Rosa, Roser, Rosari

Avui us presento el burgalès Domènec de Guzmán, nascut al segle XII. Per aquest motiu ens acostem a l’església de la Mare de Déu del Rosari, que forma part del convent dels dominics, al carrer Ausiàs Marc de Barcelona.

Fill de pares devots i nebot de religiosos importants, el xicot va rebre una acurada formació moral i fou ordenat sacerdot. L’escandalosa riquesa de l’Església l’impulsa a canviar la seva vida i hàbits per uns de més propers a la gent del carrer.

Mare de Déu del Rosari, al carrer Ausiàs Marc de Barcelona. Relleu amb l'escut de Catalunya.

D’aquí cap allà

Sembla que tenia el do de la paraula i era molt convincent com a predicador. Aconseguí crear l’orde dels Dominics que tingué com a principal objectiu combatre l’heretgia càtara.

Poc després de la seva mort, s’instal·laren a prop de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Aviat l’edifici resultà insuficient i al segle XIII van edificar un nou convent al costat d’una capella dedicada a Santa Caterina. Fets bèl·lics posteriors i la desamortització van acabar per destruir completament el conjunt. Actualment al seu lloc s’hi troba el mercat de Santa Caterina.

Mènsula amb cap d'àngel.

Un estel al front

A finals del segle XIX, la comunitat s’ubicà al carrer Ausiàs Marc.

La façana de l’església és d’estil neogòtic, que en aquells temps es considerava més maco que la resta. Poc després es refaria amb aquest estil el centre històric de Barcelona, en el que ara coneixem com a Barri Gòtic.

Al capdamunt veiem el sant amb els hàbits típics de l’orde. Amb la mà agafa la Bíblia, font de la seva inspiració.

Al cap duu un estel. Diu la llegenda que mentre era batejat se li aparegué un estel al front, ja que seria com un far guiant ànimes cap a Crist.

Escultura de Sant Domènec a l'església neogòtica de la Mare de Déu del Rosari, al carrer Ausiàs Marc de Barcelona

Les roses i el rosari

Uns esgrafiats a dreta i esquerra de l’escultura, representen diverses flors, entre elles l’assutzena, que representa el seu amor per la puresa.

Damunt del portal hi ha la marededéu del Roser. El mot roser, fa esment tant a la planta com al rosari, que en català medieval també es deia roser. Per aquest motiu un roser s’entortolliga al peu de la creu i floreixen tot de roses i la verge sosté un rosari.

Tot i que el rosari ja es coneixia al segle IX, s’atribueix la invenció a sant Domènec. Novament tenim una llegenda per provar els fets. Diu que el sant afirmava que veia la Verge sostenint un rosari i que l’ensenyà com resar-lo, demanant-li que ho ensenyés a tot el món.

Imatge a la façana de l'església neogòtica de la Mare de Déu del Rosari, al carrer Ausiàs Marc de Barcelona

Les roses les trobareu escampades per tota la façana, només cal observar amb detall. Per exemple, uns angelets envoltats de flors sostenen una banda on diu ‘Rosa Mystica’, un dels atributs de Maria. Els angelets de l’altre costat diuen -en llatí- prega per nosaltres.

Conjunt escultòric amb roses i àngels portant una banda amb la inscripció Rosa Mística.

Una estranya visió

L’heràldica també és present a l’església de la Mare de Déu del Rosari. A més de l’escut de Catalunya, hi ha el de l’orde, on trobem l’estel, el lliri, el rosari i, tot i que difícilment visible, un gos. Un gos? Novament la llegenda ens ho aclareix.

Quan la seva mare estava embarassada, va somiar que del seu ventre sortia un gos amb una torxa. Per saber el significat, va anar al monestir de Silos a preguntar al monjo anomenat Domingo, qui li digué que el seu fill encendria el foc de Crist amb la prèdica. Agraïda, la mare batejà el nadó amb el nom del monjo.

Mare de Déu del Rosari. Escut de Sant Domènec.

Defensor de l’escut

En un fris a mitjana alçada descobrim un parell d’animals alats sostenint l’antic escut de la Diputació General de Catalunya que més tard seria la Generalitat de Catalunya.

L’animal és un griu, ésser mitològic, mig ocell, mig lleó que reunia les millors característiques de cada un. Es considerava que era el rei de la terra i del cel i, per tant el perfecte defensor de qualsevol mal. És molt comú trobar els escuts sostinguts per dos grius.

Griu a l'església neogòtica de la Mare de Déu del Rosari, al carrer Ausiàs Marc de Barcelona

Un darrer detall, gairebé imperceptible, el trobem als capitells de la porta i també a la vora dels grius. Es tracta d’unes fulles d’alzina amb glans. Com que és un arbre resistent i rebrota després d’un incendi, es convertí en el símbol de la salvació entre els primers cristians. La idea ve reforçada per la creença que la creu de Crist era feta amb fusta d’alzina.

Capitell a l'església neogòtica de la Mare de Déu del Rosari, al carrer Ausiàs Marc de Barcelona

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer d’Ausiàs Marc 54, Barcelona

Saber més

Què veure a prop

2 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).