Aquarel·la amb una vista de la façana de l'edifici.

Bombejant aigua

La fàbrica Bombas Gens de València.

Els antecedents

Tot i que se sap que l’invent ja existia a Assíria uns quatre-cents anys abans, s’atribueix a Arquimedes la primera bomba d’aigua (segle III a.n.e.). És com un caragol sense fi que, mogut per la força animal, va donant voltes i permet elevar l’aigua, la farina o els cereals. Avui dia encara s’utilitza.

Fins que al segle XVII, l’inventor anglès Thomas Savery va crear la primera bomba accionada amb vapor, per tal d’extreure aigua. Amb el temps James Watt la perfeccionaria, creant la coneguda màquina de vapor.

Decoració i rètol a la façana principal de l'edifici.
Brollador a la façana.

De taller a centre d’art

Corria l’any 1835, quan l’empresari Baltasar Gens va obrir un petit taller de forja i foneria en un barri als afores del centre de València. Vuitanta anys més tard, el seu net Carlos Gens Minguet fundava amb un soci l’empresa Geyda, dedicada a la fabricació de maquinària agrícola.

El 1930 en Carlos decideix traslladar les instal·lacions a un solar més gran a tan sols mil metres de l’antic. El projecte del nou edifici recau en l’arquitecte Cayetano Borso, amb la idea d’oferir una imatge moderna i diferenciada.

El barri de Marxalenes on es troben les instal·lacions, era en aquells moments una zona rural amb camps de conreu que, de mica en mica, anava acollint noves indústries.

L’empresa s’especialitza i passa a denominar-se Bombas Hidráulicas Carlos Gens, S.L. Va estar en funcionament fins al 1991. El deteriorament i un incendi van afectar greument les instal·lacions. El 2014 va ser rehabilitat i convertit en la seu de la Fundació per Amor a l’Art.

Fàbrica Bombas Gens de València. Detall de la reixa d'un portal.
Entrada a la casa del gerent.

Arquitectura d’avantguarda

Descendent d’emigrants genovesos i fill de casa bona, Cayetano Borso di Carminati va néixer amb el canvi de segle. Va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va conèixer Eusebi Bona i Raimon Duran entre altres.

Considerat una persona avançada a la seva època, a València va col·laborar amb diversos arquitectes, però encara amb un estil més aviat clàssic. A poc a poc modernitzarà i estilitzarà els seus projectes, utilitzant elements decoratius de l’art-déco.

Entre les seves obres més reeixides tenim l’edifici Rialto i la fàbrica Bombas Gens a València.

Aquarel·la amb una vista de la façana de l'edifici.
La façana.

Art-déco industrial

L’edifici de Bombas Gens és un dels pocs exemples d’arquitectura industrial d’aquella època que resten dempeus a València.

No tota la maquinària fabricada estava pensada per elevar l’aigua per a regar, tot i que sí que va ser la producció més important. Per aquest motiu, la façana presenta una iconografia relacionada amb l’aigua, amb corbes i línies sinuoses que semblen fonts i brolladors.

Així mateix, hi ha qui diu que els plafons amb motius vegetals que decoren els finestrals, són una referència als fruits de l’Horta valenciana. Em perdonaràs la meva ignorància si jo només he vist flors i fulles.

Fàbrica Bombas Gens de València. Detall de la decoració exterior.
Decoració art-déco.

Temps de bonança

Abans de continuar, cal que ens aturem un moment a veure què era l’art-déco.

En primer lloc, el nom amb què se’l coneix l’originà l’Exposició Universal d’Arts Decoratives de París el 1925, mostra que va marcar tendència els anys següents.

En arquitectura, aquest estil que no tenia cap inconvenient a barrejar elements de diverses cultures, va arribar a cinemes, teatres, universitats, edificis d’oficines, habitatges particulars o fins i tot, refugis antiaeris.

En un principi, l’art-déco de ciutats com Nova York o Miami, es va associar amb els gratacels, la velocitat, la moda i la modernitat. A València, en canvi, sovint es va limitar a formes geomètriques que fessin patxoca i fossin fàcils de produir.

Els clients quedaven encantats amb un art modern i alhora econòmic, com un prêt-à-porter. Cubisme, orientalisme o llunyanes cultures com la maia o l’asteca eren algunes de les estranyes combinacions que es feien. Un cas paradigmàtic és la Casa Jueva al barri valencià de Russafa.

Finalment, a partir dels anys trenta els arquitectes van derivar cap a formes més pures que acabarien per donar pas al racionalisme.

Detall de la decoració art-déco de les finestres.
Art a les finestres.

Espais industrials

Seguidament, un cop passem el portal de la fàbrica de Bombas Gens a València, entrem a un espai de transició ben curiós tancat a banda i banda per dues gelosies de vidre amb portes.

A un costat hi havia les dependències del vigilant i de qui supervisava el pes així com l’entrada i sortida dels treballadors. A l’altre costat s’ubicava l’àrea d’administració i direcció. A més, hi havia una sala on s’exposaven els productes fabricats.

Al centre del paviment de llambordes i ocupant la major part de l’espai, emergeix una gran bàscula industrial damunt de la qual es pesaven els carros i camions carregats amb metall.

Fàbrica Bombas Gens de València. Detall de la reixa d'un portal.
Forja artística.

A continuació entrem al pati que fa de distribuïdor de les diverses dependències de la fàbrica. Al seu voltant hi havia el vestuari i el menjador de la plantilla, sala d’embalatges, un pou on es comprovava el funcionament de la maquinària fabricada i finalment les naus de fabricació i forns de fosa.

Fins i tot, durant la Guerra Civil es construí un refugi antiaeri pels treballadors. Cal recordar que en aquest període la fàbrica va passar a construir material de guerra i, per tant, es va convertir en objectiu dels bombardejos franquistes.

Al costat esquerre de la façana hi ha un edifici conegut com ‘La villa de Bombas Gens‘. Va ser concebuda com a dos habitatges independents, un a baix i l’altra a la primera planta.

Aquí vivien les famílies del gerent i de l’encarregat. No era la residència dels Gens, com hom acostuma a creure.

Ràfec de l'habitatge del gerent de l'empresa.
El ràfec de la vil·la.

Aire pur

Per acabar, travessant les naus, s’arriba a la part posterior, un espai obert que s’ha concebut com a jardí. És un lloc certament agradable on sorprèn l’exuberant vegetació.

Inicialment, el projecte de Cayetano Borso contemplava una façana al darrere de la fàbrica de Bombas Gens a València, encara que mai es va arribar a construir.

Per si no fos prou, una hipnòtica instal·lació escultòrica de Cristina Iglesias, recrea un curs d’aigua damunt una base d’arrels vegetals, al lloc on passava una antiga séquia.

Les obres d’aquesta escultora nascuda a Sant Sebastià el 1956, creen atmosferes molt suggerents a partir de materials diversos.

Xemeneies de metall de l'antiga empresa.
Xemeneies sense fum.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avinguda de Burjassot, 54. València

Saber més

Què veure a prop