Cabrils. Coetera de Ca N'Amat. Maresme

Manipular el clima

La coetera de Ca n’Amat de Cabrils (Maresme).

Que mai plou a gust a tothom, és un fet. Des de temps immemorials que s’han fet pràctiques màgiques i religioses perquè plogui o deixi de fer-ho. Els indis americans invocaven la pluja. A la Grècia clàssica, Ifigènia, la filla d’Agamèmnon, va ser oferida en sacrifici per apaivagar la fúria d’Artemisa.

Les bruixes escoceses van ser acusades de provocar una tempesta per assassinar el rei i les d’Escandinàvia diu que venien el vent als mariners perquè poguessin navegar. A Navarra, que no van amb bajanades, pregaven a Sant Pere perquè plogués i si no queia gota, llençaven l’estàtua al riu.

Durant l’edat mitjana es construïren els ‘comunidors’ al costat de les esglésies, on el capellà exorcitzava les tempestes perquè no fessin malbé la collita.

Comunidor de Sant Pere de Riu
El comunidor de Sant Pere de Riu (Pineda de Mar).

A Cabrils (Maresme) ho van intentar tot. Al segle XVIII un fort aiguat va provocar un desastre a la zona. Per foragitar les tempestes, van aixecar una creu de fusta al cim del Montcabrer, que no va tenir gaire efectivitat, ja que una altra tempesta va fer miques la creu.

Creu de Montcabrer. Maresme

Pirotècnia al camp

Al peu de la mateixa muntanya, trobem una curiosa construcció, mig enrunada. A primera vista pot semblar una petita capella. De fet, fins fa no gaire, no apareixia esmentada enlloc.

Fins que, lligant caps gràcies a una descoberta similar al terme de Vallromanes es va concloure que es tractava d’una coetera. Una què? Una caseta per desar material pirotècnic. Sona estrany, oi? Ara porta el nom de coetera de Ca n’Amat de Cabrils, ja que era dins els terrenys d’aquesta antiga masia fortificada.

A la coetera de Ca n’Amat, com a la de Vallromanes, s’observa el que podria haver estat una fornícula per col·locar una imatge. Es fa difícil saber quin sant podria ser, ja que hi ha molts amb el poder d’escampar tempestes -Martí- o provocar pluja -Isidre-.

Coetera de Ca n'Amat de Cabrils

Lluitar contra el mal temps

A finals del segle XIX, un ric pagès austríac, desesperat per perdre la collita de raïm a causa de la pedra, se li acudí pertorbar l’atmosfera disparant amb 36 canons. Sembla que tingué èxit. Mai més ben dit, el mètode s’escampà com la pólvora, tot i els nombrosos detractors que dubtaven de l’eficàcia real. Però els pagesos, que eren els qui perdien, van creure cegament amb el nou invent.

Coetera de Ca n'Amat de Cabrils

L’artefacte era un con de 6 metres d’alçada i 1 metre diàmetre d’obertura, que disparava projectils a 1.000 metres d’altura. El compost provocava una pluja fina. Més tard, l’ús de canons es va prohibir i s’utilitzaren coets pirotècnics.

La premsa del 1904 es feia ressò del primer canó contra la calamarsa instal·lat a El Pla del Penedès, tot i la poca eficàcia. Sembla que per a millorar l’efectivitat, calia situar el canó a una certa alçada. A més, hi havia el problema afegit que no era lícit vendre pólvora a particulars.

Finestra de la Coetera de Ca n'Amat de Cabrils

Buscant una solució

Als anys 40 del segle XX, un investigador continuà treballant per crear pluja, més que no pas per desfer la pedra. Cap als anys 60 es va veure que la cosa no xutava com era d’esperar. Però un tema tan llaminer com aquest no es podia deixar d’investigar.

Els cultivadors d’arròs del delta de l’Ebre també van lluitar per protegir-se de les pedregades. Com que les asseguradores privades no volien cobrir aquest risc, van constituir la seva pròpia mútua que, des de 1949, oferia els coets per aquesta tasca. Per les seves característiques, les coeteres del delta han estat declarades bé d’interès nacional (BCIN).

Detal de la portada de la Coetera de Ca n'Amat de Cabrils

Utopia o realitat?

Doncs sembla que una mica de tot, perquè actualment hi ha empreses arreu del món que sembren els núvols per modificar el clima. Un dels països que més n’utilitza és la Xina que pretén així baixar la pol·lució. Altres països ho fan per combatre la sequera.

Però, si s’utilitzen substàncies com el iodur de plata, no és això també contaminació? Evidentment sí. Però hi ha qui ho defensa dient que en portem més en un empast dental. Una altra polèmica damunt la taula.

Panoràmica des de la Coetera de Ca n'Amat de Cabrils

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop