Aquarel·la d'Alfara del Patriarca, població de l'Horta Nord de València.

Vides de poble

10 coses imprescindibles per veure en un itinerari per Alfara del Patriarca (València).

El Carraixet és un barranc sec que el dia que baixa aigua inunda tota l’Horta Nord valenciana. És un topònim llatí que antigament feia referència a l’abundor de l’herba coneguda com a càrritx. En els seus quaranta-cinc quilòmetres aquesta riera passa per diverses poblacions que conformen la Mancomunitat del Carraixet.

Una d’aquestes poblacions és Alfara del Patriarca, de la qual ja vaig parlar de la seva història en un altre article. Però avui hi torno per fer una breu descoberta pels seus carrers.

Com no pot ser d’altra manera, comencem per la plaça Sant Joan de Ribera, centre històric de la vila. Al segle XVII, quan els temes divins eren més terrenals, l’arquebisbe de València Joan de Ribera, va comprar el senyoriu d’Alfara.

Aquarel·la d'Alfara del Patriarca, població de l'Horta Nord de València.

1. El rovell de l’ou

Entre altres possessions, el senyor Ribera, conegut com El Patriarca -d’aquí el segon nom de la població-, va passar a ser propietari del Palau de la Senyoria. Aquest edifici va ser construït al segle XIV i va allotjar diverses famílies benestants que van anar remodelant l’estructura al seu gust.

Símbols de propietat.

El Patriarca va fundar el col·legi Corpus Christi per a la formació de sacerdots, entitat que es convertiria en un referent de la Contrareforma a València. L’escut amb el calze a la façana del palau en deixa constància. El mateix blasó el pots veure a la façana de l’església de Sant Bartomeu presidint la plaça.

Aquesta església va ser edificada al segle XVII al lloc d’una anterior, quan Ribera va “cedir” el senyoriu d’Alfara al col·legi. Les obres finalitzaren un segle més tard. Si és oberta, no et perdis el plafó ceràmic barroc d’una de les capelles de l’interior.

El Corpus Christi presidint l’església.

Enfront del poder diví, destaca l’edifici de l’Ajuntament. Va ser construit a principis del segle XX com a residència d’un metge. L’arquitecte valencià Antoni Gómez Davó va projectar l’habitatge seguint l’estil i l’estructura del palau del Senyoriu amb qui fa cantonada.

Davó va destacar especialment per la construcció de diversos edificis per a entitats bancàries a la ciutat de València, utilitzant un estil que incorporava elements del barroc.

El balcó de l’Ajuntament.

2. Cases i personatges

D’aquí anem a buscar el carrer Sant Bartomeu. Passarem pel davant del Teatret, amb un llarguíssim balcó que dóna la volta a la cantonada. Aquest edifici de principis del segle XX va ser casino i seu d’una organització d’agricultors.

Ja qui hi ets, observa també els interessants edificis de maó vist de finals del segle XIX que hi ha en aquest carrer, algun amb decoració de mosaic. Com per exemple, el del número trenta. Aquest habitatge per a alguna família benestant de finals del segle XIX mereix una aturada. Fixa’t amb la decoració de rajoles -taulells que en diuen aquí- amb el cap d’un personatge egipci.

Al segle XIX, arran de diversos fets, com la campanya napoleònica a Egipte i de l’impacte de la guerra espanyola a l’Àfrica, s’estén el gust per les cultures exòtiques. Aquest mateix motiu el trobarem en un altre habitatge d’Alfara i també en altres poblacions, com Quart o València.

Itinerari per Alfara del Patriarca, València. Rajoles art-déco amb motius egipcis.
Rajoles faraòniques.

Continuem aquest itinerari per Alfara del Patriarca i tombem pel carrer de Sant Vicent. Nascut a València al segle XIV, Vicent Ferrer és un personatge molt vinculat a aquestes terres, reconegut pel seu antisemitisme, pels nombrosos viatges que va fer i per ser protagonista de curiosos miracles.

