Can Cavaller a Monistrol de Montserrat.
Anant per la muntanya et pots trobar de tot: papers, plàstics, ampolles i mil andròmines més que els excursionistes ‘obliden’ pel camí. Però trobar-te a la Mare de Déu, ja resulta més sorprenent.
Comencem pel principi
Explica la llegenda que, quan a Barcelona s’assabentaren de la mort de Jesús, alguns fidels van viatjar per anar a donar consol a la Verge. Agraïda, ella els va dir que, tan aviat com fos possible, els enviaria algú a predicar per terres barcelonines.
Dit i fet, Pere segons uns i Pau segons altres, va ser qui va venir cap aquí portant com a obsequi una imatge de la Verge. Però no et pensis que era una imatge qualsevol, ah no! Aquella talla l’havia fet Lluc, qui, a més de ser metge i evangelista, sembla que tenia la ma trencada com a escultor i pintor. Si vas al museu d’escultura de Valladolid, veuràs una pintura on es veu Lluc retratant a Crist.
La imatge era popularment coneguda com La Jerosolimitana, que vol dir, ‘de Jerusalem’, però també com a Moreneta, que significa ‘mora’ perquè procedia d’aquelles terres. Insisteixo, això és el que diu la llegenda.
Quan al segle VIII els àrabs van arribar a les costes catalanes, el bisbe de Barcelona va fer amagar la talla al massís de Montserrat. Un segle més tard, quan tot tornava a la normalitat, ningú recordava on era la imatge. Però tranquil, que ella va fer mans i mànigues per tal de ser descoberta.
La descoberta
Com sol passar en aquestes històries, els personatges més humils són els qui fan les grans troballes. En aquest cas, set pastors del mas de Can Riusec a Monistrol de Montserrat, van observar una llum misteriosa durant set dissabtes -un altre dia ja parlaré del significat del nombre set-.
Et pots imaginar que allà van trobar el retrat que Lluc havia fet i Pere havia portat. El relat segueix, però el deixem aquí i ens centrem en el mas d’on provenien els pastors, on la llegenda va anar passant de generació en generació.
Molts noms per un sol mas
Al segle XVIII l’important llinatge dels Riusec o Riusech van unir-se familiarment amb els Olzina, una no menys important nissaga de Barcelona que eren membres del Consell de Cent. De mica en mica el mas es va anar ampliant fins que, un segle més tard, un descendent va heretar la immensa fortuna familiar.
Es tracta de Josep Nicolau d’Olzina i de Ferret de Riusech -abans això dels cognoms no tenia límits-. En Josep va refer la masia familiar a Monistrol, afegint noves estances i una capella dedicada, no cal dir-ho, a la Mare de Déu de Montserrat.
Tot i que no he trobat la informació que ho afirmi, apunto que la reforma potser va anar a càrrec de l’arquitecte August Font i Carreras. En aquell moment Font estava reformant el fantasiós castell de Can Feu a Sabadell, també propietat del nostre amic Josep Nicolau.
August Font és un d’aquells personatges que el temps ha oblidat injustament. Perquè tinguis una idea de la seva capacitat professional, només diré que tant era capaç de projectar la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, la plaça de toros de Les Arenes o el Palau de les Heures.
Però en Josep va morir el 1924 i el mas l’heretà el seu nebot Guillem de Pallejà, que era tot un marquès. Per aquest motiu, el mas també es coneix com a Cal Marquès. Però aquesta propietat també es coneix com a Can Lloberes i Can Cavaller, imagino que pels diversos propietaris.
En algun trist moment, Can Cavaller a Monistrol de Montserrat va quedar deshabitat i com algú no espavili, l’edifici caurà enrunat de pura desídia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Sant Pere, 41. Monistrol de Montserrat
Saber més
- Lluc retratant a Crist: ceres.mcu.es
- Mare de Déu de Montserrat: enciclopedia.cat
- August Font: elperiodico.cat – wikiwand.com
- Nicolau d’Olzina: historiadesabadell.com
- Can Cavaller: invarquit.cultura.gencat.cat – monistroldemontserrat.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: