Església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia (Cerdanya).
Conta la tradició que al segle XIII Francesc d’Assís va rehabilitar una capella enrunada. Allà el sant va escoltar la veu de Déu i abandonà la vida que portava per dedicar-se a la causa cristiana. Aquell va ser el començament de l’orde dels franciscans.
El relat, que és impagable, continua dient que una nit estava l’home pregant i se li aparegué Jesús i Maria envoltats d’àngels. Li preguntaren què volia i ell respongué que el perdó dels pecats de tota persona que, penedida, entrés a la capella.
Aquest és considerat l’inici de la devoció a la Mare de Déu dels Àngels. Desconec quan i com va entrar a terres catalanes, però el cas és que aquesta advocació ja la trobem a Llívia al segle XIII.
Però al segle XV, amb la Guerra Civil Catalana, tot quedà fet mistos de la mà dels nostres veïns francesos.
D’aquella primera església ningú en parla. Tanmateix, a finals del segle XVI, després de la destrucció de l’edifici gòtic, s’aixeca un de nou, que és el que, més o menys, ha arribat fins avui.
Aprofitant materials de l’anterior, es construeix un edifici fortificat amb torres defensives a les cantonades. Ara anem a parar atenció només a uns pocs detalls que solen passar desapercebuts.
Espiral eterna
La portalada principal, d’estil renaixentista, contrasta amb l’antiga porta medieval reforçada amb ferratges. A diferència de la nostra societat, antigament si un element es trobava en un acceptable bon estat, es reaprofitava.
Les ferramentes presenten un mateix motiu en espiral que es repeteix. Si t’hi fixes bé, veuràs que el conjunt no és ben bé simètric.
Sense ser un entès, jo diria que fins i tot aquestes peces ja van ser reaprofitades en l’anterior església. O bé es van anar col·locant a mesura que la fusta es tornava feble i les van fer diversos forjadors.
Aquest tipus de ferramentes en espiral és molt comú durant el període romànic. Es creu que la inspiració prové dels primers capitells visigòtics o de les caplletres dels textos medievals.
Hi ha qui assegura que les espires simbolitzen ones d’aigua, al·ludint al baptisme. Carregada de simbolisme des de temps immemorials, l’espiral té connotacions de l’infinit i, per tant, de tot el que és celestial.
Pensa que ja per si mateixa, la porta és una important al·legoria. És el lloc on la persona entra al món diví. Com relata el text bíblic, Jesús digué: “Jo soc la porta, els qui entrin per mi se salvaran” (Jn 10,9).
El senyor del castell
Continuem en aquesta porta, però ara fixa’t en els dos escuts que hi ha gravats damunt les columnes. Un correspon a les quatre barres de Catalunya o millor dit, de la Corona d’Aragó.
A l’altra hi ha representat un castell. Correspon a la família Descatllar que fins al segle XV, van ser castlans del castell de Llívia.
Nascut el 1430 en algun lloc del Rosselló, Damià Descatllar i de Peguera era fill de casa bona i ben posicionada. La seva mare era la senyora de Besora.
Un bon matrimoni li aportà noves possessions al Capcir. Tot i que era partidari de Joan II d’Aragó, no tenia males relacions amb el rei de França Lluís XI.
Fins que, durant l’ocupació francesa, fa dirigir un atac contra Puigcerdà, que no va acabar massa bé.
Les tropes franceses van assetjar dues vegades el castell de Llívia. Però finalment en Damià va escapar secretament abans que la fortalesa caigués en mans enemigues i fos volada.
Aquí no acabà la cosa, ja que en Descatllar va continuar la lluita contra la invasió francesa, fins que el 1493, el territori fou restituït a la corona catalanoaragonesa.
Quan entris dins el temple, aixeca el cap amunt, perquè tornaràs a veure aquests i altres motius heràldics.
Segona vida després de la mort
Abans d’entrar, observa les escales fetes amb lloses sepulcrals. Estan esculpides amb els noms, les dates i alguna altra informació del difunt. Les més antigues daten de finals del segle XV i les darreres són del segle XVIII. Però, què hi fan aquí?