Entrem pel carrer de Lluís Vives, un altre valencià de renom que va néixer al segle XV i va destacar en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

3. Passat industrial

I és així com ens trobem cara a cara amb una descomunal xemeneia, coneguda com el fumeral. No és l’única, però sí que és la més interessant i diferent de totes les que has vist fins ara. La sinuosa col·locació dels maons li atorguen una peculiar fesomia que hi ha qui relaciona amb l’art-déco, que tot pot ser.

Aprofitant l’excel·lent argila d’aquests verals, a finals del segle XIX s’instal·len aquí importants fàbriques de teules i maons per tal d’abastir la demanda constructiva del moment. 

Xemeneia o fumeral d'una antiga fàbrica de teules d'Alfara del Patriarca (València).
Fumeral sinuós.

El fet que aquestes xemeneies tinguin tanta altura es deu a que havien d’evacuar els fums i alhora proporcionar el tir suficient, gràcies a la tendència a ascendir que té l’aire calent. En ser fetes de maó minva el refredament dels fums i facilita l’ascens.

Actualment tot el que abasta la mirada forma part de la important universitat catòlica privada Cardenal Herrera, que pertany al grup de la Fundació San Pablo CEU. Nascut a Santander el 1886, Ángel Herrera Oria va ser un jesuïta advocat, periodista catòlic, bisbe, cardenal qui fundà un centre d’estudi per a futurs bisbes.

Detall d'una canonada a Alfara del Patriarca.
Canonada al carrer Major, 32.

Anem a buscar el carrer Major on cal parar atenció als interessants habitatges que l’especulació va respectar. Abans de tombar pel carrer de Don Emilio Ramón Llin -nom d’un metge que visitava aquesta i altres poblacions de la rodalia-, observa un plafó ceràmic de finals del segle XVIII. 

Es tracta d’una peculiar representació de la Trinitat que a més, incorpora la Mare de Déu dels Desemparats i Santa Bàrbara -vestida a la romana-. Aquesta composició es troba també en altres poblacions de la rodalia.

Retaules devocional amb la representació de la Trinitat, Santa Bàrbara i la Mare de Déu dels Desamparats.
Santes i divins.

4. La llar de l’escultor

A la cantonada amb el carrer dels Cavallers fem una altra aturada. Tens davant teu un habitatge actual de maó vist que incorpora a la façana diversos motius escultòrics que semblen pertànyer a un altre edifici.

Aquí viu Alejandro Inglés, un escultor que ha treballat en la restauració de la malmesa decoració d’importants edificis de la ciutat de València, com el palau del Marquès de Dos Aguas, la seu de Correus o el que es coneix com a Edifici del Rellotge, situat al port.

Precisament, els motius escultòrics d’aquest darrer edifici són els mateixos que tens al davant. L’antiga estació marítima, més coneguda com a Edifici del Rellotge, va ser construïda el 1916 amb un estil clarament afrancesat, prenent com a model l’estació de trens de Lió a París.

Les dues escultures, que a l’edifici original es troben en una mateixa façana, s’assemblen molt però presenten diferències subtils. Una sembla representar l’activitat siderúrgica. En canvi l’altra, amb el barret del déu Hermes, és una clara al·lusió al comerç.

Itinerari per Alfara del Patriarca (València). Escultura d'Hermes a la casa d'Alejandro Inglés.
La casa de l’escultor.

El 2005 l’Edifici del Rellotge va ser remodelat completament, ja que havia patit greus desperfectes durant la Guerra Civil. És quan Inglés va realitzar les còpies de les escultures, una per a l’edifici del port i l’altra per a casa seva.

A prop d’aquí

No estaria de més que, ja que est aquí, t’acostis fins al carrer de Sant Vicent per veure el curiós calvari. Totes les poblacions de l’Horta en tenen un, però aquest és més senzill i no per això menys interessant.

Capelleta d'una estació del calvari d'Alfara del Patriarca.
Capelleta patrocinada.

