Plaça de Tetuan, barcelona, monument al Dr. Robert, modernisme, escultura

De races, metges i polítics

Monument al Doctor Robert a la plaça de Tetuan.

Una vegada un senyor va defensar la superioritat de determinada raça. Potser us penseu que parlo d’aquell tarat de la ceba, que amb el conte de la raça ària va fer la més gran neteja ètnica de la història.

Doncs no és d’ell de qui us parlaré, sinó d’un altre que, a més té un descomunal monument al mig de Barcelona.

A finals del segle XIX i seguint la tradició familiar, en Bartomeu Robert es fa fer metge. Durant tres dècades va exercir d’una manera brillant. Com a professor, va renovar la manera d’ensenyar aquesta carrera.

Però també es va comprometre políticament. Indignat per l’enduriment del govern central, no dubtà en dirigir una protesta formal a la reina regent, demanant més autonomia. I d’aquesta manera, el 1899, l’insigne doctor Robert acabà com a alcalde de Barcelona.

Durant els pocs mesos que va durar al lloc, va posar potes amunt la política de la ciutat. Un dels fets que més es recorden va ser la crida, àmpliament seguida, perquè els comerciants deixessin de pagar la contribució.

Conjunt escultòric presidit pel bust del metge.

Una nova raça

Però el nostre bon doctor, amagava una faceta peculiar. Mentre era batlle, va pronunciar una conferència que va glaçar la sang dels oients. Prenent en compte diverses teories sobre el clima, l’idioma, l’educació o la capacitat cranial dels catalans, presentava les diferències de “la raça catalana” envers la resta de la península Ibèrica.

Les seves paraules, oportunament tretes de context per l’oposició, van inflamar els ànims. De fet, no fa gaires anys, encara algú les va utilitzar per defensar l’anticatalanisme.

Però al cap de poc temps, el doctor-batlle la va palmar d’un atac de cor i el poble el convertí en un mite.

Monument al Doctor Robert, a la plaça de Tetuan de Barcelona. Base que representa un bosc.

Oblidat i rescatat

Ràpidament s’encarregà un monument a Lluís Domènech i Montaner, qui contractà l’escultor Josep Llimona per realitzar les nombroses figures al·legòriques que el formen. En realitat el projecte era ben diferent. Per desavinences amb la Lliga Regionalista que era qui li havia encomanat, l’arquitecte va tocar el dos i Llimona quedà al càrrec.

Potser degut a tantes modificacions, el resultat em sembla -opinió molt personal- desproporcionat i com fet a trossos, amb parts massa plenes i d’altres que semblen inacabades.

En el seu moment s’erigí a la plaça Universitat, però entendreu que el 1940 el govern franquista el va fer desaparèixer i va restar abandonat en un magatzem fins al 1985, en què va ser rescatat. Com que la plaça Universitat, era plena de túnels i no aguantaria el pes, l’instal·laren al bell mig de la plaça de Tetuan.

Escultures de metges i una dona amb una nena.

Els homes

És un monument, dins el més pur estil modernista, per enaltir i mitificar el personatge i és així com s’ha d’entendre. Curiosament, la part central està dedicada a la faceta política, a la que menys temps hi dedicà.

Enfilat dalt un túmul de pedra, tenim el senyor Robert amb una musa que l’inspira. Una mica més avall, la Música i la Poesia, amb una branca de llorer simbolitzant l’art -i tapant l’imprescindible de la seva anatomia-, acompanyen un personatge que sosté la senyera.

Al seu voltant diverses figures que representen un pagès, un obrer, un capellà i un segador amb ganes d’anar per feina.

Monument al Doctor Robert, a la plaça de Tetuan de Barcelona. Escultures d'un pagès, un obrer i un capellà.

Les dones

Les dones són a la part posterior -sense comentaris-, espai que versa sobre la tasca mèdica de l’homenatjat. En aquest cas, les figures són de pedra i no de bronze com al davant. Economia? Menys importància? Sota una mena de bosc frondós i a l’esquena del metge, la Medicina, personificada en una figura femenina, consola una nena. A un costat, una mare amb un nadó i una nena asseguda a terra. A continuació, dos homes duent un malalt.

Monument al Doctor Robert, a la plaça de Tetuan de Barcelona. Escultures de metges i pobres.

A l’altre costat, uns estudiants de medicina s’ho miren tot, com aprenent de la situació.

A la part inferior del monument al Doctor Robert, sobresortint d’unes sospitoses protuberàncies arrodonides, hi ha diverses fonts amb una forma que pot recordar el cap d’un animal -un gos, una cabra-. Seran per beure l’aigua de la vida o la de l’eterna joventut?

Monument al Doctor Robert, a la plaça de Tetuan de Barcelona. Aixetes de la font.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de Tetuan, Barcelona

Saber més

Què veure a prop