La persistència de la memòria
La capella del Coll de Parpers, un testimoni oblidat de la Guerra Civil.
En algun moment poc precís de la història, posem que al segle XV, quan Mataró era una ciutat productiva, hi havia un trànsit que no us explico.
Diversos camins, en un estat deplorable ja en aquell temps, unien el Maresme amb el Vallès. Una d’aquestes vies, probablement oberta pels ibers, salvava el coll de Parpers, nom que sembla provenir d’una vil·la anomenada ‘Purpules’ i documentada al segle X.
Durant molt de temps s’ha pensat que es tractava d’un tram de la Via Sèrgia que, oberta al segle II dC, és a dir, cent anys abans que la famosa Via Augusta, enllaçava Vic amb el litoral. De totes maneres, s’ha demostrat que les restes trobades no són romanes, sinó de finals del segle XVIII, quan Mataró necessitava que poguessin transitar carros carregats de fusta del Montseny per a la construcció de vaixells.
Poc o molt, aquest tram va estar en ús fins a principis del segle XIX, quan s’obrí la carretera i que, des del 1995 només utilitzen ciclistes, motociclistes i els habitants de la urbanització que hi ha a la part alta.
Restes oblidades
Precisament en aquest punt més alt, a la vora d’una benzinera i un restaurant abandonats, trobem un monument en record de “tots” els caiguts a la Guerra Civil.
Cal parar atenció per a no passar de llarg de l’indret, actualment abandonat, ple de vegetació i sense cap indicació.
Amagada per alts xiprers, hi ha una discreta capella amb una inquietant i immensa porta de ferro pintada de negre. Com a coronament, una creu de pedra emmarca les dates 1936 i 1939. També hi ha un rètol metàl·lic on llegim “Per tots els morts de la Guerra Civil”.
Evidentment, el rètol és molt posterior. Antigament deia allò de “Caídos por…” i es coneixia amb el nom de “Capilla de Cristo Rey”. La construcció volia recordar el bon grapat de persones assassinades en aquest punt. Fa fredor pensar-hi.
De qui va ser la idea?
Acabada la confrontació bèl·lica, se celebrà aquí una missa en record de les víctimes en mans dels “rojos” i per celebrar el primer aniversari de la “Victòria”. Durant el sermó, el capellà va insinuar a les autoritats presents que s’aixequés una creu de pedra per tal de recordar els fets.
En realitat, la idea li va suggerir el rector de la Roca del Vallès, Eudald Dachs. La proposta va ser ben acollida pel respectable, deixant clar que el cost aniria a càrrec dels ajuntaments del voltant.
Però llavors, el permís per a celebrar allà més misses de campanya, va ser denegat pel bisbat. Així doncs, el mossèn va suggerir que, en comptes d’una creu, millor edificar una capella.
A títol informatiu, comentar que només començar la guerra, Dachs havia volgut preservar diverses relíquies i objectes litúrgics. Però algunes les va amagar en un lloc tan poc adient que, en acabar el conflicte les va trobar fetes malbé per la humitat. Estava de pega l’home.
Dit i fet, s’encomanà el projecte a Miquel Brullet i Monmany, qui, a més de la capella, va pensar també amb incloure bancs perquè les persones assistents poguessin reposar les natges. Les obres s’enllestiren el 1941.
Em pregunto com és que, d’una manera molt subtil, apareixen diverses flors de lliri -flor de lis- a la porta de ferro. Serà en honor a la Mare de Déu? A la casa dels Borbons? Misteri. Com també és un misteri no haver trobat cap imatge de l’interior de la capella. Em consta que dins hi ha una imatge de Crist -Rei- i un llistat -parcial- de les víctimes. Però no ho he vist.
Un arquitecte pel poble
Nascut a Mataró, Brullet va exercir com a arquitecte municipal d’aquesta ciutat i en acabat va ser tinent d’alcalde. A Mataró se’l coneix especialment pels nombrosos blocs de pisos que va projectar entre els anys cinquanta i setanta del segle XX per acollir l’arribada d’immigrants. Però també va deixar obres més interessants, com un pavelló esportiu i la remodelació de diverses masies, com Can Cabot de Vilassar de Mar.
Brullet va ser deixeble de Josep Maria Jujol, tot i que veient la capella de Parpers no ho pugui semblar.
Un bon dia, quan algú va descobrir que a la capella del Coll de Parpers encara quedaven restes d’aquell temps, es decidí canviar el rètol per un que desentona que no vegis, però que és políticament correcte. L’indret, on fins aquell moment s’hi seguien celebrant misses de tant en tant, va ser definitivament oblidat per tothom i ara les parelles aparquen de nit per a intimar, mentre la natura fa la seva feina.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Capella del Coll de Parpers: wikiwand.com
- Capilla de Parpers: laroca.cat
- El Coll de Parpers: quotidianitats.blogspot.com
- Parpers, història de dos camins, per F. Costa
- Màrtirs i centurions. La Via Sèrgia a Parpers: adosrius.wordpress.com
- Miquel Brullet i Monmany: historiasdecerdanyola.blogspot.com – wikiwand.com
- La falsa creença romana del Coll de Parpers. Reportatge de J.M. Cano
Què veure a prop
- Església de Sant Iscle i Santa Victòria a Dosrius
- Ruta prehistòria a La Roca del Vallès
- La bassa dels ànecs de La Roca del Vallès
- Bosc màgic d’Òrrius
- Modernisme d’estiueig a Argentona
Sóc Roquerol desde fà molts anys, hi un apassionat de la segona guerra mundial i guerra civil. Ja fà molts anys vaig fer una ruta per Normandia per veure restes i monuments de la WWII i també per Catalunya per les terres de l’Ebre i Camprodon per veure restes i rutes del camí de la retirada.
Tot plegat feia anys que veia que aquest monument que tenim al poble, estava abandonat i ple de vegetació i bruticia. Donat que ningù feia res i aquets monuments a França són sempre ben cuidats, vaig optar per fer-ho jo mateix, mes de 80 anys de vegetacio i bruticia retirats en 4 dies, juntament amb el meu fill adoleçent, explicant-li el perquè d’aquell monument i de la guerra civil.
Vaig fer un reportatge fotogràfic d’abans, durant i després de l’adequació per si es del vostre interès.
Cecili,
En primer lloc, moltes gràcies pel comentari. Trobo molt lloable que haver tingut cura d’aquest indret. És un respecte cap a aquelles persones que van perdre la seva vida defensant uns ideals.
Naturalment que estic interessat en veure les fotografies! Per correu particular us envio la meva adreça.
Cecili,
Li vaig enviar un correu amb la meva adreça per si em volia enviar les fotografies. Només volia confirmar que l’ha rebut.
Si no és així, pot ser que el correu hagi anat a parar a la carpeta de spam o a la paperera.