Portalada gòtica de l'església de Sant Julià de Palou a Granollers.

El sant parricida

Diuen que els sants sempre ajuden. Però n’hi ha que més aviat confonen, com Julià, de qui trobem 39 sants en nòmina que porten el mateix nom. Però fent de detectiu, he vist que només un encaixa amb la representació al timpà de l’església de Sant Julià de Palou (Granollers, Vallès Oriental).

Mènsula amb dues cares. Sant Julià de Palou, Granollers (Vallès Oriental).

Tot s’ha de dir que les improbables vides de qualsevol d’aquests personatges de ficció, farien bona competència als superherois de les pel·lícules americanes. I la llegendària història de Sant Julià l’Hospitalari, també conegut com a Julià el Pobre, fa que es consideri un sant de tot punt inexistent.

En primer lloc, l’origen de la llegenda el podem situar al segle I a França. Quan va néixer, unes bruixes van advertir els pares que el seu fill els mataria. Anys més tard, mentre Julià era de cacera, un cérvol va parlar i li explicà la predicció. Llavors el noi va decidir marxar de casa per no cometre aquest pecat.

Timpà de Sant Julià de Palou.
Petant la xerrada amb un cérvol.

Dramàtic desenllaç

Va arribar a Galícia i es va casar. Casualment els pares van anar de pelegrins a Santiago de Compostela i una noia els va acollir a casa seva deixant-los dormir al seu llit conjugal.

Mira tu les coses com són que resultà ser la casa del fill qui, en arribar i veure la parella al llit, pensà que era la seva dona amb un amant i en un atac de gelosia els matà a tots dos. Una telenovel·la llatina no ho representaria millor. Tan sucós ho trobaria Boccaccio, que s’inspirà per escriure un dels seus contes al Decameró.

Sant Julià de Palou, Granollers (Vallès Oriental). Mènsula amb una cara.
Espiant els fidels des de la cantonada.

Estranya decoració

Doncs bé, el timpà de la portalada representa Julià caçant el cérvol que li parlà de la funesta situació.

Ara bé, la resta de la portalada és un misteri. Uns caps barbuts a banda i banda ens podrien fer pensar que es tracta de sants o apòstols, ja que en trobem uns de molt similars a Sant Esteve de Palautordera, en aquest cas representant Sant Pere i Sant Pau.

Sant Julià de Palou, Granollers (Vallès Oriental). Detall de caps a la portalada gòtica.

La decoració dels petits capitells encara és més estranya: angelets, caps, motius florals,… De vegades, com a Dosrius, a l’esquerra hi ha representades les ànimes condemnades i a la dreta les que van al cel. O bé només angelets que ens parlen del lloc tan celestial que ens espera, com a la Doma de La Garriga.

M’atreveixo a identificar un capitell a l’esquerra que representa un grapat de raïm, símbol de Jesucrist. El de la dreta és una flor, que podria representar la verge Maria. En realitat, tota la portalada sembla una mala còpia d’altres, com la de Vilassar de Dalt.

Sant Julià de Palou, Granollers (Vallès Oriental). Detall de la portalada gòtica.

Unes fulles d’acant s’enfilen amunt, un altre element molt repetit al gòtic. Aquest vegetal s’associa amb la resurrecció.

Dalt de tot, una bèstia ferotge que treu la llengua -el mal?- fa de pedestal d’un Crist crucificat. A cada extrem de la creu hi ha uns caps, potser els evangelistes.

Sant Julià de Palou, Granollers (Vallès Oriental). Portalada gòtica.

Cares misterioses

Un cop dins el temple, trobem unes mènsules amb la forma de caps, burdament treballades. Un, dos o tres rostres junts, que fan una mitja por i dels quals em temo que no sabrem a qui representen, a part de dos àngels custodiant un rostre barbut.

Mènsula amb cares esculpides. Granollers (Vallès Oriental)

Una sorpresa ens espera a la porta de la sagristia i que té tota la pinta de ser d’un estil ben diferent de la portalada. Un gran dentell on hi ha el que queda d’un escut sostingut per dues figures nues. A banda i banda, un cap femení i un altre masculí. Seran els pares que Julià va matar? Probablement no i jo apunto si no serà la porta d’algun palauet que va venir a parar aquí després de ser espoliat.

Porta renaixentista a l'interior del temple. Granollers (Vallès Oriental).

Reducte agrícola

Documentat ja al segle X, Palou va ser un municipi independent fins al 1928, que va ser annexionat a Granollers. Els primitius conreus de cànem i lli van donar pas a la patata i la vinya, fins que la fil·loxera va dir fins aquí i llavors els camperols es van tornar ramaders.

Finalment, el mot és una derivació del llatí Palatiolum, que vol dir palau. Aquest nom va ser tan popular i el trobem tan i tan escampat que vés a saber d’on ve. Només a Catalunya hi ha més de trenta topònims iguals i ja no us dic la llista de persones que comparteixen aquest cognom.

Des de l’església es pot veure el mas anomenat Torre de les Aigües, origen del municipi i d’on van sortir personatges il·lustres a la cort catalana.

Torre de les Aigües. Granollers (Vallès Oriental).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig Francesc Fàbregas, 65. Granollers

Saber més

Què veure a prop