Portalades medievals del Maresme. Església de Sant Martí d’Arenys de Munt (Maresme).

Prêt-à-porter medieval

Portalades medievals del Maresme.

A finals del segle XV, la majoria de parròquies del Maresme aconsegueixen deslliurar-se del control feudal i esdevenen independents. Comencen a edificar-se tot un seguit d’esglésies que, a més vénen a representar el nou poder polític. Cal recordar que en aquests edificis era on en un principi es reunia el consell municipal, format pels ciutadans més rics.

Portalada gòtica de l'església de Sant Julià d'Argentona (Maresme).
Sant Julià d’Argentona.

La construcció d’aquests nous temples segueix l’estil gòtic, entre altres raons perquè som poc avesats a les innovacions i a més, les noves tècniques renaixentistes encara no havien arribat al nostre món rural. De mica en mica s’inclouran petits elements clàssics, però s’arrossegarà el gòtic fins que pràcticament ja ha passat el renaixement i estem a les portes del barroc.

Portalades medievals del Maresme. Església de Sant Feliu de Cabrera de Mar (Maresme).
Sant Feliu de Cabrera de Mar.

Primer una porta senzilla

Així doncs, a principis del segle XVI, algunes portalades gòtiques eren tan sols un marc rectangular amb alguna motllura i poc més.

Poc temps després es decoren amb un arc de mig punt i, segons com i de quina manera, s’afegia algun detall escultòric, com alguna cara o una petxina. Com a exemple tenim la de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius.

Dosrius. Sant Iscle i Santa Victòria
Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius.

Afegeix decoració estàndard

Altres portalades ja inclouen petits capitells decorats amb cares i fulles, com la de Sant Feliu de Cabrera de Mar.

Portalades medievals del Maresme. Capitells gòtics de l’església de Sant Feliu de Cabrera de Mar.
Sant Feliu de Cabrera de Mar.

S’han documentat tot un seguit de portades amb trets similars al Maresme i al Vallès Oriental. Com que es tracta d’estudis de nivell realitzats per professionals, jo només em permeto fer un breu resum. Més avall trobaràs els enllaços.

Els capitells sovint mostren un mateix tipus d’iconografia, com querubins, monstres, elements vegetals i cares que, a vegades representen el bé a una banda i el mal a l’altra.

Emmarcant el frontó, unes fulles de card decoren el que els entesos anomenen extradós. A la part superior acostuma a haver-hi una creu formada per tres fulles o un floró, símbol de la trinitat. Més amunt, sovint hi ha l’escultura de Sant Miquel, gran defensor contra el pecat i els enemics.

Portalada gòtica de l'església Vella de Sant Andreu de Llavaneres. Maresme.
Església Vella de Sant Andreu de Llavaneres.

A la part inferior, els feixos de columnes sovint presenten unes petites motllures.

Motllures al peu de les columnes de la portalada de l’església de Sant Feliu de Cabrera de Mar.
Sant Feliu de Cabrera de Mar.

Copia i enganxa

Sembla prou documentat que la de Sant Martí d’Arenys de Munt es va convertir en el model que havien de seguir en altres portalades medievals del Maresme i del Vallès Oriental.

Portalades medievals del Maresme. Església de Sant Martí d’Arenys de Munt (Maresme).
Sant Martí d’Arenys de Munt.

No obstant això, l’origen d’aquest prototip, l’hem d’anar a buscar en una altra del palau del rei Martí a Poblet del segle anterior, que al seu torn va servir d’inspiració per a un parell de portes del claustre de la catedral de Barcelona i a l’església de Santa Maria de Blanes.

Detall dels capitells de la portalada gòtica de l’església de Santa Maria de Blanes (La Selva).
Santa Maria de Blanes.

Pel que sembla, la portada més antiga correspondria a la de Sant Genís de Vilassar de Dalt, un dels pocs elements que va sobreviure a la destrucció de la Guerra Civil.

Aquarel·la de l’antic portal gòtic de l’església de Vilassar de Dalt, amb Sant Miquel matant el drac.
Sant Genís de Vilassar de Dalt.

No era infreqüent que els mestres d’obres que construïen una església, fossin seguidament contractats al poble del costat. També se sap que les obres adquirien elements prefabricats directament a les pedreres, com púlpits, claus de volta i les piques d’aigua. 

En aquest aspecte, un dels noms que es repeteix sovint és el de Joan Safont, un sol·licitat mestre d’obres que al segle XVI treballava a la pedrera de Montjuïc.

Ara, quan et trobis alguna portada que sembla copiada a una altra, ja sabràs la raó.

Portalada gòtica de l'església de Sant Julià de Palou a Granollers.
Sant Julià de Palou (Granollers).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Articles relacionats