El ball de l’Almorratxa d’Arenys de Mar.
En primer lloc, el mot perfumar vindria a dir produir fum amb una substància aromàtica. Els àrabs, que abans eren molt fins, per tal que l’ambient fes bona olor inventaren un enginyós recipient, normalment de vidre, anomenat almorratxa o també morratxa. Aquesta estranya paraula prové, no cal dir-ho, de l’àrab i he llegit que vol dir precisament, perfumador, tot i que no ho he pogut verificar.

Recipients de vidre
Aquest peculiar recipient té un broc ample al centre i quatre de més llargs i estrets al seu voltant. La base s’allarga i es fa estreta per poder-la sostenir amb la mà, formant un peu que permet col·locar-la dreta en un prestatge. El sistema era ben senzill. S’emplenava amb aigua aromatitzada, normalment amb roses que s’aspergien per la casa.
A Catalunya esdevingué un element domèstic molt habitual entre els segles XIV i XVI. Després va passar a tenir un ús cerimonial formant part de festes i balls, fins avui. Si vols veure una bona varietat d’aquests recipients, et recomano visitar el Museu Etnològic de Barcelona. Altres museus, com el de Granollers o el de Vilanova i la Geltrú, també conserven almorratxes del segle XVIII que són veritables obres d’art executades per artesans vidriers.

Dansa recuperada
Així doncs, el Ball de l’Almorratxa, és present en diverses poblacions. En alguns indrets aquesta dansa simbolitza una ofrena d’amor cap a la noia.
La Dansa d’Arenys de Mar, és un dels balls que té lloc a l’agost, durant la festa de Sant Roc. Tot i que es té constància que es ballava al segle XVII, el ball es va perdre. L’Esbart Maragall el recuperà el 1946 gràcies al recull de partitures realitzat anys abans per Xavier Maimí, musicòleg de la mateixa vila.

Tradició en ceràmica
Probablement, d’aquells anys daten dues rajoles que representen els protagonistes del Vot de Vila. La ceràmica porta la signatura Doy, cognom que correspon a una llarga nissaga arenyenca, d’on han sortit capellans, advocats, titellaires i randers —els qui dissenyen les puntes al coixí. Tanmateix, en aquest cas es tracta de Martí Doy, de qui, com a dibuixant i ceramista, disposem de ben poca informació. En canvi, és molt més conegut com a titellaire, essent autor de nombrosos personatges, tant pel que fa a la figura, com al vestuari i l’escenografia.
Per una banda, tenim el macip, nom que antigament designava l’aprenent d’un ofici. En alguns indrets, com aquí, ha acabat donant nom a l’encarregat d’organitzar i dirigir la festa del poble. Vesteix de blanc i duu corbatí, faixa i polaines vermelles amb cascavells. A la mà duu una almorratxa guarnida amb alfàbrega.

Santa ruixada
De l’altre costat, tenim la captadora, una noia que va vestida amb una llarga faldilla negra, brusa blanca, faixa i llaç vermell i porta una mantellina. Temps enrere, duien una safata amb alfàbrega, per recollir la recapta. Tanmateix, actualment, han canviat la safata per una almorratxa, vesteixen totalment de blanc i es diuen macipes.
La festa del Vot de Vila té el seu origen en el segle XVI, quan la pesta no perdonava ningú. Com que sant Roc tenia la mà trencada en aquests temes, un 16 d’agost va deslliurar la població d’aquesta plaga. Finalment, per tal de mostrar agraïment, des d’aquell dia, al crit de ‘sant Roc gloriós’, macipes i macips ruixen tothom amb aigua d’alfàbrega.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Riera del Pare Fita, 54. Arenys de Mar
Saber més
- Almorratxa: culturaipaisatge.cat
- Ball de l’Almorratxa: wikiwand.com
- Dansa d’Arenys: serafics.cat
- Pàgina oficial de la festa: macips.cat
- Macip: enciclopedia.cat
- Vot de Vila: lapestarenys.cat– wikiwand.com
- La pesta: lapestaarenys.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: