Mataró, Maresme, escut, heràldica

Escut al gust

Sorprèn la quantitat de versions de l’escut de Mataró que trobem passejant pels carrers. Avui els donarem una ullada per comparar-los i treure’ls de l’anonimat.

En un altre article he parlat del significat dels elements principals de l’escut i també de l’origen del nom de la ciutat, prenent com a models, les diverses variants que hi ha a la façana de la Casa de la Vila. Però us en faré un resum.

Escut damunt una finestra de la Casa de la Vila.
Casa de la Vila.

La planta

El nom apareix al segle X, tot i que no es comença a utilitzar per a designar la vila fins a finals del XIII, prenent el nom de castri Matero, és a dir, el castell de Mata.

La paraula ‘mata’ pot venir del llatí i tenir el significat de turó arrodonit. Hi ha qui diu que era el mot iber, d’una planta o matoll, molt abundant a la zona.

És probable que per aquest motiu, l’escut incorporà una planta anomenada mata, potser l’olivarda, el llentiscle o el romaní.

Pel que fa a la mà, podria fer al·lusió al so del nom. Les poblacions que contenen el mot ‘mà’ sovint incorporen aquesta imatge, com Manlleu, Martorell i Manresa.

Escut a la Casa de la Vila de Mataró.
Casa de la Vila.

Un nom, mil escuts

Avui comprovarem que l’escut de Mataró no sempre ha sigut igual. Cap al segle XV hi havia les barres i l’antic castell de Mata. És al segle XVI que s’unifiquen les armes de la vila amb la mà agafant un ram de mata.

En primer lloc observeu com la forma de l’escut ha anat canviant segons l’època i els gustos.

Un exemple és el que hi ha a Can Llorell, situat a la plaça Gran. Aquest interessant edifici del segle XVI, sembla fet a trossos, aprofitant elements gòtics d’altres construccions.

El treballat escut renaixentista mostra la mà amb un grapat de plantes, envoltada d’una corona de fruits, que és sostinguda per dos personatges. A totes les guies diu que és l’escut dels Llorell, però em perdonareu si discrepo.

Versions de l'escut de Mataró. Escut a Can Llorell.

El 1587 es construeix l’anomenada Porta de Barcelona, ja que era la sortida del Camí Ral cap a la capital. Actualment forma part de la capella de Sant Sebastià. A l’escut encara apareix només la mà -aquest cop sortint pel costat esquerre- i la planta. A la part superior hi ha escrit “A 158…”, inici d’un escrit més llarg que es va perdre.

Escut a la Porta de Barcelona de Mataró.

Interpretació barroca

Al segle XVII es presenta amb les quatre barres, la mà amb la mata i la corona de marquès. Aquest és l’escut que trobem a la font de la Baixada de les Espenyes, que, tot i ser barroc, encara és prou ‘discret’.

Versions de l'escut de Mataró. Font de la Baixada de les Espenyes.

També barrocs són els escuts que hi ha a la porta exterior de la capella del Sagrament, procedents del portal de la basílica de Santa Maria, quan es va reformar dos segles més tard.

Escut a la porta de l'Ajuntament de Mataró.

A cadascun, el ram de mata està esculpit de diferent manera. Probablement són contemporanis dels que hi ha a la porta de l’Ajuntament.

Versions de l'escut de Mataró. Porta de l'Ajuntament.

Canvi de corona

Al segle XIX, durant la Primera República, es canvià la corona de marquès per una altra, que conté 8 puntes. Crec que és una corona ducal, però no ho tinc molt clar. Així la veiem, ben amagada pels arbres, a la paret lateral de l’antiga escola estatal, al carrer d’Enric Prat de la Riba.

L’escola va ser projectada el 1897 per l’arquitecte municipal, però va ser l’arquitecte Eduard Ferrés qui l’acabà dos anys més tard. Penseu que abans aquest lloc era als afores de la ciutat.

En aquest cas, s’han afegit les lletres RO. Això és com els jeroglífics que posen als diaris: Ma-ta-RO.

Versions de l'escut de Mataró. Façana de l'antiga escola estatal.

Una altra versió la trobem formant part de l’impressionant mosaic de la capella del Sagrament, dins la basílica de Santa Maria. Va ser dissenyat a finals del segle XIX pel polifacètic decorador Enric Monserdà -va decorar el saló de Cent a Barcelona- i realitzat per Mario Maragliano, artesà italià que reballà amb els millors arquitectes modernistes.

Versions de l'escut de Mataró. Mosaic del paviment de la capella del Sagrament.

Creacions pròpies

Al número 37 del mateix carrer veiem una fantasiosa interpretació de l’escut, col·locat molt recentment. Per donar-li un aire més medieval, l’artista ha afegit un elm envoltat d’orles, com si fos un cavaller. Per si no quedava prou clar, ha inclòs la creu templera a l’esquerra. Les armes de la ciutat les ha despatxat juntes, la mà damunt les barres. I aquí no passa res.

Escut fantasiós d'aire medieval al carrer Enric Prat de la Riba de Mataró.

Resulta peculiar la reinterpretació que va fer una mútua asseguradora, probablement als anys vint del segle passat, al carrer Damià Campeny. Dins un oval, van fer espai per posar la balança, símbol de la justícia. De pas, unes branques de llorer, que sempre venen bé per donar oficialitat a l’entitat.

Versions de l'escut de Mataró. Esgrafiat d'una mútua asseguradora.

Per acabar, cap als anys 80 del segle XX, es modernitzà el disseny, convertint la ‘mata’ en el que pot semblar dues espigues. Aquest el trobem a nombroses tapes de registre d’aigua potable.

Versions de l'escut de Mataró. Tapa de clavegueram dels anys vuitanta.

No us perdeu la segona part amb més versions de l’escut de Mataró.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop