Calldetenes, Osona, Sant Martí de Riudeperes

Pedres, que no peres

Quan al segle XI, l’església de Sant Julià de Vilatorta (Osona) va obrir la delegació de Sant Martí de Riudeperes, poc es podia pensar que seria el principi de molts maldecaps de tipus territorial.

Creu al cementiri de Sant Martí de Riudeperes, Calldetenes. Osona.

En un estira-i-arronsa que ha durat fins fa ben poc, el nucli de Calldetenes va intentar reiteradament reivindicar la seva independència municipal. I és que els seus rivals més influents i agressius, com Santa Eugènia de Berga, Sant Julià de Vilatorta o Vic, no es volien deixar prendre ni un pam de terreny.

Riera al seu pas per Sant Martí de Riudeperes, Calldetenes. Osona.

En realitat, el topònim Riudeperes prové del llatí i es refereix a la riera plena de pedres -que no de peres- que discorre a pocs metres.

Paret lateral de Sant Martí de Riudeperes, Calldetenes. Osona.

Fóra tempestes

Amb les inacabables reformes patides al llarg dels segles, l’edifici que ens ha arribat és ben diferent del que hi havia inicialment.

En primer lloc, l’accés a través d’un espai porxat és ben curiós. Es tracta del comunidor del segle XIII -ara molt reformat-, el lloc on el capellà foragitava el mal temps a base d’elaborats rituals, per tal de preservar la collita. El mot comunir significa conjurar o exorcitzar.

Sant Martí de Riudeperes, Calldetenes. Osona. Detall de la decoració d'una arcada.

El veïnat va donar-li un segon ús al comunidor, ja que aquí es trobaven els pagesos per dirimir qüestions importants i també per petar la xerrada. Així va ser fins al segle XVII, quan es va anar formant el futur nucli de Calldetenes.

Capitell romànic amb estries.

Junts i ben protegits

Seguidament, adossada a una part de l’absis, trobem el que es coneix com l’antiga rectoria, un edifici actualment reconvertit en habitatge rural de lloguer. L’edifici conserva uns interessants esgrafiats barrocs que decoren les finestres i dels quals ningú sembla voler parlar-ne.

Aquest és un dels escassos records de l’antiga sagrera medieval, desapareguda al segle XV.

Antiga rectoria de Sant Martí de Riudeperes, Calldetenes. Osona.
Antiga rectoria.

El moviment de Pau i Treva, promogut al segle XI pel bisbe Oliba, preveia un espai de trenta passes al voltant de les esglésies, on existia protecció eclesiàstica, enfront dels excessos dels senyors feudals. Tanmateix, els pagesos ho aprofitaren per construir els seus habitatges, graners i cellers. Per aquest motiu tenien una alta densitat de població, que ara aquí costa de veure.

Detall de la balustrada del cementiri de Sant Martí de Riudeperes, Calldetenes. Osona.

La vila creix

Un antic camí sortia de Vic, passava pel davant de Sant Martí de Riudeperes i anava fins a Sant Hilari Sacalm. Era doncs, una via molt important i s’obriren fondes i hostatgeries per atendre els vianants. Aquest va ser l’embrió de la futura vila de Calldetenes.

Nínxol del cementiri de Sant Martí de Riudeperes, Calldetenes. Osona.
Nínxol.

He trobat dues explicacions a l’orígen d’aquest nom. El primer diu que es va formar al final de la “Calle de Tenes”. El segon, més creïble, sembla estar documentat al segle X i es refereix al Call de Tenas, és a dir, barri de botigues.

Capella del cementiri de Calldetenes, Osona.
.Cementiri de Calldetenes.

En record del primer nom de la població, l’escut municipal mostra tres peres.

Finalment, el ràpid creixement de la població aviat va desplaçar aquí l’antic centre neuràlgic de Sant Martí de Riudeperes. Al segle XVIII es construí una església dedicada a la Mercè i un cementiri que aviat es quedà petit. A finals del XIX va ser necessari construir-ne un de nou, més apartat on, als anys cinquanta del segle XX, es construí la capella i nous nínxols.

Cementiri de Calldetenes, Osona.
Cementiri de Calldetenes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop