Castelldefels, Baix Llobregat

Imaginant castells

El Castell de Castelldefels.

Els romans ja es passejaven per les platges de Castelldefels (Baix Llobregat) al segle X. El topònim ‘Fels’, sembla que pot derivar de Fèlix, nom de persona que a més, designa un camp fèrtil.

Plafó amb el nom de l'església de Santa Maria.

Als peus de la petita fortalesa, s’anà configurant el poble. Al segle XVI, amb les invasions de corsaris i berbers, van haver-hi de construir vora el mar -la costa era més a prop que ara- un bon grapat de torres de defensa, que han arribat fins als nostres dies amb més o menys dignitat.

Torre de defensa del Castell de Castelldefels, Baix Llobregat
Can Gomar.

El castell també es va anar ampliant, destruint i reconstruint, en funció de les noves necessitats, convertint-se finalment en presó militar. Fins que arribats al segle XIX, va ser com si Walt Disney hagués desembarcat a la costa del Baix Llobregat.

Garita del Castell de Castelldefels, Baix Llobregat.

El mag dels diners

El 1897, Manuel Girona va comprar la Baronia d’Eramprunyà, fet que també el convertí en propietari del castell de Castelldefels.

Nascut a principis del segle XIX, Manuel Girona va ser el que podríem dir un home que sabia bellugar els diners. Impossible resumir tot el que va fer i ser. Entre altres, va crear el primer banc privat de l’Estat

Va ser alcalde de Barcelona, reduint el dèficit de l’administració municipal i propulsà la constitució de la Cambra de Comerç de Barcelona, de la qual va ser president. Tan bé ho devia fer, que Cánovas del Castillo -polític durant la restauració borbònica d’Alfons XII-, li proposà ser ministre de finances, càrrec que Girona va declinar.

Castell de Castelldefels, Baix Llobregat. Mènsula amb una serp mossegant un monstre.
Mènsula amb una serp i un monstre.

Fantasia medieval

Només comprar el castell, Girona va encarregar al mestre d’obres Ramon Soriano que efectués les primeres modificacions per adequar l’edifici.

En realitat, l’aspecte de decorat de teatre que presenta la fortalesa, és fruit de la fantasiosa restauració realitzada el 1897 per Enric Sagnier. Aquest prolífic arquitecte, molt ben relacionat amb les classes dirigents, ha deixat prop de 300 edificis a Barcelona. La seva indefinició artística li va valer el menyspreu -i l’oblit- d’altres corrents arquitectònics, tant del moment, com posteriors.

Castelldefels, Baix Llobregat. Enrajolat de les parets d'un pati interior.
Decoració d’un pati interior.

No és la primera vegada que es transforma imaginativament un edifici antic per transformar-lo en tot un deliri medieval. Poden ser bons exemples el castell de Castellet i la Gornal o l’anomenat castell de Jaumar a Cabrera de Mar.

Veient fotografies antigues i el poc que ha sobreviscut al pas del temps, ens podem fer una idea de com era la decoració interior.

Castell de Castelldefels, Baix Llobregat. Decoració de les parets del saló.
Decorant les parets.

Finestres amb vistes

Destaquen especialment els magnífics vitralls que hi havia a les finestres, alguns recuperats recentment.

Vidriera del Castell de Castelldefels. Fotografia de Xavi Serrano
Fotografia de Xavi Serrano.

Girona els va encarregar al prestigiós taller Rigalt, Granell & Cia., autors, entre d’altres, dels vitralls del Palau de la Música o de la Casa Lleó Morera de Barcelona. Inspirats -com no- en el món medieval van executar un repertori de personatges per a les finestres de la planta noble. De moment, en una de les sales podem veure una senyora i una pagesa.

També és de Sagnier l’església parroquial de Santa Maria de Castelldefels, patrocinada per Manuel Girona. L’arquitecte la va projectar en un estil entre neoromànic i bizantí on, com al castell, no va poder evitar coronar-la amb merlets.

Decoració de l'església de Santa maria de Castelldefels, Baix Llobregat
Detall de la portalada.

Potser per no perdre la sintonia amb la fortalesa, va col·locar a la façana la representació dels evangelistes Marc (un lleó) i Lluc (un toro), que també apareixen esculpits a l’entrada de la capella del castell.

Castelldefels, Baix Llobregat. Comparació entre els evangelistes del castell i els de l'església.
Interpretant els evangelistes.

Incendiat i parcialment destruït durant la Guerra Civil, el temple va ser reformat als anys 50 del segle XX per l’arquitecte municipal Nil Tusquets. L’interior el va pintar Josep Serra, més conegut per Serrasanta, un artista d’estil clàssic, que tenia la mà trencada en fer murals a les esglésies.

Castell de Castelldefels, Baix Llobregat. Decoració de l'embigat.
Ni un pam sense pintar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Altres castells de fantasia