Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

Fantasia medieval

El castell de Jaumar a Cabrils (Maresme).

Quan els castells van deixar de tenir una funció defensiva, es van convertir en mansions. S’ampliaren i modificaren, ara poso una porta aquí, ara una sala allà, per tal de fer-les més confortables per la nova burgesia.

Interior d'una de les habitacions abandonades del Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

A finals del segle XIX, la imaginació va entrar de ple a les construccions. Les noves edificacions es van fer inspirant-se en antics -o no tan antics- models de castells. Torres, merlets, matacans, escuts i mil elements més, sense més utilitat que la merament decorativa.

Reixa d'entrada al Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

En primer lloc, a Cabrils (Maresme) hi havia el mas de Can Rafart, d’origen medieval, adquirit al segle XIX per Joaquim de Jaumar. La propietat va passar a mans dels seus nebots qui la van fer remodelar en un fantasiós decorat. És innegable que el resultat crida l’atenció.

El projecte va ser encarregat el 1923 a Eugenio Pedro Cendoya, arquitecte noucentista autor del Palau Nacional de Montjuïc a Barcelona.

Resulta curiós, que Can Rafart – antigament Mas Riera- de Vilassar de Dalt fos refet en un estil similar, poc abans que aquesta edificació.

Petita bassa al Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

El cognom Jaumar pertany a una nissaga de Gràcia (Barcelona) de la qual van sortir eminents personalitats.

La paret desgastada deixa a la vista l'antiga estructura del mas. Cabrils. Maresme

Referents llegendaris

A la façana nord veiem un plafó ceràmic representant Sant Jordi, el cavaller medieval per excel·lència. Des que, al segle XVI Rafael Sanzio va pintar el sant dalt un cavall blanc matant el drac, la imatge es va reproduir i versionar fins a l’infinit, com un molt similar al carrer Sant Miquel 24, de Barcelona.

Plafó ceràmic amb Sant Jordi. Cabrils. Maresme

Els lleons poden fer referència al cognom Rafart, el mas que hi havia anteriorment.

Decoració sota una finestra, amb un cap de lleó. Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

Heràldica familiar

L’escut damunt la porta, es refereix a la família Jaumar (mà i dues estrelles) i Bofarull (torre amb quatre figures anomenades ‘roc’).

Decoració en relleu d'un lleó i un escut. Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

A la cantonada hi ha un parell d’escuts fent referència als Jaumar i als Carrera (bous i tres estrelles). Els primers es van emparentar amb els segons, de Torelló.

escuts dels Jaumar i dels Carrera. Cabrils. Maresme

Altres emblemes també apareixen a l’escut del Palau Bofarull de Reus, pel que sembla que hi pot haver una relació entre ambdues famílies.

Escut del Palau Bofarull de Reus, Baix Camp
Escut del Palau Bofarull de Reus.

Dins una orla apareix la inscripció ‘Victori fidelitas sanguine obsignata’, que, mal traduïda, vindria a expressar una lleialtat segellada amb sang. Aquestes mateixes paraules les trobem en uns esbossos que Jujol va realitzar, quan preparava la reforma de la Casa Bofarull a Els Pallaresos (Tarragona).

Tan grandiloqüent divisa es va encunyar a finals del segle XVIII i constitueix una manifestació de gratitud i respecte vers Carles III.

A la façana principal del castell de Jaumar a Cabrils, veiem una finestra doble, amb una fina columna, tot imitant l’estil gòtic.

Finestra amb un capitell d'imitació gòtica. Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

Profanes i santes

A continuació, a l’abandonat jardí trobem diverses fonts. Una d’elles, una mena de cova rocallosa, destaca per una descomunal petxina. Tradicionalment, aquest era l’atribut de Venus, deessa romana de l’amor, la sexualitat i la bellesa, nascuda de l’escuma del mar. També és símbol de la fertilitat o fecunditat en la iconografia cristiana.

Font de rocalla amb una gran petxina al damunt. Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

Una altra font conté un plafó ceràmic, molt deteriorat, que representa Santa Anna i ensenyant a llegir a la Verge Maria.

La rocambolesca història d’aquesta santa, és tan poc creïble, que fins i tot l’església catòlica deixa clar que cal agafar els escrits amb pinces. La veneració es va escampar quan, al segle XVI Ricard II es casà amb Anna de Bohèmia i es començà a celebrar la festivitat a Santa Anna.

Font amb un plafó ceràmic de Santa Anna i la Verge. Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

Potser aquesta font és un record d’Anna de Bofarull, neboda del primer propietari.

Brollador abandonat als jardins. Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

La mansió també inclou una capella – construïda el 1906-, que recorda l’estil neoromànic de les que haureu vist en alguns cementiris de l’època, com a Cabrera i El Masnou.

Contrallum amb la silueta de la capella. Castell de Jaumar. Cabrils. Maresme

Finalment, és d’esperar que, abans no sigui irreversible, es pugui fer alguna cosa per conservar aquesta construcció tan característica del perfil de Cabrils.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Castell, 11. Cabrils

Saber més

Què veure a prop

Altres castells de fantasia