Bella però inútil
El castell de Sant Ferran de Figueres.
Al segle XVII va tenir lloc un gran conflicte que va suposar la fi de l’hegemonia hispànica a Europa. Es coneix com a Guerra dels Trenta Anys. En acabar el conflicte, s’establiren els límits fronterers entre França i Espanya mitjançant el Tractat dels Pirineus (1659).
Els sistemes defensius espanyols es trobaven més amunt dels Pirineus i de resultes del tractat, l’Empordà va quedar sense cap sistema defensiu.
No va ser fins cent anys després de signar l’acord, que es va projectar la construcció del castell de Sant Ferran a Figueres (Alt Empordà).
Es batejà amb el nom del monarca, Ferran VI de Borbó. Havia de servir per allotjar suficient contingent per aturar qualsevol intent d’invasió del país veí.
L’enginyer
El projecte, de dimensions colossals, el va dur a terme Juan Martín Cermeño, enginyer de Salamanca que et sonarà més si et dic que va ser qui al segle XVIII reformà i amplià el castell de Montjuïc de Barcelona i projectà el barri de la Barceloneta.
Milers de treballadors van participar en les obres que van durar prop de tretze anys. Amb la mort del monarca, els treballs van perdre empenta i algun edifici, com l’església, va quedar inconclús.
Impossible fer-se una idea de les proporcions del recinte, ja que des de terra queda completament amagat. Cal fer el recorregut amb vehicle per donar la volta als tres quilòmetres de perímetre i apreciar l’enginyós sistema defensiu.
L’interior
Resulta curiós que les escultures de l’entrada es representin com si fossin maniquins amb la indumentària dels exèrcits romans, no amb la que pertocaria a l’època en què va ser feta la fortificació.
El cor del recinte està format per edificis que podien allotjar fins a 6.000 persones, entre comandaments, tropes i servei.
També hi ha les cavallerisses amb capacitat per a 500 cavalls.
Rendició
Dins les cavallerisses trobem una estranya sala, profusament decorada i que fa una mica d’esgarrifances. Es tracta de la cel·la on suposadament van empresonar i torturar fins a la mort al general Álvarez de Castro. La realitat, però, sembla que va ser una mica diferent. Després de ser obligat a rendir el castell de Montjuïc de Barcelona, Castro va ser destinat a defensar Girona.
El general va amenaçar de mort a qui se li acudís parlar de rendició. Però va emmalaltir i la ciutat es va rendir. Tan malalt estava que no el van poder portar a Perpinyà per a ser ajusticiat i va morir al castell. La llegenda popular es va encarregar de magnificar el seu record.
Aigua clara
I per si això et resulta poc, cal visitar la reserva subterrània d’aigua potable sota el pati d’armes.
Tot i la seva capacitat de nou milions de litres, no va evitar una gens glamurosa derrota al segle XIX, durant el setge de l’exèrcit francès, que li va valer el qualificatiu de ‘Belle Inutile’.
Durant la Guerra Civil, la fortalesa va ser el darrer reducte republicà i posteriorment s’utilitzà com a presó militar, de la qual encara es pot veure el portal d’entrada. Llueixen, sense tenir clar el perquè, dos medallons. Un representa la justícia i l’altre la indústria i el comerç. El nom ‘Penitenciaría’ va ser repicat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Guerra dels Trenta Anys: blogs.sapiens.cat
- El castell: lesfortalesescatalanes.info
- Juan Martín Cermeño: wikiwand.com
- Obres al castell de Sant Ferran, per C. Díaz
- Álvarez de Castro: revistadegirona.cat – wikiwand.com
- Articles relacionats: byroncillo.blogspot.com
Impresiona les dimensions. A més de refugi del govern de la República, va servir de magatzem de quadres del Museu de Prado, camí de l’exili.
Si, realment és espectacular