La Casa Aleu o Casa Teresa Font de Barcelona
De vegades passa que després de dies fent cerques infructuoses, m’he de donar per vençut i admetre la complicació de trobar informació més enllà de la que tothom copia textualment.
Això és el que m’ha passat amb l’edifici conegut com a Casa Aleu i també com a Casa Teresa Font. Els Aleu van ser una important nissaga procedent de la província de Tarragona que va donar polítics, empresaris, editors, farmacèutics i també la primera metgessa del país. Així doncs, de qui va ser propietat aquest edifici? Vés a saber!
Apuntant teories
El projecte es deu a Manel Comas i Thos, arquitecte nascut a Mataró el 1855. L’eclèctica obra de Comas acostuma a barrejar elements modernistes amb referències neogòtiques. Probablement la més coneguda és la casa Vídua Marfà, a la cantonada del Passeig de Gràcia amb València.
El llarg llinatge dels Comas de Mataró es remunta al segle XVII. La majoria van ser mariners i pescadors. Al segle XVIII, un dels descendents es casà amb una tal Teresa Font, filla d’un patró mariner.
De la unió van néixer set fills, entre els quals tenim Manel Comas i Font, qui va fer les Amèriques com a comerciant. Més tard tornaria a Mataró, quedaria vidu d’un primer matrimoni i es tornaria a casar amb Narcisa Thos i Bonshoms. Dels set fills que van tenir -com veus, una nissaga ben prolífica- va néixer l’arquitecte Manel Comas i Thos.
Em comenta l’historiador Manuel Vicente Izquierdo que fins al 1936 la propietària era Pilar Aleu i Massanet, vídua d’Ignasi Font i Vilaseca, industrial tèxtil mort tres anys abans. Durant la Guerra Civil els dos pisos principals van ser incautats per l’organització anarquista ‘Agrupació Dones Lliures’.
Un edifici eclèctic
Sigui com sigui, la façana tampoc ens dóna prou pistes per deduir l’activitat de la persona propietària. A la llinda de la porta, un medalló ens indica la data 1889 envoltant el que podria ser un globus terraqüi. Tingues en compte que el 1888 s’havia celebrat l’exposició Universal de Barcelona i el 1899 tenia lloc la de París. Potser és un record a aquests grans esdeveniments.
Damunt la finestra de la planta principal destaca un bust femení -la senyora Teresa?- amb una clara referència a la pintura i a la música. La resta d’elements es compon de sanefes esgrafiades, unes interessants baranes de balcó i unes columnetes sota un ràfec.
Tessel·la a tessel·la
Del que tothom en parla -i amb raó-, és de l’extraordinari mosaic de tons blaus que ocupa les tres plantes superiors. Veiem dos grius a banda i banda d’una columna de la qual surten nombroses formes vegetals que hi ha qui interpreta com a l’aigua que brolla d’una font.
En primer lloc resulta curiós observar que algunes d’aquestes espirals acaben amb tres flors de lis. No oblidem que a l’escut d’Espanya hi ha representats també tres d’aquests símbols, ja que són el distintiu de la casa dels Borbons. Així mateix aquell any regnava Maria Cristina en nom del seu fill menor d’edat Alfons XIII. Aquí ho deixo.
L’autor d’aquesta destacada obra és el valencià Lluís Bru i Salelles, virtuós de la tècnica. Fill d’una nissaga d’escenògrafs, Bru va començar la seva trajectòria fent dibuixos de motius arquitectònics per a rajoles i esgrafiats. Aviat va passar a realitzar ell mateix les rajoles i mosaics per a importants arquitectes, com Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch.
Segurament et sonarà pels meravellosos mosaics del Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau a Barcelona entre molts altres.
Prop de cent anys després, el nét de Lluís Bru, mosaïcista com el seu avi i que duu el mateix nom i cognom, s’encarregà de la restauració d’aquest mosaic, a partir dels dibuixos originals que conservava.
Per acabar, la façana es completa amb petits mosaics de gerres de fruita a les finestres de la planta principal i altres de fulles sota el ràfec.
Finalment, agraeixo a Xavi Serrano les fotografies que il·lustren aquest article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Gran Via de les Corts Catalanes, 690. Barcelona
Saber més
- Manel Comas i Font, per E. Subiñà
- Manuel Comas: dbe.rah.es
- Lluis Bru: eltemps.cat
- Lluís Bru i Salelles a Badalona, per M. Saliné
- Lluís Bru (el nét): hemeroteca.lavanguardia.com
- El mosaic: El mosaic del meu barri
- Casa Teresa Font (Hostafrancs): poblesdecatalunya.cat
- Agrupació Dones Lliures: feminismes.paeria.cat
En 1936 la propietària era Pilar Aleu i Massanet, vídua d’un fabricant del tèxtil, Ignasi Font i Vilaseca, mort en 1933. Quan esclatà la guerra civil els dos pisos principals foren incautats per l’anarquista l’Agrupació Dones Lliures que n’establí la seva seu.
Moltes gràcies per la teva aportació! He modificat l’article per tal d’incorporar aquesta informació. També he aprofitat per fer una cerca sobre aquest matrimoni, però tan sols he trobat dues mencions esporàdiques sense contingut.