Seguint per la mateixa vorera, pocs metres més amunt, destaca un habitatge dels que es coneix com a torre Miramar, per la torre que sobresurt a la cantonada. Observa les delicades reixes dels balcons i l’escultura d’un sant que no tinc clar qui és. Però, pel damunt de tot, acosta’t a veure les rajoles blanques i negres del brancal de la porta, que reprodueixen escenes del Quixot. Una delícia!

Brancals ceràmics amb escenes del Quixot i motius populars.
Carrers Sant Vicent, 77 i Mestre Palau, 1.

5. Un carrer noble

Continuem aquest itinerari per Alfara del Patriarca pel llarg carrer dels Cavallers, un dels més rellevants de la vila, i anem admirant els interessants habitatges que la burgesia s’hi va fer construir a finals del segle XIX. Els més interessants es troben al costat dels nombres parells i generalment són edificis simètrics que consten de planta baixa i un pis amb balcó.

En primer lloc tenim la del número vint-i-vuit, amb una carota damunt la porta que ens treu la llengua. Totes les obertures contenen un element semicircular de ferro colat que rep el nom de ‘guardamalleta‘. La seva funció és tapar la persiana quan es troba enrotllada.

Té el seu origen en les peces de tela que antigament tapaven les cortines de casa o el teló del teatre. Els que veus aquí són especialment notoris, però en trobaràs de més discrets a altres edificis.

Itinerari per Alfara del Patriarca (València). Detall del guardamalleta d'una finestra.
Carrer dels Cavallers, 28.

6. Cases de tots els estils

Tres portes més amunt tens un altre habitatge singular, en aquest cas d’estil neoplateresc, un corrent sorgit l’any 1900 que buscava la inspiració en l’esplendorós passat de la península al segle XVI. Aquest estil va fer fortuna i s’utilitzà per a nombrosos edificis oficials del país.

Para atenció a les finestres amb relleus, els motius heràldics, les treballades reixes de forja, els medallons amb personatges clàssics i el gran ràfec sota la teulada. Et semblarà que no pot ser, però no he trobat una sola ratlla parlant d’aquesta façana.

Al número setze, un habitatge exhibeix tot un repertori decoratiu a base d’elements inspirats en l’art grec clàssic així com imitació de maons i falsos marbres. Tal com hem vist en un altre carrer, aquí també tenim les rajoles amb la ‘faraona‘. Així mateix hi ha ‘guardamalletes’ de ferro colat a les finestres superiors.

Itinerari per Alfara del Patriarca (València). Coronament d'un habitatge eclèctic.
Decoració eclèctica.

Girem a la dreta pel carrer Mestre Palau. Manuel Palau Boix va ser un compositor nascut a Alfara del Patriarca a finals del segle XIX. Va ser professor al conservatori de València i va compondre un bon grapat d’obres.

7. Emparant desvalguts

Fixa’t a la paret on hi ha un taulell ceràmic del segle XIX que representa la Mare de Déu dels Desemparats, extreta d’una estampa de l’època. En realitat, el seu nom complet és Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desemparats i és la patrona de la ciutat de València.

El seu culte va tenir lloc al segle XV, quan un capellà va presenciar com uns nanos feien burla d’un boig indigent. L’home va decidir fundar una confraria per atendre aquestes persones i la va posar sota l’advocació de la Mare de Déu.

Als seus peus tenim dos Vicents: Vicent Ferrer i Vicent d’Osca. Del primer ja hem parlat abans. El segon era ajudant del bisbe de Saragossa i va acabar els seus dies a València on va ser cremat.

Itinerari per Alfara del Patriarca (València). Plafó ceràmic de la Mare de Déu dels Desamparats.
Aixopluc sota el mantell.

Al següent habitatge trobaràs un interessant brancal enrajolat que decora el portal. És un costum molt arrelat a la zona de l’Horta des del segle XIX, com una manera d’exposar públicament l’estatus social.

8. Conserves vegetals

Aquest itinerari per Alfara del Patriarca ens duu novament al carrer de Sant Bartomeu on, al que abans eren els afores de la vila, trobem les antigues instal·lacions de la Unió Conservera i Arrossera, reconvertides en escola.

