar molt relacionat amb la terra que donava fruits. Però també, com a mare, va estar molt relacionat amb la seva filla Proserpina, l’única que tornà de l’inframón on Hades la tenia raptada.
Segles més tard, sembla que els ibers es cansaren de trencar-se les cames per pujar a un lloc tan difícil i traslladaren el culte a Can Modolell, a Cabrera de Mar, on ja es venerava Mitra, déu del sol i la llum entre els perses.
Mil i una llegendes
Les coves conviden a pensar en màgia i coses fosques. Opino que no hi ha cavitat que no tingui la seva llegenda. I la que trobem al Montcabrer, tampoc és una excepció. Bruixes, nimfes i fades han donat peu a mil històries sense cap fonament, sovint creades amb fins moralitzants, des del punt de vista cristià.
Una d’elles fa referència a Ulrich, senyor feudal de Burriac a qui una bella dona va cegar d’amor perquè deixés d’estar la defensa del territori contra els musulmans. Però al final el cavaller li clavà una daga i, com a expiació, es feu sacerdot. Apa!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- La Cova de les Encantades, per R. Coll, F. Cazorla i F. Bayès
- Demèter: El somni de Psique
- Les cavitats del Montcabrer: cavitatsdecatalunya.blogspot.com – elsomnideladeessaterra.blogspot.com
- Parc de la Serralada Litoral, per A. Triquell
- La Cova de les Encantades: capgros.elnacional.cat
