Els mosaics de Joan Bernat a Lloret de Mar (la Selva).
El local
Inaugurada el 1845, la joieria Bernat de Lloret de Mar va estar més d’un segle en actiu. Però no sempre ha estat una joieria.
En un principi, en Joan Baptista Bernat va obrir una pastisseria. Amb el temps, el negoci va passar al seu fill Joan, qui la va convertir en una botiga de records turístics i a continuació d’esports.
Seguidament, tot i que no era el seu ofici, hi establí una joieria. El negoci va anar prou bé, fins que el 2017 va haver-lo de tancar a causa d’un important robatori. És aquí on ens aturem per veure alguns dels mosaics de Joan Bernat a Lloret.
El cognom
Abans de continuar, un breu apunt sobre el cognom Bernat. Es troba ja documentat al segle XI i deriva del germànic Gerinhard, que ve a dir ‘fort com un os’.
A la nostra història hi ha hagut destacats personatges amb aquest cognom. Per exemple, al segle XI l’abat de Sant Cugat es deia Berenguer Bernat. Al XVII tenim el mestre de capella de Vilafranca i de Manresa, Joan Bernat. També el pintor gòtic Martí Bernat i el compositor de sardanes Josep Maria Bernat.
Fa uns anys es jubilava i tancava l’obrador un rajoler de Sóller qui, mira tu per on, també es diu Joan Bernat. I finalment, el 2003 moria el pastisser Enric Bernat, fundador de l’empresa Chupa Chups.
Així doncs, no ha d’estranyar que un cognom tan exitós també el porti el polifacètic Joan Bernat i Montero.
El mosaic
En Joan va crear per a la joieria un fris a la zona superior i un altre arran de terra. Tant un com l’altre donaven la volta a les tres façanes.
Parlo en passat perquè una bona part del mosaic inferior ha desaparegut amb el nou establiment que hi ha actualment. El rètol també ha quedat tapat per un altre de nou, molt menys glamurós. Una veritable llàstima.
Gran amant del mar i del món de la navegació, en Joan Bernat va reproduir en aquesta obra una petita història de la navegació marítima.
Així doncs, veiem un seguit de variats models de vaixells, especialment de vela, de totes les èpoques: pollacres, galions, bergantins, fragates i caravel·les, sense oblidar els drakars vikings, alguna piragua i les embarcacions egípcies, les més antigues del món.
A més, fa una clicada d’ull a la pollacra lloretenca Bella Dolores i a la sarsuela que va compondre el pare d’en Joan.
La pollacra
La segona meitat del segle XIX les drassanes de Lloret de Mar van tenir gran anomenada, tot i disposar d’unes instal·lacions rudimentàries, similars a altres indrets de la costa catalana.
Tot i això, d’allà sortiren grans velers d’altura així com tota mena de petites embarcacions pesqueres.
És aquí on el mestre d’aixa Bonaventura Ribas construí la sòlida pollacra Bella Dolores. El primer viatge va tenir lloc el 1856 i pel que diuen les cròniques, va ser tot un esdeveniment. Des de Lloret va anar al port de Barcelona per carregar mercaderies i creuar l’Atlàntic.
Li seguiren moltes més travessies, fins que una tempesta li provocà greus avaries, motiu pel qual es decidí millorar-la i allargar l’eslora per fer-la més maniobrable.
Aquesta delicada operació va tenir lloc el 1878, anant a càrrec del prestigiós mestre d’aixa Agustí Macià, i intervingueren un gran nombre de professionals especialitzats.
Deu anys més tard la Bella Dolores, que amb l’arranjament s’havia convertit en un bergantí, era venuda a un armador de Melilla i allà es perd el seu rastre.
La sarsuela
Estrenada el 1944, La Bella Dolores és una història romàntica que retrata l’ambient de la marina mercant del Lloret de Mar del segle XIX. Va ser l’època daurada de les drassanes d’aquesta població selvatana, gràcies al comerç d’Ultramar.
L’obra, composta pel mestre Melcior Montero, va ser escrita pel seu fill Joan Baptista Bernat Sarró en tàndem amb l’escriptor lloretenc Esteve Fàbregas i Barri.
En Joan Baptista va néixer a Barcelona el 1909 i de ben petit va anar a viure a Lloret de Mar. Era un apassionat de la literatura i la fotografia, així com de la màgia, activitat en la qual va guanyar diversos premis.
Sobre aquesta matèria va escriure uns quants llibres, algun juntament amb Esteve Fàbregas, considerat com la bíblia dels jocs de cartes. A casa seva encara es conserva el teatret on assajava els seus números davant d’un mirall.
La dona marinera
Després de diversos estira-i-arronses, el 1966 es col·locava a Lloret de Mar l’enorme escultura que sembla esperar l’arribada d’algú. La Dona Marinera es troba dalt del petit cim anomenat Es Gurugú.
L’obra va ser realitzada en bronze per Ernest Maragall i Noble, escultor barceloní qui durant la Guerra Civil emigrà a Caracas on va deixar la major part de la seva obra.
El personatge, que també veiem reproduït al mosaic, va ser inspirat per l’erudit lloretenc Esteve Fàbregas i Barri, com un record a les famílies que vivien de la pesca.
Per cert, el Gurugú és un volcà extingit a la costa del Marroc, on va tenir lloc un seguit d’enfrontaments que el 1909 van desencadenar la Setmana Tràgica, a causa de la massiva mobilització de reservistes catalans.
