Aquarel·la amb una panoràmica de la població de Rocafort de Queralt.

El safrà dels indians

Documentada al segle XI, la vila de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) va ser fundada, com la majoria de poblacions dels voltants, per detenir les invasions i repoblar el territori. Em sap greu dir-ho, però el seu fundador, Guerau de Guitard, precisament va morir a mans dels sarraïns.

El topónim prové del llatí i vol dir ‘roca forta”, referint-se a l’antic castell bastit damunt una penya. Queralt fa referència a la família que al segle XIII senyorejava aquesta població i que esdevingueren els primers barons de Rocafort.

Una bona època

En primer lloc, ens endinsem al nucli antic que conserva el sabor d’altres temps. Només entrar trobem l’església de Sant Salvador, del segle XVIII, amb una portalada d’aire barroc. El nom de Sant Salvador és una de les maneres d’al·ludir a Jesucrist com a salvador del món.

Rocafort de Queralt. Façana barroca de l'església de Sant Salvador.
Salvador barroc.

A continuació, fixa’t amb el pany. Als segles XVIII i XIX aquestes peces, en part decoratives, també tenien el seu significat. En aquest cas, la forma de corona podria tenir alguna explicació de caràcter polític en la qual no entraré.

Pany a la porta de l'església de Sant Salvador. Rocafort de Queralt
Simbolisme a la porta?

Aquest segle va ser de bonança i de creixement demogràfic fet que propicià la construcció, això sí, a costa d’un impost extra als vilatans.

Aquarel·la amb una panoràmica de la població de Rocafort de Queralt.

La vila

Seguidament, ens n’anem a veure una part del clos murallat que protegia la vila i dels portals d’entrada. Documentat al segle XII, més tard seria la seu de la baronia dels Rocafort i posteriorment passaria per diverses mans. Coses de la vida, el 1964, el nou propietari del castell faria importants modificacions.

Portal medieval d'entrada a la vila. Rocafort de Queralt
Aquí manca una normativa del patrimoni.

A prop tenim l’edifici noucentista de l’ajuntament amb una façana recoberta d’esgrafiats. A principis del segle XX, amb el comerç del safrà molts habitants van anar a Cuba a fer fortuna. En tornar, van col·laborar amb diverses obres, com aquesta, que originalment va ser escola.

Esgrafiats a la façana de l'Ajuntament.  Rocafort de Queralt
D’escola a ajuntament.

Assaig modernista

Per acabar, l’edifici estrella és el celler, entre modernista i noucentista (1918), el primer que va projectar Cèsar Martinell i on va assajar l’arc parabòlic de Gaudí per guanyar espai. Donada l’escasedat de fusta en temps de la Primera Guerra Mundial, s’utilitzà el maó vist a tota la construcció.

Nascut a Valls, Cèsar Martinell és un dels darrers testimonis del noucentisme, un corrent de curta durada, però que va deixar una empremta memorable en totes les arts. Com a ajudant de Gaudí, es nota la influència del darrer modernisme en les seves construccions.

La Mancomunitat de Catalunya, que impulsava el cooperativisme, li va fer aquest primer encàrrec. Tanmateix, dels 40 cellers que va projectar a partir d’aquell moment, els de Gandesa i Pinell de Brai han merescut el qualificatiu de ‘catedrals del vi’.

Celler modernista de Rocafort de Queralt
Funcional no està renyit amb artístic.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop