Casa de l'Ardiaca. Barcelona

Al palau hi ha rates

Un ardiaca era una mena de secretari general del bisbe. Entre altres tasques, s’encarregava de l’administració de l’església, de gestionar les obres de caritat i de la vigilància del clero. Tenia a càrrec seu un equip d’ajudants anomenats diaques. És a dir, era tot un personatge.

Casa de l'Ardiaca. Barcelona
Prenent la fresca.

Lluís Desplà i Oms va ser ardiaca de la catedral de Barcelona al segle XVI. Com a tal, tenia una residència a prop de la feina, al lloc que havien ocupat els seus predecessors i que ara coneixem amb l’original nom de Casa de l’Ardiaca.

Casa de l'Ardiaca. Barcelona
Eterna primavera.

Sembla que no li va agradar com era aquesta casa o que necessitava una reforma urgent i per això la va fer transformar en un palau ‘a la romana’ com els que havia vist mentre era a Itàlia, amb motius decoratius d’un renaixement que començava a fer furor per tot Europa.

Casa de l'Ardiaca. Barcelona
Decoració a la romana.

Una mica pagat d’ell mateix, va plasmar el seu escut a tot arreu.

Casa de l'Ardiaca. Barcelona
Les glamuroses esfinx de l’ardiaca.

En un curiós capitell dalt del pati, hi ha representades 3 rates.

La pesta negra arribà a Barcelona a mitjans del segle XIV, després de deixar un rastre de mort per Europa. Dos segles més tard, el funest record encara era viu. D’aquí ve la representació de la causa de l’epidèmia, com una manera de foragitar nous contagis.

Casa de l'Ardiaca. Barcelona
El contagi omnipresent.

Si seguiu mirant finestres i capitells potser us sembla que hi ha un desgavell d’estils. Efectivament, a finals del segle XIX, en una més que discutible intervenció, van unir aquest palau amb la casa veïna, anomenada del Degà, d’estil renaixentista, fent un poti-poti, d’aquí poso, aquí trec. Així que veureu escenes bucòliques barrejades, com una parella d’enamorats o dos pastorets mirant-se.

Casa de l'Ardiaca. Barcelona
Ai amor, per a tu és el meu cor!
Casa de l'Ardiaca. Barcelona
Pastoret de la muntanya.

Aquest ardiaca, que arribà a president de la Generalitat, era un gran defensor de l’art. Potser per això en una finestra veiem dos angelets que sostenen un escut amb la representació de les arts: escultura, música, pintura.

Casa de l'Ardiaca. Barcelona
Admiració per l’art.

També hi ha un escut amb la idea del progrès industrial del segle XIX i que difícilment podria ser gòtic. Però de moment no tinc més dades d’informació. Així que ens quedarem amb l’anècdota.

Casa de l'Ardiaca. Barcelona
Indústria post-medieval.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Santa Llúcia, 1. Barcelona

Saber més:

Què veure a prop: