Visita a l’illa de Arousa (Pontevedra) i la indústria conservera Goday.
Els egipcis ja sabien que la sal conservava els aliments. Que després utilitzessin el mateix mètode per a embalsamar faraons, és un altre tema. A continuació, els fenicis, procedents de l’explosiva zona a l’est de la Mediterrània, van escampar l’art de salar allà on anaven.
D’una costa a l’altra
Els Goday eren una antiga nissaga de navegants i comerciants de Canet de Mar. Veient que amb la pesca de les nostres costes no faria calés, un d’ells va marxar a la Ria d’Arousa (Pontevedra) al segle XVIII, atret per la riquesa del seu litoral.
En realitat els Goday no van ser els primers a conquerir la salaó gallega, ja que per aquells temps s’obriren a la zona més de 400 factories de salaó, però el seu negoci va ser qui més exportava a l’època.
I no només es limitaren a produir salaó. També van perfeccionar el mètode i introduïren noves tècniques de pesca, mirades amb recel pels pescadors locals, que permetien captures més abundoses.
Noves conserves
Amb la Revolució Industrial, arribaren de França noves tècniques de conservació d’aliments en recipients hermètics, primer de vidre i seguidament de llauna, molt més resistent.
Aquests avenços també van arribar a la factoria d’Arousa de la mà de Joan Goday, qui va fer portar maquinària i obrí la primera fàbrica espanyola de conserves de peix, inici d’un important desenvolupament econòmic a Galícia. El rei Alfons XII en persona va visitar la fàbrica i el nomenà proveïdor oficial de Casa Real.
Això, sí, diuen que en Goday era un garrepa i que feia treballar els obrers fins i tot els caps de setmana, aprofitant el moment en què s’abaixava el preu del peix.
Reserva natural
Dos mil anys abans de Crist, alguna cosa hi devien veure a l’Illa d’Arousa (Pontevedra) els primers pobladors i d’altres que s’hi establirien posteriorment. Seria la pesca amb un port més o menys arrecerat, la situació estratègica dominant la ria o el fèrtil terreny apte per a l’agricultura.
Van haver-hi moments molt bons, com el desplaçament dels bancs de peix que arribaren aquí i afavoriren la pesca. Però també hi va haver de dolents, com el naufragi del Prestige el 2002, del qual encara queden restes visibles del desastre.
Actualment, unida al continent gràcies a dos quilòmetres de pont, aquesta illa pràcticament plana, és en la seva totalitat una reserva natural.
Finalment, les petites cales, amb les roques precipitant-se dins el mar d’un blau intens, l’olor de les pinedes i el vent que no para de bufar, són motius més que suficients per fer una visita a l’Illa de Arousa amb tranquil·litat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: rua Palmeira, 33. Illa de Arousa
Saber més
- Salaó, vida i anxoves: gastronosfera.com
- Història de l’illa: ailladearousa.com
- El impulso conservero de los Goday: farodevigo.es
- Los Goday: lavozdegalicia.es
- Els Goday i la indústria del peix, per J. Ballart
- La fàbrica: ailladearousa.com
Una llàstima!!!! suposo que els deuen tenir ben collats amb tapa-boques de tota mena, ja siguin suborns, amenaces o recompenses i que qui més qui menys s’estima més callar que perdre beneficis…. és la meva opinió ☺
Interessant, com sempre! I com sempre curiositats per aprendre. Feia dies que no et comentava res, però sàpigues que et segueixo seguint 😊😊😊
Per cert, el Prestige… el dels filets de plastilina!!! una gran catàstrofe que va ocasionar desgràcies de tota mena i que es va tancar (per dir-ho d’alguna manera) sense pena ni glòria…. com bé dius encara perduren els efectes 15 anys després.Trist.
Moltes gràcies pel teu seguiment.
Com bé dius, als gallecs els hi han passat de tots colors, però rarament els veiem protestant. Quan hi vaig anar, els incendis forestals eren arreu i ningú en parlava. No sé si és per paciència o per saber que les seves queixes no serviran de res.