De l’església a l’ermita

Passejada per Godella, a l’Horta Nord.

Si tens una edat, recordaràs quan a l’escola et feien aprendre els reis gots. Ataülf, Teodoric, Recared, Recesvint o Vamba van ser alguns dels governants germànics que al segle V van envair gran part de l’imperi romà a Hispània. Eren coneguts com a bàrbars i també visigots.

Godella, situada a la comarca valenciana de l’Horta Nord, vol dir precisament “vil·la goda”. Però d’aquells temps només queda el record.

El lloc va passar de ma en ma, que abans els pobles eren “propietat” d’algú i, entre guerres i invasions, ens plantem al segle XIX. En aquest moment Godella va ser el destí triat per les famílies burgeses valencianes per passar els calorosos mesos d’estiu.

Aquesta és una molt breu passejada de només mil metres pel centre històric recorrent el carrer més important que, dividit per la via del tren, pren dos noms: carrer Major i avinguda Joan Peset Aleixandre.

Detall del brancal enrajolat d’estil art-déco en una porta al carrer Major de Godella, a l’Horta Nord de València.
Carrer Major, 28.

El sant escorxat

Comencem per l’església de Sant Bartomeu, una obra del segle XVIII que compta amb un campanar que segueix l’estil de l’anomenat barroc valencià. Es pensa que l’autor del campanar va ser l’arquitecte de Foios, José Mínguez qui tenia la ma trencada a fer aquest tipus de construccions i van assentar les bases de com havien de ser els campanars barrocs dels voltants.

Està dedicada a un dels apòstols que va anar a predicar a l’Índia a Etiòpia i també a Armènia on diuen que va arribar a convertir el mateix rei d’aquest país. El germà del rei el va fer escorxar viu. Resulta estrany que l’escultura de la porta no el representi amb la pell a la mà, com és habitual. Millor perquè seria esgarrifós en un lloc on la canalla passeja.

Portalada de l’església de Sant Bartomeu Apòstol, en estil barroc valencià, a Godella, a l’Horta Nord.
Sant Bartomeu.

El carrer Major

En aquest punt, el carrer Major es divideix en dos per salvar el notable desnivell del terreny. Convé seguir uns metres, fins on es troba l’Ajuntament (del 1954) i observar els habitatges, generalment de planta baixa més un pis. Aquesta estructura típica de l’horta de València, presenta una ampla porta per on passava el carro i una finestra a cada costat.

Exceptuant alguna que presenta dues plantes, com la del número 28, amb una interessant decoració als brancals de la porta i a la façana.

Continuem baixant pel carrer Major, on destaca l’interessant edifici del cinema Capitolio. Va ser construït el 1952 a partir del projecte realitzat per Joaquín Rieta Síster, autor d’altres emblemàtics edificis a València.

Passem pel costat del monument a Lamberto Alonso, nascut a Godella el 1863, que va fer carrera com a músic i també com a pintor.

I a continuació, per seguir la passejada per Godella, creuem les vies del tren, el Trenet com es coneix aquí, inaugurat el 1891, unint amb la capital un bon grapat de poblacions. Aquest fet va motivar l’arribada de la societat benestant qui va deixar magnífiques mostres d’arquitectura d’estiueig a l’avinguda de Joan Peset Aleixandre, també fill de Godella.

Picaporta de forja en un habitatge del carrer Major de Godella, a l’Horta Nord de València.
Picaporta al carrer Major, 72.

Científic brillant

Peset va néixer el 1886, en el si d’una llarga nissaga de metges. El noi devia ser un geni, ja que amb només quinze anys, obtingué el títol de perit químic. Més endavant es doctorà en medicina, ciències químiques i dret amb només un any entre una i altra. La seva brillant carrera es va truncar de cop quan el 1941 va ser afusellat acusat de rebel·lió.

Decoració del xalet modernista Villa María, a la plaça de l’ermita. Passejada per Godella.
La Villa Maria.

L’eixample

Fins al 1888, aquesta avinguda era encara el “camí a l’ermita”. A partir d’aquest moment la població va convertir-se en un destí atractiu per a la ‘jet set’ de València. Cap al 1900 ja estaven construïts la major part dels xalets. Cal tenir en compte que llavors aquest indret era muntanya pelada, aïllat i lluny del centre.

Malgrat que algunes mansions han cedit a l’especulació, encara queden destacables mostres d’aquella època daurada. Com que és impossible parlar de cada una d’aquestes meravelloses mansions, només parlaré d’unes poques. Però et recomano que les observis totes detingudament.

Al número disset destaca una amb façana vermella i finestres amb decoració abarrocada i detalls ceràmics.

Aquarel·la del viacrucis o calvari al voltant de l’ermita del Salvador. Passejada per Godella.
El viacrucis de l’ermita.

Preparades per la calor

Continuem aquesta passejada per Godella. Dos números més amunt, un habitatge de planta baixa llueix una simpàtica figura femenina vestida de manera tradicional. Observa les tres obertures damunt la porta i les finestres. En les cases rurals, aquest era l’espai per emmagatzemar la collita. Aquí en canvi, és un espai que d’aïllament tèrmic que evitava que la calor de la teulada passés a l’interior de l’habitatge. 

Ara mira a l’altre costat del carrer, on hi ha una casa molt similar, però amb l’escultura d’un caçador.

Escultura d’una noia valenciana a la façana d’un xalet a l’avinguda Joan Peset Aleixandre.

Aires nòrdics

La sorpresa és al final del carrer on trobem la indescriptible Villa Eugenia amb la teulada com els xalets d’un país fred. Construïda cap al 1900, és una de les primeres mostres de modernisme a Godella i de les poques d’aquest carrer que gaudeix d’un jardí. 

Les filigranes de ferro forjat i l’elegant entrada on es concentra la major part de la decoració, fan d’aquesta residència una de les més destacades de la població.

Però això no s’acaba aquí. Al voltant de l’ermita del Salvador encara hi ha algunes més que també et deixaran amb la boca oberta, com la Villa Maria o la peculiar mansió on precisament va viure Joan Peset.

Decoració del xalet modernista Villa Eugenia, a l’avinguda Joan Peset Aleixandre.

El Salvador

Aquesta escenogràfica ermita barroca del segle XVIII, es bastí al damunt d’una anterior. A la part superior hi havia les dependències parroquials. A la porxada, realitzada posteriorment, un plafó ceràmic mostra la imatge de Crist damunt el globus terraqüi.

Al voltant de l’ermita s’ubiquen les capelletes amb les estacions del viacrucis contenint retaules ceràmics. Abans de la urbanització de l’avinguda, el viacrucis estava disposat a la pujada fins a l’ermita.

Campanar de l’ermita barroca del Salvador. Passejada per Godella, Horta Nord.

I fins aquí aquesta passejada per Godella.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).