Blanes, La Selva, Serra, dibuix, noucentisme, ceramista

Aigua clara

La Font de la Mina Cristal·lina de Blanes.

A diferència d’en Dionís, que sempre anava xopat en alcohol, en Fontus era una divinitat molt més en sintonia amb la nostra dieta mediterrània. Era el responsable de les deus i brolladors i a ell li devem la procedència del mot font.

Al passeig de Dintre de Blanes (La Selva), trobem la Font de la Mina Cristal·lina. El romàntic nom prové de la mina d’aigua que encara existeix un bon tram més amunt, al barri de l’Horta de la Perla -un altre nom poètic-.

Plafó ceràmic de la Font de la Mina Cristal·lina de Blanes.

La font va ser construïda a mitjans del segle XIX, probablement per tal de millorar la vida dels vilatans. Pensem que l’aigua corrent no va arribar a les cases fins prop d’un segle més tard.

El 1932 l’Ajuntament devia encarregar la restauració de la font a Antoni Serra i Fiter, reconegut ceramista, que va morir precisament aquell mateix any, així que potser -penso jo- també hi devia col·laborar el seu fill Josep Serra i Abellà.

Projecte en paper realitzat per Antoni Serra per a la Font de la Mina Cristal·lina de Blanes.
El disseny original.

La signatura -Serra-, tant pot ser del pare com del fill. Tots dos signaven igual i amb el corn al damunt. Per què un corn? El taller el tenien a Cornellà de Llobregat, un lloc reconegut per la qualitat del fang. L’escut d’aquesta població llueix precisament un corn. Així doncs, era una possible manera de fer esment al prestigi de la procedència de l’obra.

Detall de la signatura Serra 1932. Blanes. la Selva.

La nissaga dels Serra encara avui és viva, gràcies a Jordi Serra Moragas, fill d’en Josep. Ell continua al davant del taller familiar, situat a les golfes d’un gran casal del segle XVII que ha convertit en museu.

Mosaic representant plantes aquàtiques.

Ocells i peixos

La decoració ceràmica ens mostra un parell de dofins nedant, dues orenetes i el nom de la font. Al peu de la pica hi ha una sanefa amb algues i altres plantes aquàtiques.

A diferència dels modernistes, més influenciats per les cultures medievals centreeuropees, els artistes noucentistes van girar els ulls cap a la Mediterrània més propera. Així doncs, les seves obres estan poblades d’oliveres, atzavares i orenetes. Aquestes últimes es convertirien en tot un símbol del moviment.

Detall del plafó ceràmic amb un dofí, realitzat per Antoni Serra per a la Font de la Mina Cristal·lina de Blanes.

El peix salvador

Els dofins, en canvi, són un element utilitzat des de temps immemorials. La mitologia grega ens diu que el déu Apol·lo es convertí en dofí per atreure un vaixell a l’oracle de Delfos. Els grecs encara van relacionar aquest animal amb altres divinitats i que podem veure a pintures, mosaics, monedes i escultures.

Per altra banda, s’explicaven casos de mariners a la deriva que havien estat guiats per dofins fins a la costa. Els primers cristians, uns artífexs del còpia-i-enganxa, van aprofitar aquests simbolismes per vincular el dofí amb la figura salvadora de Crist i el van representar, entre altres, als enterraments fets a les catacumbes.

Els dofins els trobem en nombroses fonts renaixentistes, per exemple, a la del Tritó a Roma, i molt especialment, la de la plaça Colonna a la mateixa ciutat.

Així doncs, és probable que Antoni Serra trobés la inspiració en alguna de les mostres que tenia més a prop, com la font de Ceres a Montjuïc, la de la plaça de la Vila de Madrid, les fonts de ferro tipus capelleta de Barcelona o el mosaic romà dels dofins de Badalona.

Projecte en paper realitzat per Antoni Serra de dos peixos per a la Font de la Mina Cristal·lina de Blanes.
Abans de ser dofins.

El principi de tot

És a en Jordi Serra a qui dec la magnífica troballa de l’esbós realitzat per Antoni Serra, que va servir per a dissenyar la font.

Tanmateix, en observar el dibuix, podem deduir diversos canvis en relació a l’obra final. En especial, els peixos, que tot i una certa dosi d’imaginació, sembla que es pot tractar d’una sardina, una anxova o un seitó, més propis de la costa de Blanes que no pas els dofins. Vés a saber si va ser un canvi voluntari o bé imposat per l’entitat que pagava la feina.

Projecte en paper realitzat per Antoni Serra de la sanefa inferior de la Font de la Mina Cristal·lina de Blanes.

Escriptura a la romana

I parlant de fonts, la tipografia -font- utilitzada, respon també al criteri noucentista. Sempre mirant als clàssics, en aquest cas, l’autor es va decantar per la lliure reinterpretació d’una lletra inspirada en els grans monuments romans. És de les que els dissenyadors anomenem ‘serif’, paraula que fa esment als peus punxeguts que rematen les lletres.

Projecte en paper realitzat per Antoni Serra per a la Font de la Mina Cristal·lina de Blanes.

Agraïment.
Vull expressar el meu reconeixement a en Jordi Serra, per haver-me atès i per les valuoses explicacions que em va donar, mentre em mostrava el museu que conserva amb tant de sentiment. Gràcies per haver trobat el disseny original de la font i permetre que el fotografiés. Per a mi va ser un moment màgic.

Detall d'un ocell del plafó ceràmic de la Font de la Mina Cristal·lina de Blanes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig de Dintre, 9. Blanes

Saber més

Què veure a prop