Popularment conegut com ‘La Conserva‘, aquest edifici construït el 1926, es dedicava a la fabricació de conserves vegetals, així com melmelades i llet condensada.

Detall de l'edifici conegut com La Conserva.
Conservant la Conserva.

9. Mistos franciscans

A pocs metres s’aixequen les restes del convent franciscà de Sant Dídac que espera millors temps.

Al segle XV Dídac va ser un missioner franciscà sevillà, molt popular per la seva generositat. Va morir a Alcalà d’Henares, després d’exercir com a porter i cuiner de diversos convents a Canàries, Roma i a altres indrets.

Diuen les cròniques que un ric llaurador de la vila solia anar de cacera a unes muntanyes que hi ha a uns vint quilòmetres d’aquí.

Un dia de tempesta va demanar aixopluc als monjos franciscans d’un convent. Imagino que devia ser molt ben atès, perquè els proposà de fundar un altre convent a Alfara.

Ens trobem a finals del segle XVI i Joan de Ribera, senyor feudal de la vila va donar el seu consentiment per a la construcció de l’edifici, en un terreny de Gaspar Jaca, que així es deia el llaurador i caçador. Amb la desamortització del segle XIX l’edifici, edificat totalment amb maó -o rajola com en diuen aquí-, allotjà una fàbrica de mistos fins no fa gaire.

A causa dels reiterats incendis que ha patit, l’estructura interior ha quedat molt malmesa.

Itinerari per Alfara del Patriarca, València. Campanar del convent franciscà de Sant Dídac.
El campanar de Dídac.

10. Una font amb segones intencions

Per finalitzar aquest itinerari per Alfara del Patriarca, ens acostem a la font de Sant Isidre que trobaràs a pocs metres seguint aquest carrer. Està situada a la vora de la séquia de Montcada, un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes. Aquest canal rega la gran Horta, famosa per la plantació de cítrics.

Comporta d'un canal a la sèquia d'Alfara del Patriarca.
Canal de rec.

La font, siguem sincers, no té cap atractiu, però ens hi aturem perquè forma part de la història. Un plafó ceràmic representa Isidre, anomenat Llaurador, un personatge nascut al segle X a Madrid, quan encara era territori musulmà. Treballà la terra com a jornaler, motiu pel qual se’l sol representar amb una aixada, una pala o una arada.

Aquest senyor que, com diuen a Llevant era un ‘faenafuig‘, se la passava pregant mentre els àngels li llauraven el camp. Però el fet d’haver guarit alguna reina i guanyat la batalla de les Navas de Tolosa, van ser motius més que suficients per a consagrar-lo definitivament com a patró de la reialesa -i de la capital- i dels pagesos de tot el país, desbancant altres sants més de la terra.

Itinerari per Alfara del Patriarca (València). Font de Sant Isidre amb un plafó dels 25 años de paz.
Una font políticament incorrecte.

Però encara hi ha més

Sota la imatge del sant llaurador, hi ha la inscripció “25 años de paz“. Després d’uns quants anys insistint en la “Victòria” -així amb majúscules-, el dictador es va deixar convèncer de què calia canviar d’estratègia. El 1965 es va posar en marxa una gran campanya a escala nacional, que ressaltava el període de pau que gaudia la població des de la finalització de la Guerra Civil.

La celebració pretenia associar la pau a les millores econòmiques i socials. Així doncs, nous hospitals, carreteres i urbanitzacions van incorporar aquest eslògan, que encara avui perdura en diversos indrets, com aquí. De fet, fins i tot l’eslògan es va arribar a encunyar en català!

A Alfara del Patriarca hi ha més per veure, com el molí, el cementiri, la casa de la Sirena -o Serena- o el paretó, però alguna cosa et vull deixar perquè la descobreixis tu.

Entrada del cementiri parroquial d'Alfara del Patriarca.
Residència eterna.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop