Poble petit, llarga història

Sanavastre un nucli de Das a la Baixa Cerdanya.

L’Enciclopèdia només li dedica un rengle, però penso que aquest petitíssim nucli, encara rural i amb poc més a part del carrer Major, bé es mereix quelcom més.

Se sap que els primers estiuejants van arribar a Sanavastre uns 3.500 anys aC, dia amunt, dia avall i vivien en poblats a l’aire lliure. Imagino que la proximitat del riu Segre seria una bona raó, tot i que també tenia un afegit de perillositat per les inundacions.

Campanar de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre al terme de Das a la Baixa Cerdanya.
Sant Iscle i Santa Victòria. Sanavastre.

A continuació -uns trenta segles més tard, vull dir-, els ibers s’establiren a la vora. Sembla probable que l’estrany topònim d’aquesta població sigui d’arrel ibèrica. 

Després això ja va ser un no parar de guerres i invasions, perquè seguidament vindrien els ceretans, els romans, els àrabs i finalment els esquiadors.

L’església, tot i que documentada l’any 819, és una construcció del segle XII que posteriorment ha estat tan modificada que pràcticament no queda res del temple primitiu. A més, al segle XII va ser saquejada durant una guerra entre comtes. Més tard, aquest i altres nuclis del voltant passarien a ser propietat del rei. Com veus, ha estat un lloc molt disputat. 

Cementiri de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre al terme de Das a la Baixa Cerdanya.
Cementiri de Sanavastre.

De fora vingueren

A l’església de Sanavastre veneren sant Iscle i santa Victòria, els mateixos sants que a Còrdova. Què va passar perquè acabessin aquí?

Retrocedim al segle IV i ens trobem a la capital del califat. Encara es troba sota dominació romana. Però el cristianisme es fa fort i Iscle (o Acisclo) i Victòria són coneguts per la seva caritat cap als marginats.

Com sol passar també ara, els van denunciar per rebels a les lleis imperials. A ell el van degollar i a ella li van disparar sagetes, convertint-los en els dos primers màrtirs de la ciutat i iniciant una devoció que arribaria fins aquí.

Aquarel·la de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre al terme de Das a la Baixa Cerdanya.
Sant Iscle i Santa Victòria. Sanavastre.

Sants a la fuga

Podria ser que degut a les invasions de vàndals i més tard de musulmans, els capellans fugissin cap al nord i allà van instaurar el culte a aquesta parella de sants. Una altra versió és que Ramon Berenguer III, aprofitant que estava d’expedició per aquelles terres (segle XI), dugués les relíquies cap a Breda.

Sigui com sigui, l’advocació als germans cordovesos es va estendre per la Catalunya Vella i ara trobem un munt de pobles i esglésies amb el seu nom.

Campanar de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre al terme de Das a la Baixa Cerdanya.
Sant Iscle i Santa Victòria. Sanavastre.

Terra de carbó

A tocar del nucli hi ha la bassa de Sanavastre, actualment un peculiar ecosistema originat gràcies a una antiga explotació minera.

Diuen els entesos que fa uns vint milions d’anys, tot i que no hi eren presents, va tenir lloc una època que en diuen Miocè. En aquesta estoneta planetària, s’elevaren, entre altres, els Alps i els Pirineus. Les abundants erosions van originar sediments que donarien pas als lignits, que no són altra cosa que el mineral que vulgarment en diem carbó.

Durant el segle XIX, a la Cerdanya es van explotar diversos afloraments d’aquest mineral, però donada la dificultat de les mines, aquesta activitat s’abandonà a principis del segle XX, exceptuant les mines de Sanavastre, que van estar actives fins als anys cinquanta.

Església de Nostra Senyora de Quadres dins el terme d’Isòvol a la Baixa Cerdanya.
Nostra Senyora de Quadres. Isòvol.

Un hospital vora el riu

Per acabar, paga la pena fer a peu l’itinerari que des del pont penjant que travessa el Segre, ens acosta fins al santuari de Nostra Senyora de Quadres, dins el terme d’Isòvol.

En realitat, al segle XIII era la capella d’un hospital de viatgers. Les crescudes del riu van fer que cinc-cents anys més tard es bastís un nou edifici al damunt, que és el que ara veiem D’altra banda, el santuari tenia una portalada barroca que sorprenentment, un particular va comprar a finals del segle XX. 

Porta del santuari de Nostra Senyora de Quadres dins el terme d’Isòvol a la Baixa Cerdanya.
Nostra Senyora de Quadres. Isòvol.

I ara ja saps més sobre Sanavastre un nucli de Das.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).