Els vikings
De la unió entre els conqueridors vikings danesos i els pobladors locals, allà pel segle X sorgiren els normands, mot que vol dir homes del nord. Era una civilització amb costums primitius, però uns experts navegants.
Els seus vaixells lleugers i resistents van donar la volta a la península, sembrant el terror allà per on passaven. El seu rastre de mort passà per Tarragona, les Balears i arribà a França.
No sabem si els vikings normands van fer estada a Lloret de Mar; això no obstant, el mosaic d’en Joan Bernat els fa igualment un tribut com a bons mariners que eren.
L’escut
Diu la llegenda que Apol·lo, tocat per una sageta d’Eros va perseguir, perdudament enamorat, la bella Dafne. Va arribar un punt que la situació es va fer insostenible i la noia va demanar ajut a la seva mare, la deessa Gea. Aquesta la convertí en un llorer on el desconsolat Apol·lo s’abraçà per plorar-la.
A partir d’aquest mite, el poeta noucentista Josep Carner va recrear la història de Lloret com a indret on hi havia un bosc de llorers, la pàtria de Dafne.
Sigui com sigui, l’escut reprodueix aquest arbre, més aviat per la similitud fonètica i també pel topònim llatí de la vila, que vindria a dir ‘lloc poblat per llorers’. Al mural ceràmic apareix la versió heràldica original, amb la forma rodona i el mot Lloret al voltant.
El ceramista
Nascut a Lloret de Mar el 1942, en Joan Bernat Montero va estudiar a l’escola de Belles Arts, al carrer d’Avinyó de Barcelona, on va tenir com a tutor el pintor Josep de Togores.
Com que els caps de setmana li tocava ajudar en el negoci familiar, aprofitava l’ocasió i al forn de la pastisseria del seu pare va començar a fer proves coent ceràmica. Actualment disposa d’un forn com cal, d’on surten magnífiques peces que regala, penja a casa seva o posa a la venda a la seva botiga de temes nàutics.
Adeu a l’art
Actualment, amb el rètol tapat i el local ocupat per un negoci oriental, aquest emblemàtic establiment queda en el record gràcies als mosaics de Joan Bernat a Lloret de Mar.
Finalment, des de la vorera del davant, un fris amb les ones blaves que són com la signatura de l’artista i un mural amb l’escuma d’unes grans onades s’ho miren tot des del record d’aquell mar solcat per vaixells que cercaven fortuna molt lluny d’aquí.
L’apunt final
Si encara t’has quedat amb ganes de més mosaics de Joan Bernat a Lloret de Mar, només cal que pugis la mirada cercant els plafons ceràmics amb els noms dels carrers. També són obra seva.
Dona una ullada a la botiga del costat, igualment decorada per ell. Als plafons ceràmics veuràs entre altres, canons, esquemes de com els homes feien anar els rems, un astrolabi, l’escut de Lloret i la coca de Mataró, considerat el model mariner més antic d’Europa.
A més, en Joan ha deixat a Lloret de Mar unes quantes mostres més del seu art. Per exemple, a l’església de Sant Romà pots veure el plafó amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat extreta d’un dibuix de Josep Maria Barba.
Acosta’t a l’ermita de Santa Cristina on trobaràs dues reproduccions en ceràmica. Una d’elles és el quadre que Sorolla va pintar d’aquest paisatge de la Costa Brava. L’altre és a partir de la pintura “La processó de Santa Cristina” de Joan Llaverias i Labró.
Per cert, un mosaic amb la imatge de Santa Cristina, fet per Joan Bernat el 2011, es troba enfonsat a la costa davant l’ermita. És un al·licient turístic destinat als caçadors de tresors o geocercadors.
Agraïment
En primer lloc, vull donar les gràcies a Joan Bernat fill per posar-me en contacte amb el seu pare. Sense aquest gest, mai hauria pogut començar a escriure això.
Molt especialment agraeixo en Joan Bernat Montero la gran amabilitat amb què m’ha atès. No només m’ha parlat del seu ofici sinó que m’ha permès veure el seu taller així com les obres que allà conserva.
Les seves explicacions m’han animat a anar fins i tot més enllà del mer fet de documentar els mosaics que va fer per a la botiga. Parlar amb ell ha estat per a mi tot un privilegi i una experiència molt enriquidora.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Enric Prat de la Riba, 10. Lloret de Mar
Saber més
- Cognom Bernat: wikiwand.com
- Pollacra Bella Dolores: lloret.cat
- Sarsuela La Bella Dolores: qhlloret.cat – teatredelloret.cat
- Joan Baptista Bernat: magiapedia.com – llibreriagallissa.com
- Esteve Fàbregas: wikiwand.com
- L’allargament de la Bella Dolores, per E. Roig. Aires Lloretencs, 1.10.1934, p 6-8
- Apol·lo i Dafne: el ressò dels clàssics a Lloret de Mar, per C. Barnada
- L’escut: lloret.cat
- Els tresors de Lloret, per N. Forns
- Els egipcis i les primeres barques de vela: barcelonaworldrace.org
- Joan Bernat Montero
- Vikings a les terres de parla catalana: llegendesdecatalunya.cat
- Quan els vikings enarboraven la senyera, per M. Pons
- La Dona Marinera: qhlloret.cat – wikiwand.com
👏🏻👏🏻👏🏻
Moltes gràcies!