Fins al segle XIX, al costat de l’església hi havia el cementiri medieval. Amb la construcció del nou recinte funerari als afores de la vila, les lloses van tenir diversos destins.
D’una banda, n’hi ha que s’aprofitaren com a material constructiu, com per exemple, aquestes escales. Altres les aprofitaren en la construcció d’alguns habitatges particulars. I algunes, les més malmeses, es van extraviar o llençar.
Per tal de preservar-ne algunes davant el més que discutible i poc respectuós ús d’aquest patrimoni, va dur al rector de la parròquia a col·locar-les també al paviment de l’interior de la nau. Tampoc és que fos una gran idea, ja que el pas de les persones les està degradant de manera irreversible.
Venjança divina
A l’interior de l’església hi ha diversos elements interessants. Però parem atenció a una fosca capella amb unes pintures murals de les quals sembla que ningú n’està interessat, ja que no he trobat informació.
Les pintures representen tres moments de la vida de sant Elies. Et faig cinc cèntims de qui va ser aquest senyor.
Vuit-cents anys abans que Jesús vingués, els hebreus, que eren uns fleumes, s’havien oblidat de la seva història i adoraven un déu pagà instaurat pel rei.
De cop i volta i sense saber d’on ha vingut, apareix Elies al relat, enfrontant-se al pecaminós rei Acab. L’home, qui no tenia pèls a la llengua, anuncià al rei que, a causa de la seva maldat, Déu enviaria una gran sequera. Dit i fet, tot s’assecà de tal manera que me’n ric jo del canvi climàtic actual.
A continuació, Elies desafia els sacerdots de Baal, el déu pagà oficial. El repte consistia a preparar uns sacrificis i el déu que aconseguís calar-hi foc, seria el vertader.
No cal dir que va guanyar el Déu d’Elies, qui va fer assassinar tots els seguidors del déu pagà. Aquest és el primer episodi representat a les parets de la capella. Seguidament, va venir la pluja.
Transport incendiat
Encara van passar més coses, però te les estalvio. El cas és que finalment, Elies es retirà al desert, on un àngel li donava a menjar i beure. Aquesta és una de les tres escenes representades a l’església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia.
Poc després, Déu li diu que Eliseu serà el seu successor. Conten les escriptures que llavors Elies va pujar a un carro de foc amb cavalls també de foc qui dugué el profeta fins al cel. Aquesta és la tercera pintura de la capella, amb Eliseu acomiadant Elies.
Finalment, observa que els personatges van vestits amb l’hàbit dels dominics, orde present a la Cerdanya des del segle XIII.
Encara hi ha més
Dins de la senzilla església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia pots descobrir altres detalls, com la pica baptismal amb un peculiar relleu en forma de balustrada. Probablement va ser reaprofitada de l’anterior temple.
Així mateix hi ha el retaule barroc. L’original es va cremar durant la Guerra Civil i aquest prové de Logronyo.
Ara torna a sortir a l’exterior, on pots veure una font que ja no raja, amb una carota esculpida al broc.
Marcant el territori
Per acabar, para atenció també a la creu de terme de Toret, una obra del segle XVI. El nom prové de les lletres que hi ha gravades a la part superior del fust.
A la família Toret eren terratinents de Llívia i Estavar i probablement van ser qui la manaren construir.
Antigament es trobava en un altre indret, al peu d’un camí. Diuen les persones enteses que la base és un mil·liari del temps dels romans. Economia de mitjans que en diuen.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer dels Forns, 9. Llívia
Saber més
- La ciudad y el foro romano de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya), per J. Guàrdia
- Inventari del patrimoni arqueològic de la Vila de Llívia. Les lloses sepulcrals, per P. Bonet, J. Tuset i M. Vilaseca. Novè quadern d’informació municipal. Llívia, octubre 1989.
- Damià Descatllar: enciclopedia.cat
- El castell: invarque.cultura.gencat.cat – castellscatalans.cat
- Història de Llívia: terresdegirona.cat
- Les portes ferrades romàniques al sud del Pirineu català, per Ll. Amenós
- Mare de Déu dels Àngels: invarquit.cultura.gencat.cat
- Elies: wikiwand.com – vaticannews.val
- Creu de Toret: llivia.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: