Els fanals modernistes de Vilafranca del Penedès.
Per començar, a final segle XIX, la plaga de la fil·loxera, vinguda de França, va arrasar tota la vinya de Vilafranca del Penedès, provocant un desastre econòmic. Amb no poc esforç, la vila es recuperà del tràngol. Els nous propietaris i comerciants van voler demostrar la seva posició econòmica amb noves edificacions segons l’estil vingut —com la plaga— d’Europa: el modernisme.
Una nova fornada d’arquitectes substituïren els tradicionals mestres d’obres. S’envoltaren d’un equip d’artesans vitrallers, ferrers, fusters i escultors que revitalitzarien els vells oficis artístics relacionats amb l’arquitectura.
Virtuosisme al carrer
Un d’aquests artesans, el manyà vilafranquí Melcior Baltà i Capdevila, era successor d’una família de serrallers. A partir d’un disseny que no sabem qui va fer, ell executà uns espectaculars fanals modernistes que encara ara els pots veure a l’estret carrer de Santa Maria.
Dos globus pengen d’una estructura circular decorada amb fulles de forja i rematada per un gran llaç. Tanmateix, sorprèn que amb una estructura tan gran, els globus es vegin tan descompensadament petits.
Seguidament, a la part central, un vitrall volumètric amb tons blancs i groguencs simula una flor que amaga un altre llum. Al seu voltant uns petits vitralls de color blau, com el fons de l’escut de la vila, contenen l’escut de Catalunya —també present al de la vila— i unes flors. També hi ha una altra representació heràldica que jo diria que s’assembla sospitosament a la bandera espanyola, que tot pot ser, ja que en aquells temps governava el país la dinastia borbònica.
Cooperació veïnal
Era a final segle XIX o començaments del XX —ningú ho sap amb certesa— quan sorgí el projecte per dignificar el carrer de Santa Maria, una de les vies emblemàtiques del nucli històric de la ciutat. Potser, penso jo, aquesta estreta via, devia ser fosca i perillosa a les nits. D’una banda, arreu s’esmenta que la iniciativa es deu al llavors vicari Lluís Urpí. Ves a saber si el carrer era un cau de mala vida, fet que l’home considerà intolerable en un indret tan proper a la basílica. De l’altra banda, fou el veïnat qui finançà íntegrament l’execució i la instal·lació dels tres fanals modernistes de Vilafranca del Penedès.
Misteri sense resoldre
El temps passava i els tres fanals esdevingueren uns elements icònics de la ciutat. Fins que la nit d’un diumenge de desembre del 1996, algú va robar un dels emblemàtics medallons, potser aprofitant la bastida d’una obra i que les cadenes no estaven soldades. Tenint en compte el considerable pes de la peça, el robatori havia d’haver estat planificat. Però com que els autors del robatori no van deixar cap rastre, mai s’aconseguí esbrinar on havia anat a parar i el cas quedà sense resoldre.
Fins que, una altra nit de desembre de nou anys després —el 2005— i perdudes les esperances de recuperar-lo, el fanal reaparegué repenjat a la porta lateral de la basílica de Santa Maria. Sembla que qui el tenia l’havia conservat en perfecte estat. El cas va plantejar encara més incògnites sobre qui havia estat, on l’havia desat i perquè l’havia retornat. Finalment, el fanal fou novament penjat al seu lloc, tot soldant les cadenes de tots tres medallons per evitar més intents de robatori.
Tocar ferro
Fill d’un serraller vilafranquí que es deia igual, Melcior Baltà nasqué en aquesta ciutat el 1869. Originalitats familiars, el fill de Melcior duia idèntic nom i es dedicà al mateix ofici que el pare i l’avi. El taller es trobava a la plaça de la Constitució, a només dos-cents metres del carrer de Santa Maria.
A més dels fanals modernistes de Vilafranca del Penedès, Baltà també va fer les punxegudes reixes de la façana principal de la basílica, que pots veure a pocs metres d’aquí. Els remats, just a tocar de la porta, representen uns ferotges dracs, animal que tradicionalment era considerat el guardià dels accessos, especialment als llocs sagrats.
Per acabar, durant les primeres setmanes de la Guerra Civil, es va fixar amb els carros d’assalt que marxaven al front. Així doncs, va prendre nota i, damunt un camió Ford, bastí una carcassa blindada, construïda amb làmines de ferro. En aquest cas, no hi havia decoracions modernistes.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Santa Maria. Vilafranca del Penedès
Saber més
- La fil·loxera: festadelafiloxera.cat
- El carro blindat: carlesquerol.wordpress.com
- El robatori: lespurnacat.wixsite.com
- Melcior Baltà: ca.wikipedia.org
Què veure a prop
- Cementiri de Vilafranca del Penedès
- Basílica de Santa Maria
- Pia Almoina (escola Sant Josep)
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: