Santa Cristina. Lloret de Mar. La Selva. Barroc

Infància turmentada

L’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar.

M’heu de perdonar, però és que les vides dels sants em semblen molt més distretes que les dels polítics o personatges històrics.

Avui us presento a la Cristina. Quina? Bona pregunta! De les quatre en nòmina, tres celebren el 24 de juliol la seva diada, però només una coincideix amb els relleus de l’ermita que trobem als afores de Lloret de Mar (La Selva).

Detall del pany de l'ermita.

Realitat o ficció?

Per començar, el nom de Cristina és fictici, però servia per vincular el personatge amb la seva fe cristiana. Per diferenciar-la de les altres tres, porta el cognom de Bolsena, ciutat italiana on la tradició diu que va néixer.

Doncs bé, si hem de fer cas del martirologi, amb només 14 anys hauria patit un munt de sofriments tan esfereïdors que, tot i que sembla que la nena sí va existir, fins i tot l’església catòlica no creu el que la tradició explica sobre ella.

Molt de mal

La portalada barroca de l’ermita només il·lustra quatre turments. El primer de l’esquerra descriu quan el mateix pare li va fer donar cops de flagell perquè renunciés a la seva fe.

Ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. Relleu damunt la porta

El següent explica, amb detalls ben explícits, que li tallaren els pits davant de tot el poble.

Relleu amb un dels turments de Santa Cristina

A continuació, ja sense pits, li arrancaren la llengua perquè la noia no parava de criticar el jutge.

Ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. Relleu amb un dels turments de la màrtir.

El darrer relleu relata el moment en què el jutge la va ficar dins una olla, amb pega i greix bullint, i ni així li passà res.

Detall dels turments de Santa Cristina.

Més amunt veiem l’estàtua de la màrtir dins una fornícula, amb la palma del martiri i una roda de molí, ja que un altre turment consistí a lligar-la a un roc i llençar-la al riu. Però els àngels van fer surar la pedra, sense la que noia s’ofegués.

Fornícula damunt la porta de l'Ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar

El llorer de Lloret

Al centre de la portalada trobem l’escut de Lloret, representat per un llorer. Tot apunta que el mot ve del llatí lauretum, però no es descarta que sigui d’arrel àrab –al-aurad– i signifiqui lloc on s’embarquen persones i productes.

Escut de Lloret de Mar.

Un fet significatiu és que la capella va ser construïda i costejada pels vilatans, no per l’Església, cosa que la va salvar de la desamortització del segle XIX.

Finestra de l'Ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar

L’indret és d’una extraordinària bellesa, propi de la Costa Brava.

Litoral de la Costa Brava.

El recinte de l’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar, pulcrament mantingut per l’Obreria, és ple de records, com el pas de Sorolla qui va realitzar aquí els esbossos d’un dels quadres per a la Hispanic Society of America.

Ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. Plafó ceràmic que reprodueix un quadre de Sorolla.

També es recorda la reunió que va tenir aquí el Consell de la Generalitat de Catalunya el 1934, així com a diversos poetes, músics i artistes que, d’una manera o altra han tingut alguna relació amb aquest lloc.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop