Ripoll, Ripollès, mosaic, tomba, bisbe Morgades, sepultura, Maragliano

Simbolisme d’estar per terra

La sepultura del bisbe Morgades, impulsor de la restauració del monestir de Ripoll.

Després de 29 anys dedicat a la recuperació del monestir de Santa Maria de Ripoll, en Josep Morgades bé es mereixia descansar eternament al lloc on va posar tants esforços. Clar que el descans es va veure interromput en algun trist moment.

Pel que sembla, Josep Morgades era més que sensible a l’art. Mentre era bisbe de Vic, va fundar el Museu Episcopal, que actualment és tot un referent en art sacre. També promogué la restauració de diversos monestirs, com el de Sant Joan de les Abadesses i l’Estany.

No penso entrar a analitzar la figura d’aquest personatge tan carismàtic i que, com sol passar, també va tenir els seus moments discutibles.

La dubtosa restauració del monestir de Ripoll, duta a terme per l’arquitecte Elies Rogent, cal perdonar-la, doncs aquesta assignatura tot just començava a posar-se de moda i encara no hi havia manuals que indiquessin què es podia fer i què no. Com ara, que sembla que una restauració del patrimoni no és tal, si no es fa a base de ferro rovellat, ciment i vidre. Però tampoc tocarem aquest delicat tema.

Així doncs, quan entrem a la freda -en tots els sentits- i -per a mi- poc interessant església, cal pensar que probablement és molt diferent de com l’havia concebut l’abat Oliva al segle XI. Però ara ens centrem en la sepultura del bisbe Morgades que trobem a terra, només passar l’espectacular portalada.

Ripoll, Ripollès, Antoni Agrats, llosa, tomba, bisbe Morgades, sepultura

Descans poc etern.

Una llosa de marbre mostra la figura del bisbe en relleu. En realitat és una reproducció, a partir de les malmeses restes profanades que va deixar el pas de la guerra civil. He llegit que aquesta segona llosa és del 1952 i es deu a l’escultor Antoni Agrats, de qui encara no he trobat enlloc una sola menció.

La part original que encara es conserva, va ser projectada per Antoni Coll i Fort, un arquitecte barceloní que ha deixat nombroses edificacions pel Ripollès. Però d’aquest, també és ben poca la informació que hi ha a les xarxes. El dia que tingui temps per regirar biblioteques, espero no tenir més buits com aquests.

Al voltant de la llosa hi ha escrits (en llatí) els primers dos versos del salm 70: “En tu, Senyor, m’emparo; que mai no em quedi confós. Allibera’m i treu-me del perill”.

Ripoll, Ripollès, escut, pollastre, onomàstica, heràldica,
Tomba del Bisbe Morgades, al monestir de Santa Maria.

Pedreta a pedreta.

Un treballat mosaic envolta la sepultura del bisbe Morgades. Ningú parla de l’autor, però, jo apunto que potser és Mario Maragliano, responsable dels meravellosos mosaics de la capella del Sagrament de Mataró. Maragliano era un jove italià que el 1884 obrí a Barcelona un taller on introduí la tècnica del mosaic modern. Devia ser molt bo, ja que va rebre encàrrecs d’arquitectes de la talla de Domènech i Montaner, Gaudí i Puig i Cadafalch.

A més, sabem, que en algun moment a principis del segle XX, es trobava a Ripoll i bé podria ser per executar aquesta obra que cal veure amb deteniment.

A la part superior i inferior hi ha diversos escuts, com el de Vic, Ripoll i Barcelona, llocs on va passar la seva vida.

A la dreta, al voltant de l’escut de sant Jordi, patró de Catalunya, i com si es tractés d’una guia turística, veiem una imatge del monestir tal com la devia trobar el bisbe el 1882 i una altra després de la restauració. També apareix el xai que simbolitza Crist i una àliga damunt un llibre, representació de sant Joan amb l’Evangeli que va escriure. Potser és un record del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que també va fer restaurar el senyor Morgades.

Més símbols.

En canvi, a l’esquerra, envoltant l’escut de Catalunya, hi ha quatre éssers, probablement extrets d’algun bestiari medieval. Tots quatre presenten la característica de trobar-se lligats, simbolitzant el triomf sobre el pecat. No descarto que hi hagi una segona lectura de caire polític, però és només una llunyana sospita.

Ara aixequem els ulls i observem un moment l’estendard modernista que penja del sostre. És una reproducció del que va dissenyar Puig i Cadafalch per a la consagració de la basílica restaurada el 1893.

Veureu que l’estructura del mosaic és la mateixa que apareix a l’estendard. Aquí jo plantejo la hipòtesi que potser el disseny base de totes dues coses es deu a la mà de Cadafalch, tot i la que la realització va anar a càrrec del mosaïcista que altres vegades havia treballat per a ell, és a dir, Mario Maragliano.

Ripoll, Ripollès, mosaic, tomba, bisbe Morgades, sepultura, Maragliano,

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Què veure a prop: