Raval plural (2)

Raval plural (2)

Segona passejada pel Raval de Barcelona.

Al primer article ens vam quedar a la plaça de Castella. Ara desfem un tram del camí i entrem al carrer dels Àngels. El nom li ve del convent de la Mare de Déu dels Àngels, de la qual queda la capella i algunes dependències que es van poder salvar. Al segle XVI es traslladà aquí una comunitat de religioses dominiques, ja que era un lloc protegit per les muralles, on ja s’havien instal·lat altres edificis religiosos com hem vist abans.

Amb la llei de desamortització del segle XIX les monges hagueren d’abandonar els edificis que passarien a ser un magatzem de ferros i més tard un taller d’automòbils. Damunt d’una de les portes hi ha, molt deteriorats, un relleu amb un àngel de la guarda i un escut que m’ha estat impossible esbrinar a qui pertany.

Passejada pel Raval. Escut de pedra al mur del convent de la Mare de Déu dels Àngels.
L’escut dels Àngels.

Ensenyament de qualitat

A continuació tenim l’escola Milà i Fontanals, que porta el nom d’un erudit i escriptor nascut a Vilafranca del Penedès a principis del segle XIX. Va ser un dels impulsors de la Renaixença, moviment cultural amb la voluntat de fer ressorgir el català.

Aquest edifici d’estil noucentista va ser projectat el 1921 per Josep Goday, qui ja tenia la mà trencada fent grups escolars, com el Pere Vila, Ramon Llull i d’altres. Eren uns anys en què la Mancomunitat va tenir com a prioritat l’alfabetització de la societat i la millora del sistema d’ensenyament. Els edificis d’aquest període presentaven, entre altres aspectes, espais amplis, ben il·luminats i ventilats.

Ara només ens fixarem en els dos plafons de terracota que decoren l’entrada principal. Presenten uns infants de cos i cara ambigua, que no sabem ben bé si són nens o nenes.

Aquestes obres van ser realitzades per Enric Casanoves i Roy, considerat un dels màxims representants de l’escultura noucentista. Pots veure obres seves a la plaça de Catalunya de Barcelona, a Tossa de Mar, Sitges, Figueres o Mallorca.

A partir de mitjans del segle XIX, l’ús de la terracota en arquitectura va tenir una gran incidència, especialment a Barcelona, convertint-se en una especialitat. Si t’hi fixes bé, descobriràs un munt d’habitatges a la ciutat que incorporen elements decoratius d’aquest material.

Passejada pel Raval. Relleu de terracota realitzat per Enric Casanovas a l'escola Milà i Fontanals.
Nens de terracota.

Molt més que un hospital

Seguim la nostra passejada pel Raval i travessem el carrer del Carme per visitar el recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu, resultat de la decisió d’unificar al segle XV tot un seguit de centres hospitalaris en un de sol.

Abans d’entrar ens fixem amb els grafits que hi ha als carreus de la porta, que poden fer esment a diversos fets ocorreguts als segles XVII i XVIII. Ho pots llegir aquí.

A la llinda del portal hi ha unes pintades de color vermell, anomenades ‘vítor’, realitzades per algun estudiant del segle XVIII que va acabar amb èxit la carrera universitària.

Només passar el portal hi ha la seu de la Reial Acadèmia de Medicina, institució creada el 1770. Davant tenim l’antiga Casa de Convalescència, actualment seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La ferradura del pany recorda en Pau Ferran, benefactor que al segle XVII va llegar la seva fortuna per a la construcció d’aquest edifici.

Forrellat amb forma de ferradura a la porta de la Casa de Convalescència de l'Hospital de la Santa Creu.
Tancat amb pany i forrellat.

A continuació entrem al claustre gòtic, al voltant del qual s’organitzaven diversos pavellons. Observa els capitells amb motius vegetals i figuratius.

Sortint del claustre hi ha dues grans edificacions del segle XVI amb unes escales monumentals. Entre un i l’altre hi ha la creu damunt una columna salomònica.

Al baixos d’un d’aquests edificis s’hi allotjà la farmàcia al segle XVII, que pots identificar per la gran reixa renaixentista.

Sortim al carrer de l’Hospital. Al portal es repeteix l’escut que mostra les armes corresponents a la Catedral de Barcelona i al Consell de Cent, organismes que crearien l’Hospital de la Santa Creu.

Passejada pel Raval. Escut de l'Hospital de la Santa Creu al portal d'accés al recinte.
L’escut doble.

Cotó cremat

En aquesta passejada pel Raval, ara baixem per la oportunament anomenada Rambla del Raval. Tot i que a principis del segle XX ja estava prevista al pla Cerdà, no va ser fins al 1995 que es va obrir aquesta nova artèria, acabant amb un bon nombre d’estrets carrerons.

Entrem pel carrer de Sant Bartomeu i baixem pel de la Riereta, nom que delata que antigament havia estat una torrentera. Aquí trobem un antic rètol, que imagino que aviat passarà a millor vida.

Rètol de ceràmica de la Fàbrica de Guatas Martí Grau al carrer de la Riereta.
Carrer de la Riereta, 24.

A mitjans del segle XIX aquest carrer acollia diverses indústries i tallers relacionats amb el sector tèxtil. En aquest cas l’empresa Martí Grau es dedicava a la producció de buata (guata en castellà). Aquest material estava realitzat amb cotó i s’utilitzava principalment com a farciment de vestits i també com a aïllant tèrmic.

El problema és que era altament inflamable i el 1910 el local va ser consumit per les flames. Anys més tard aquesta mena d’indústries va ser prohibida dins la ciutat, degut al perill que suposaven.

Passejada pel Raval. Numeració de ceràmica a la porta de la Fàbrica de Guatas Martí Grau.
Carrer de la Riereta, 24.

Romànic urbà

Uns metres més avall i anem a parar al carrer de Sant Pau -patró dels espasers-, que li deu el nom al monestir que tenim al davant.

Construït al lloc d’un altre anterior, és un dels pocs edificis romànics que resten a Barcelona. La portalada mostra Crist amb Sant Pau i Sant Pere, els quatre evangelistes i un bon grapat de símbols i decoracions, algunes de ben curioses.

Permòdols a l'exterior de l'església romànica de Sant Pau del Camp de Barcelona.
Sant Pau del Camp.

Aquest conjunt monacal benedictí devia tenir la seva importància, ja que aquí s’hi va fer enterrar Guifre Borrell, probable fundador del primer monestir i fill de Guifre el Pilós, qui al segle IX va ser comte de Barcelona així com de més de mitja Catalunya.

El petit claustre és la joia del conjunt. La forma de les arcades el fa únic a Europa. Els capitells estan esculpits amb representacions vegetals, animals i humanes.

Passejada pel Raval. Capitells romànics amb figures femenines al claustre de Sant Pau del Camp.
Sant Pau del Camp.

Al proper article acabarem de fer una passejada pel Raval, barri tan proper i tan desconegut.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop